Bé, ara que ja som al mes d’agost, reprenc el petit repàs que vaig començar el darrer dia de juliol.

Afegint que una altra de les meves peculiaritats és la meva manca de disciplina personal i una mena d’anarquia en el meu funcionament diari, tot i que he estat i sóc estricte en algunes normatives, tant socials, com professionals, com també esportives, remarco les esportives, perquè em puc trobar que algun dels molts jugadors de futbol que han passat per les meves mans, em repliqui dient que els imposava una disciplina espartana, que és cert, però no estava exempta d’un bon tracte personal.

Ara, actualment, sóc més indisciplinat i anàrquic que no havia estat mai, per mi han desaparegut els horaris de tota mena i baso la meva activitat una mica com faig amb l’escriptura, deixo fluir la inspiració.

Per acabar de dir tota la veritat, aquest comportament només es trenca quan dedico el meu temps a la Colla Castellera de la qual formo part, en sóc el president i evidentment exercint el càrrec no puc ser ni anàrquic ni indisciplinat.

En poques pinzellades podeu veure que sóc força contradictori i malgrat tot conseqüent amb la meva manera de ser, sí, abans que ningú de les meves amistats m’ho retregui, he de dir que en una altra de les meves passions, la fotografia, també sóc autodidacte i indisciplinat i força anàrquic i evidentment també tiro de la meva inspiració, que té molt a veure amb el meu estat d’ànim.

Manel Mayor                                          03 d’agost de 2019

Abans de tancar el mes vull fer una treva i per un cop no parlaré de política, si més no, explícitament.

Voldria parlar sobre mi però no sé si ho acabaré fent bé del tot, a simple vista sóc una persona la mar de normal i corrent, no destaco per sobre de l’altra gent, si més no, no ho he pretès mai, però en canvi en alguns aspectes puc ser en certa manera un xic diguem-ne peculiar.

Malgrat que em considero de ciències, ja que a part de donar-se’m prou bé, sempre vaig odiar el fet de memoritzar perquè sí, allò que en l’argot estudiantil s’anomena “empollar” o si més no s’hi anomenava en els meus temps juvenils.

M’ha agradat de sempre la història, però aprendre-la a la meva manera, no memoritzar com un lloro, recordo però, com vaig arribar a odiar la manipulada i falsejada història d’Espanya i com a la preadolescència en vaig anar descobrint una altra completament diferent i què dir de la del meu País, Catalunya, a escola ni existia, només ens parlaven de la gran nació espanyola o sigui la nació castellana, que eren els únics que tenien pintors, poetes, dramaturgs, polítics…

Ja us he advertit que no sabia si me’n sortiria del tot, però abans que em torni a embolicar filosofant i polemitzant, vull aclarir que allò de peculiar anava perquè a part de les titulacions que varen ser imprescindibles per a la meva vida professional, sóc i he estat autodidacte en gairebé totes les activitats que conreu i altres que he conreat en el passat.

Veig que com de costum quan faig memòria, sempre em passo de frenada i m’allargo massa, per tant ho deixaré aquí i continuaré en un altre moment.

Manel Mayor                                   31 de juliol de 2019

Ja he sortit del taller de reparacions, m’han fet una rehabilitació de canonades per aprofitar tot el seu cabal i evidentment una posada a punt de la bomba, de fet m’han deixat seminou.

És clar que encara en tinc per un temps per estar en plena forma, però deu ni do com estic ja.

De fet, els amics i coneguts em diuen que no deixo res per verd i a la vegada que tinc set vides com els gats, que sí que porto uns quants anys d’ensurts, però un cop dins l’enrenou s’alineen els astres de tal manera, que me’n surto de tot, mireu si és així, que em varen donar l’alta just quan començava el judici polític contra el govern que va muntar el referèndum.

El cas és que torno a estar a punt per fer de torracollons actiu, en peu de guerra contra el que jo consideri que són injustícies.

Només hi ha un però, les fotografies durant un parell de mesos serà escasses, ja que no em deixen aixecar pesos i per tant necessitaré ajuda per portar la motxilla i no fer sessions massa llargues.

Manel Mayor                                                 14 de febrer de 2019

Tot i la incertesa que et pot generar anar al taller de reparacions, em toca aquest dimecres, estic tranquil i relaxat, com sempre que tinc un ensurt i aquests darrers anys no he deixat res per verd.

Ja sé que algú pensarà que és una manera frívola d’encarar la vida i l’esdevenidor, però jo crec que per tirar endavant quan venen maldades, si no tires de filosofia i bon humor, tens mala peça al teler.

Sempre he estat optimista per naturalesa i ara no penso pas canviar d’actitud, actitud que no variaré ni aguantant les barrabassades que ens dediquen des de la justícia espanyola, a tot porc li arriba el seu Sant Martí, tot i que trobo a faltar més embranzida per part del nostre jovent, embranzida que jo, vell i fotut ja no tinc, però no llenço pas la tovallola i confio que els hi surti quan menys s’ho esperin els altres.

Ja veieu que no estic per perdre pistonada i tiro endavant amb tot, de fet aquest escrit era per dir-vos que estaré uns dies sense activitat a les xarxes, però no me n’he pogut estar de deixar anar unes pinzellades d’opinió política, com estava dient estaré inactiu fins que m’hagin adobat i el cor funcioni amb condicions, un cop aconseguit tornaré amb forces renovades.

Manel Mayor                                     03 de febrer de 2019

Aquest any que no havia demanat res als Reis Mags de l’Orient, ves per on  ells han fet les coses pel seu compte i m’han fet un regal enverinat, però regal al cap i a la fi, m’han regalat per a mi tot solet un infart, petitet que jo tampoc sóc gaire gros, bé, d’ample deunidó però en total tampoc tinc gaire envergadura.

Ironies ganxones a part, ha estat un ensurt però ara estic bé, ingressat a l’hospital, ple de cables per controlar-me però tranquil i relaxat.

De fet no els hi havia demanat encara res perquè ha estat una setmana d’imprevistos, però de fet miraré de demanar algunes coses encara que sigui a misses dites, al cap i a la fi ells són màgics i encara que sigui fora de data i havent-me fet aquest regal sorpresa segur que alguna cosa hi faran.

Manel Mayor                     07 de gener de 2019