M’agradaria saber què empeny al senyor Pere Navarro a dir les barbaritats, que segons el Diari Ara, diu en una entrevista a RAC1. http://www.ara.cat/politica/Pere_Navarro-psc-ciu-pacte_fiscal_0_705529537.html
Quins interessos té amb Espanya per mentir tan descaradament? No cal ser independentista per veure que Espanya ens està escanyant, només cal tenir sentit comú i saber comptar. D’una banda m’esgarrifa que sigui tan pocasolta, per dir que defensa el món obrer –que és el que més escanyat està- i alhora sigui tan cínic per defensar-ho des del càrrec que ostenta, perquè si més no teòricament, el PSC és un partit català que defensa el món obrer. D’altra banda, és molt lliure de voler ser mesell, però no és gens lícit enganyar l’altre gent, perquè s’hi torni.
Suposant, que es molt suposar, que assolint la independència no fóssim automàticament integrants de la CE, segons alguns economistes,només sortint d’Espanya ja hi sortiríem guanyant, per tant a què ve tanta ximpleria? A qui vol enganyar? Als mateixos que diu defensar? En fi per defensar un espai polític no caldria mentir, al menys així ho crec jo, però de totes maneres ja s’ho farà, el temps posa a tothom al seu lloc.

Manel Mayor

La història es molt tossuda i no deixa de repetir-se,no de manera exacte,però molt similar. Acabo de llegir un article de Salvador Seguí -“el noi de sucre”- que m’ha passat un company, i canviant alguns noms,es de rabiosa actualitat. Tot i que data dels anys trenta del segle passat,i tot i les evidències i les semblances,no escarmentem no n’aprenem. L’augment de suport a l’extrema dreta,també te una semblança tossuda,amb els fets d’aquesta fauna als anys trenta, i curiosament els neoliberals,se’ls tornen a mirar amb simpatia,i flirtegen amb ells.
Tot i que l’home, es l’únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra, costa de creure que tornem a cometre els mateixos errors.
M’esvera veure com el president francès, flirteja amb els votants de Le Pen,però encara m’esborrona més, veure el suport que té la filla Le Pen. A Alemanya varen començar igual, i tots sabem com va acabar. Aquí a Catalunya,també s’està estenent aquesta mena de virus, que es l’extrema dreta, i tampoc ens immutem gaire. Però com als anys trenta, no son fets aïllats, sinó que s’estenen per tot Europa.
Si parlem estrictament de Catalunya, hi ha moltes semblances i algunes diferències. En quan a semblances,en podem citar unes quantes:
-Anys trenta: la Lliga. Any 2012: CIU
-Anys trenta: Partit Radical de Lerroux(disfressat de progressista). Any 2012: C’s
-Anys trenta: Monàrquics,antirepublicans. Any 2012: PP i PXC

Les diferències venen donades principalment,per la immigració no assimilada:

-Anys trenta: PSOE es pràcticament testimonial. Any 2012 es una part important del PSC.
-Anys trenta: els comunistes s’unifiquen en dues formacions importants: PSUC i POUM. Any 2012: totes dues formacions han desaparegut.

També hi ha una gran diferència en quan a formació escolar. Als anys trenta hi havia un gran índex d’analfabetisme,que avui dia sortosament no existeix.
El que vull dir amb tot això,es que hi ha una gran semblança amb els anys trenta, i ningú sembla immutar-se, no n’hem aprés res d’aquells fets tant dramàtics? O es que ens estem tornant mesells?

Manel Mayor                                                                       3 de Maig de 2012

He llegit que gent, que s’autoanomena independentista, va dient que la vaga de demà, es una vaga espanyola que no va amb nosaltres, i creieu-me, ho he trobat patètic…
Puc arribar a entendre, que gent independentista de dretes,conservadors i liberals,no secundin la vaga, però posar com a excusa que es espanyola… em sembla que es ser molt curt de mires.
Cada cop que quelcom es mou, surt algun il•luminat o altre,per deixar el moviment independentista, com a quatre subnormals, desconnectats del mon real. I evidentment no es això, doncs una gran part de la gent que volem un estat propi, no volem que la seva classe treballadora, ni ara ni desprès siguin esclaus del gran capital, sinó que

 siguin gent amb drets, volem que hi hagi justícia social, i això amics, no pot esperar. O es que pot ser hi ha algú que es creu, que això no va amb nosaltres? Podem pensar que es igual, que ens puguem quedar sense feina? Que els convenis entre patronal i sindicats,siguin paper mullat? Que les empreses unilateralment, els puguin canviar?

