Tot i que avui no és un dia plujós, tinc una d’aquelles diades de fer reflexions de passat i de present i ves per on, li ha tocat el rebre al clero.

Jo, que tot i tenir durant molts anys l’església a tocar de casa i que la repressió del nacionalcatolicisme s’hi esforçava d’allò més, en fer-nos catòlics practicants, encara que ens ho haguessin de fer entrar a cops de martell, no he estat mai, un menja ciris, ni tan sols un visitant assidu d’aquests llocs.

Els hàbits i les sotanes, més aviat em fan urticària, tot i que no em considero un menjacapellans, sóc això sí, molt escèptic i molt crític amb el comportament immoral i degenerat i perquè no dir-ho, hipòcrita, d’una part important del clergat; o predicar la humilitat, la sobrietat i la puresa d’esperit i fer tot el contrari, no és ser hipòcrita? Viure només per ser cada dia més rics i tenir més poder i posar-se al costat dels criminals, només perquè aquests els hi asseguren més feligresos encara que sigui per força, no és ser degenerat i immoral?

I com a mostra un botó: en aquests darrers temps, la gent de les sotanes d’alta volada, torna a la càrrega. Sense anar més lluny, l’altre dia, l’Arquebisbe de València va desenterrar la destral de guerra i va carregar conra l’homosexualitat i els homosexuals de retruc, tota una demostració d’homofòbia i intolerància, per part d’aquells que prediquen: estimeu-vos els uns als altres i collons!! Prediquen l’odi!! Podria parlar també, dels seus discursos d’extrema dreta o dels abusos a menors i el suport que han rebut aquests delinqüents degenerats de part dels seus superiors, però tot això, ho podem deixar per a una altra ocasió.

Manel Mayor                                                   05 de juny de 2016    

Lleialtat, una expressió, un mot, que alguns en desconeixen totalment el seu significat, sí, perquè d’altra manera, no seria pas versemblant que algú que menysprea al govern i al Parlament de Catalunya, portant les lleis que proposa l’un i aprova l’altre, tossudament al TC, es vantés de ser lleial al govern de Catalunya, a menys que sigui descaradament un poca-solta i un pocavergonya recalcitrant. Per si no ha quedat del tot clar, sí, em refereixo a Mariano Rajoy.

Em sembla delirant aquest comportament i no sé a qui es pensa que pot enganyar, bé, sí, als desinformats i als analfabets polítics, que quan senten a parlar de l’esquerra anticapitalista, ja veuen esglésies cremades, capellans assassinats i propietats confiscades… en fi, el mite que varen crear els feixistes o franquistes si voleu, juntament amb la capellanada més retrògrada.

I ja com aquell que diu de passada, també els hi voldria tocar el crostó a aquests que formen la filial de PODEMOS a Catalunya, sí, aquests que s’estan convertint en uns veritables especialistes de la puta i la ramoneta, que tenen la barra de dir que han presentat l’esmena a la totalitat dels pressupostos, perquè no contemplen precisament aquells punts o aquells aspectes socials que han estat impugnats pel TC, ells que són uns aferrissats defensors de la legalitat, senyors: el fum a missa i a les fogueres de Sant Joan.

Manel Mayor                                                             04 de juny de 2016

Hi ha manifestacions que literalment m’esveren, avui sense anar més lluny, al telenotícies, parlant d’una pel·lícula del front d’Aragó, surt una xicota amb aires de setciències i no se li acudeix res més, que anomenar aquella guerra com una lluita entre germans.

A qualsevol persona amb un xic de criteri i una mica de sentit del ridícul, no se li pot acudir opinar a la lleugera i molt menys pontificar, sobre un tema que desconeix completament. Vull creure que ha anat així i no em vull pas imaginar que hagi estat fet amb tota la mala llet del món, amb ànims de manipular la història.

Aquesta malaurada guerra, la provoquen uns militars feixistes, que es revolten contra el poder legal i democràticament constituït, guerra que fou finançada per la dreta més extrema i les oligarquies espanyola i catalana, sense les quals no haguessin pogut tirar endavant.

