UNA MICA DE LLUM

Abans de començar a fer l’anàlisi del que vaig escriure ahir, he de dir que en veure els primers escrutinis provisionals vaig respirar fondo i em va passar una mica aquella angúnia i tal com es podia entreveure al tripartit fatxa no li quadraven els números.

Tal com podeu apreciar, a la fotografia ja hi apareix una mica de claror o sigui una mica de color però no pas gaire, ja que al pacte PSOE-C’S sí que li surten els números.

De moment els taronges encara embriagats d’èxit neguen que vulguin pactar amb els socialistes, però aquells que menteixen més que no pas enraonen no són pas gaire creïbles…

Tant de bo es formi un govern d’esquerres i tota aquesta extrema dreta quedi relegada a l’oposició, no, no crec que ERC entri a govern, perquè segons la meva opinió, no interessa ni als uns ni als altres per l’enorme pressió que els hi significaria, però podrien arribar a acords puntuals.

El temps ens dirà si el panorama s’aclareix més, de fet per desitjar-ho que no quedi, ah i espero no haver-vos posat la por al cos amb el meu escrit d’ahir.

Manel Mayor                                    29 d’abril de 2019

EN BLANC I NEGRE

Quan començo a escriure aquestes ratlles encara no sé cap resultat ni  tan sols parcial, de fet encara no ha tancat els col·legis electorals, però segons una estimació molt seriosa i de tota confiança, és per posar-se a tremolar, tenim moltes possibilitats que puguin formar govern el tripartit fatxa.

No sabeu pas com m’agradaria que per una vegada no l’encertés, que hagués comès un error numèric que li tergiversés tot, però la veritat no ho veig pas possible.

Malauradament, sí ningú hi posa remei, podem tornar a viure en blanc i negre com la fotografia que encapçala aquest escrit, sí, en blanc i negre com en els foscos temps del franquisme, els temps del n.o.d.o, preparem-nos pel més que possible tancament de TV3 i una gran i barroera manipulació de tots els mitjans de comunicació.

No us voldria pas amargar l’existència, perquè això que apunto és una possibilitat que té molts de números de ser certa, esperem però que l’opció que hem votat tingui prou força per debilitar el tripartit fatxa de la punyeta.

Manel Mayor                                   28 d’abril de 2019

COSES QUE PENSO

COSES QUE PENSOHi ha pallassos que et fan riure a cor que vols i n’hi ha d’altres que et treuen de polleguera i et fastiguegen, aquests darrers són aquells que no paren d’insultar, menystenir, crispar, generar odi… tot menys solucions i criteris polítics, ja fan prou amb les calúmnies i les amenaces, malauradament hi ha un sector prou ampli que els hi compra el discurs fàcil i mentider.

Cal que ens posem les piles, no comprem com a bons el menyspreu i la prepotència, ni tampoc el fanatisme nacionalista de cap color, ai d’aquell que es creu superior a la resta… sí, ja ho sé, estem molt mancats d’humilitat en aquest món de la política i sobrats d’elements ignorants amb molta mala llet que es creuen semi déus i que són extremadament perillosos. Ai, que m’ho deixava, un avís per ignorants poca-soltes: l’indult no es pot donar ni denegar si prèviament no hi ha una condemna.

No voldria pas tancar aquest escrit sense deixar clars alguns aspectes, continuo defensant exactament allò que he defensat sempre: la justícia social, sí, allò que haurien de defensar sempre els polítics que s’autoanomenen d’esquerres, l’ensenyament laic, com a bon republicà que em considero i la defensa de la meva Nació, no perquè sigui la millor sinó perquè és la meva, així de senzill.

Manel Mayor                                            22 d’abril de 2019

LA PRIMAVERA LA SANG ALTERA

Fa molts dies que no estic en contacte amb vosaltres a través d’aquesta tribuna, d’una banda perquè em fastiguegen les campanyes electorals i no vull fer propaganda dels fatxes desbarrant contra ells i les seves barbaritats, ja criticaré quan sigui el moment i de l’altra perquè estic anguniós amb la pujada de l’extrema dreta, veient l’enorme candidesa de la gent més humil que s’empassa aquests discursos fàcils, buits i mentiders que no es cansen d’escampar.

Sí, avui fa un dia gris, tristoi i malenconiós, d’aquells que encara que sembli mentida, m’inspiren a escriure, sí ja ho sé, no sóc pas un personatge gaire estàndard, tampoc ho pretenc ni m’amoïna gens ni mica, sóc així i ja no em faran pas canviar.

Com sabeu pla bé, no m’agrada escriure de rampell, ja que normalment allò que es diu s’ajusta poc a la realitat perquè el cap no és fred, que és com millor es raona i es té més criteri.

No sabria pas que dir-hi, però entre aquest judici que serveix sobretot per fer propaganda de l’extrema dreta que exerceix  l’acusació popular, fins a l’estat de crispació que estan cuinant dia a dia els de sempre, no em veig en cor de fer crítica política pausada.

Que no sigui culpa de la primavera, que tot podria ser, ja que com bé diuen la primavera la sang altera…

Ho deixaré aquí, abans no surti tota l’agror que tinc dins i us espatlli la setmana santa.

Manel Mayor                                       20 d’abril de 2019

 

FINS SEMPRE TOMÀS

Ens ha deixat en Tomàs Rosés i us he de dir que per mi ha estat una bona sacsejada, perquè el meu afecte envers ell sorgeix des de diferents fronts, en la seva faceta de mestre, m’agrada més anomenar-lo mestre que professor, ja que no es va limitar a impartir coneixements, tasca ja de per si molt important sinó que a més a més va aconseguir transmetre uns valors i aquí ja parlo per mi, que m’han servit per a tota la vida.

El vaig tenir com a mestre a una edat en què l’amistat et marca per sempre i ell tenia la rara habilitat d’oferir-la sense deixar de ser el teu mestre, amistat i afecte que va continuar al llarg dels anys.

Vaig coincidir també en ideologia i militància política, fet que ens satisfeia a tots dos, per tant la meva pena igual que el meu afecte també em ve donada per diferents fronts, descansa en pau Tomàs, el teu record i la teva bonhomia, restarà per sempre entre els que hem estat al teu voltant gaudint del teu afecte.

PD: No he trobat cap fotografia recent i al final m’he decidit per aquesta  de quan era el meu mestre.

Manel Mayor                                     07 d’abril de 2019