Crec que pensar que això no va amb nosaltres, només pot ser fruit d’una gran ignorància,doncs si no lluitem contra aquesta reforma injusta, ens poden acabar d’ensorrar el país, i això no ens ho podem permetre.
N’hi ha d’altres, que no es que ho creguin, però ho diuen igualment. No amb ignorància, sinó amb molta mala llet, simplement per crear confrontació. Ens haurem d’acostumar a lluitar contra això…
Bé, jo si que crec que aquesta vaga va amb nosaltres, i hem de lluitar pels nostres drets,la lluita serà llarga, però ningú ha dit mai que seria fàcil …
Manel Mayor                                                       28 de Març de 2012
President d’Esquerra Guíxols

Durant el darrer ple a l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, em vaig sentir incòmode, no ofès perquè no ofèn qui vol, si no qui pot.

Bé tot això, a resultes de la intervenció, de la regidora del PP, que em va semblar completament desencertada, i no dic això per defensar al meu company de partit, el regidor Jordi Vilà, que ja es defensa sol i molt més bé del que ho pugui fer jo.

En primer lloc li diria, que en comptes de voler aigualir la revetlla de Sant Joan, es documenti sobre el seu origen, el perquè de la simbologia d’anar a buscar la flama al Canigó, i com es que als Països Catalans, es celebra d’aquesta manera el solstici d’estiu.

En segon lloc, li diria que cuidi de no ser prepotent, doncs d’enorme prepotència va ser el seu comentari: els hi agradi o no, tots vostès fins que no es demostri el contrari, son espanyols. Comentari que el regidor Jordi Vilà va contestar amb fina ironia: no som espanyols, estem espanyols, que no es el mateix. Jo que no soc tant hàbil com el meu company, li diré que si que administrativament som espanyols, però que ho som a desgrat, perquè entre altres coses vam perdre una guerra, fa gairebé tres-cents anys, i encara estem dominats pels que ens van guanyar, però no es preocupi, que això te data de caducitat.

Pel que anem veient aquests darrers dies, sembla que l’eufòria imperialista els hi va sortint per tots els porus, cada cop tenen menys vergonya d’ensenyar les seves verdaderes intencions. Una observació: la lluita continua.

Per acabar amb aquest afer, només uns apunts: vostès que son uns mestres de la tergiversació, el que han de fer es documentar-se. Mirin els que hem viscut la dictadura del seu amic Franco, ja sabem de què van, ja ens van tergiversar tota la nostra història, i el que es pitjor, van intentar fer-nos creure, que no en teníem d’història , i que tampoc teníem llengua, que el que parlàvem era una mena de dialecte de la seva llengua imperial, i per si fos poc, ara volen fer creure al nostre jovent, que tot això no es veritat, que son exageracions de quatre vells xarucs,que estan perdent la memòria. Doncs mirin de moment han fracassat, perquè ens continuem sentint catalans, continuem parlant la nostra llengua, i no som ni ens sentim espanyols.

Manel Mayor.                                                        26 de Febrer de 2012        

President d’Esquerra Guíxols.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=gq2GIj0gkvo&fea[/youtube]

Avui faré un exercici, al qual m’he acostumat aquests darrers dotze mesos, que no es altre que parlar amb tu, Claudia. Avui fa un any que ens vas deixar, i alguns com jo, encara no ho hem superat, avui es un dia molt trist, i tot i que miro de ser positiu, no puc evitar sentir l’amargura i el dolor, de no tenir-te a prop. Si, ha passat un any, però jo ho tinc molt fresc, i noia fa mal, molt de mal.

Enyoro les teves rialles, els teus cops de geni, la teva vitalitat, el teu talent, les teves virtuts i els teus defectes, enyoro la teva presència.

Tot i que sempre et porto dins el meu cor, i et tinc sovint present al meu pensament, avui tot això es encara més present.

Per acabar, plagiaré unes paraules que et va dedicar el meu fill, en Marc: Claudia estic molt trist per no tenir-te aquí, però molt content d’haver-te conegut…i ara unes de meves: Ha estat un privilegi, gaudir de la teva amistat, i haver tingut la sort de compartir tantes coses amb tu.

Manel Mayor                                                   18 de Setembre de 2011

He passat la primera Diada sense la Claudia,i certament ha estat complicat,em reconforta haver tingut la seva filla,la Lluna,amb nosaltres,que d’altra banda venia cada any amb la seva mare.

He tingut sensacions contradictòries,d’una part alegre per tenir la Lluna allà present en tots els actes,i de l’altre molt trist,perquè ja cada any serà així,sense ella sense la seva presència física,una persona tant activa,tant alegre,tant dinàmica,s’ha de trobar a faltar per força. Tot i la seva absència física,jo la he tingut present en el cor i en el pensament,durant tota la jornada,i ben segur que no he estat l’únic,doncs aquestes sensacions o semblants,les deuen haver tingut,altres companys i amics.