Ja que m’hi he enfangat, tiraré pel dret, però no pas per parlar d’aquesta guerra fastigosa i criminal, com totes les guerres, sinó per parlar de terrorisme i no pas per defensar-lo precisament. En primer lloc, per definir terrorisme: acció o accions per infondre terror a la població civil, vagin els seus executors o els seus comandaments amb uniforme o no.

És terrorisme, l’atemptat contra l’Hipercor, la caserna de Vic, Atocha… perquè evidentment generen terror i pànic a la població, a banda de ser actes criminals. Però també és terrorisme, el bombardeig massiu que va destruir totalment la ciutat de Guernika i també ho són, tots els que va perpetrar l’aviació i la marina feixista contra la població civil, en múltiples ciutats i pobles, a la nostra ciutat també, fets que segons sembla, ens volen fer creure que no han succeït mai, principalment els hereus del feixisme: PP i C’S, cosa que és totalment indecent i com a tal intolerable.

Manel Mayor                                                          01 de juny de 2016        

Tinc ganes, moltes ganes de què el meu país esdevingui lliure, però encara en tinc més, de què la cultura assassini la ignorància, que no és el mateix que, els cultes assassinin els ignorants, com els rics, els immensament rics assassinen encara que sigui a pessics als pobres, que a més, la seva gran majoria, són els més mancats de cultura i com que la vida es va escolant, lenta però inexorablement, també tinc pressa, molta pressa, perquè tinc o vull tenir l’esperança de veure-ho.
Ens queda molta lluita i hem de ser valents i constants, perquè l’adversari és molt poderós, hem de ser perseverants, tossuts fins i tot, per poder dotar al poble de l’arma més contundent i poderosa, que no és altre que la cultura.
Un poble culte, és infinitament menys manipulable i és i se sent més capaç de construir un projecte de futur, que el faci lliure en tots els àmbits.

Els qui vàrem patir la fastigosa dictadura franquista, des de la infantesa, bé en realitat des de la naixença, fins a l’edat adulta, teníem un desig irrefrenable d’adquirir cultura i de saber-ho tot, per poder esdevenir homes i dones lliures, malauradament encara no ho hem aconseguit, fins i tot hem fet passes enrere, malgrat tot, la lluita continua.

Manel Mayor                                                             01 de juny de 2016

De debò ens veu així? De debò s’atreveix a opinar i a jutjar a tot un territori, del qual no en coneix ni un borrall i encara menys als seus ciutadans?

El senyor Sánchez, té la gosadia de titllar als catalans i de retruc a Catalunya de singulars. No s’equivoqui senyor, no som singulars, som la mar de normals, som gent corrent, el que passa és que sí, som diferents de vostès, perquè casualment, no pertanyem a les estirps de la gran i orgullosa Castella i vés per on volem continuar essent nosaltres mateixos.

Per si es torna a equivocar, li recordaré allò tants cops dit i repetit, Catalunya no és només els Bosch, els Bonastre, els Adell, els Serra, els Gual, els Mas… sinó que hi ha també els Garcia, els Giménez, els Benítez, els Pérez… tant o més catalans que els anteriors.

Vostè i els seus, haurien de fer l’esforç de baixar, de la seva altíssima atalaia, tocar de peus a terra i adonar-se, que a la península Ibèrica, a part dels pobles de Castella i Portugal hi conviuen altres pobles, sí, aquell territori que s’anomena Península Ibèrica, és exactament el mateix territori, que l’Imperi Romà anomenà Espanya, en llatí, Hispània, aquell nom que vostès astutament han manllevat per anomenar Castella i els territoris assimilats.

Considero que aquest podria ser el primer pas, per solucionar conflictes amb els veïns i despullar-nos tots plegats d’hàbits nacionalistes que no condueixen enlloc, indistintament de si Catalunya es constitueix en República independent, tal com seria el meu desig, com si no ho arriba a ser.

Manel Mayor                                                        01 de juny de 2016