La nostra amistat,comportava tenir en comú:idees,projectes,plans de futur,per portar a la pràctica,i de cop i volta,es va acabar. Tot allò que era relativament senzill,sense ella es complicat,feixuc,i algunes d’aquestes coses,fins i tot gairebé impossibles.

En aquests moments soc incapaç de continuar escrivint,em passa sovint quan escric sobre la Claudia,de cop i volta em col•lapso,i m’embarga una enorme tristor,que m’impedeix continuar. Ho deixaré aquí,tot i que crec que he expressat allò que volia dir.

Manel Mayor                                                          13 de Setembre de2011

Ara precisament,fa gairebé un any que ens va deixar.Així que s’acosta l’onze de Setembre,la trobo a faltar més de lo normal,i de fet es lògic,doncs els actes de la Diada,els preparàvem junts,ella,la meva dona i jo(els que ens tocaven preparar a nosaltres,clar),i això vol dir,passar més temps plegats.

Encara no he pogut assimilar aquesta pèrdua,el dolor encara es molt gran,quedar-te sense un amic,es una patacada molt forta,i si a sobre es la teva millor amiga,llavors hi ha moments que son insuportables.Tal com vaig dir en el dia que la vam acomiadar,la porto a dins del meu cor,i la tinc en el meu pensament,i això m’ajuda a suportar-ho.

La meva relació amb aquesta dona extraordinària,era molt especial,perquè ella també ho era molt especial,com una germana molt més petita,i per tant molt mimada?,com una filla molt gran,i per tant molt propera?,no ho sé,però quelcom així d’extraordinari.

Voldria estar més lúcid,però em resulta complicat,els pensaments se m’apilonen,i les llàgrimes flueixen dels meus ulls.Estimada Clàudia,ho hauré de deixar aquí,només et demano,que la llum dels teus estels m’il·luminin,i em facin veure-ho tot més clar,naturalment em refereixo a aquells ulls extraordinaris,aquells que a mi,no em van enganyar mai.

Manel Mayor                                                                       14 d’agost de 2011

     EL MEUS DRETS LINGÜISTICS

Acabo de veure un enllaç que ha penjat la Meius Ferres al twitter,i he quedat astorat de la poca vergonya que tenen alguns,que s’autoanomenen ensenyants,bé per a ells els catalanoparlants no tenim drets,ja que  fer que ells aprenguin(gran sacrifici per algú que teòricament ensenya)el català, es un greuge inadmissible i en canvi que un català a Catalunya,no rebi l’ensenyament amb la seva llengua,que es la pròpia d’aquest país,no te cap importància. Bé,segons la meva modesta opinió,algú que es dedica a impartir coneixements,ha d’estar preparat per aprendre contínuament,si algú que imparteix filosofia,no es capaç d’aprendre la llengua del país en el que viu,no reuneix les condicions per ensenyar,a més qui ensenya ha de ser capaç d’aprendre,sigui quina sigui la matèria que imparteix.

Tot això es redueix simplement a tenir respecte,envers els altres,cosa que aquesta gent no té,deu ser qüestió d’educació democràtica.

1. La ministra Chacón,com la resta del PSOE,a Catalunya i a Espanya,sembla que no hi han entès res,serà que no ho entenen?,Que no ho volen entendre?,ens tenen per idiotes?,tal vegada creuen que tenim ànima d’esclau,i volem restar sotmesos?,s’equivoquen,volem ser un poble lliure,surtin de la bombolla,i escoltin el poble,es un exercici democràtic molt saludable.

 No entenc a que treu cap,fer aquesta mena d’enquestes,trobo molt trist,que el primer diari d’abast nacional,després de la dictadura,hagi arribat a fer aquests jocs.Certament des de que va caure,per dir-ho de manera suau,en mans espanyolistes de dretes,l’han ben desvirtuat,ja no es aquell diari del que ens sentíem orgullosos,i costarà molt de recuperar.Però tornant al veritable motiu del comentari,que volen realment?,donar ales als feixistes espanyols?,acollonir als catalans poruccs?.Mirin senyors,la independència,aquest cop no ens la prendran,es un moviment que avança inexorablement, probablement de manera lenta,però sense pausa,i el nostre jovent no es poruc,no te por a les amenaces de tancs, saben que hauran de lluitar,de manera pacífica,però lluita al cap i a la fi,i molts dels que ja no som joves,també hem perdut la por,aquella por,que ens van inculcar,aquella por que ens van fer sentir,però avui ja no sentim la por,sentim ràbia per tot allò que ens van prendre i ho volen tornar a fer.

Manel Mayor                                           26 de Febrer de 2010