Fa molts dies que no estic en contacte amb vosaltres a través d’aquesta tribuna, d’una banda perquè em fastiguegen les campanyes electorals i no vull fer propaganda dels fatxes desbarrant contra ells i les seves barbaritats, ja criticaré quan sigui el moment i de l’altra perquè estic anguniós amb la pujada de l’extrema dreta, veient l’enorme candidesa de la gent més humil que s’empassa aquests discursos fàcils, buits i mentiders que no es cansen d’escampar.
Sí, avui fa un dia gris, tristoi i malenconiós, d’aquells que encara que sembli mentida, m’inspiren a escriure, sí ja ho sé, no sóc pas un personatge gaire estàndard, tampoc ho pretenc ni m’amoïna gens ni mica, sóc així i ja no em faran pas canviar.
Com sabeu pla bé, no m’agrada escriure de rampell, ja que normalment allò que es diu s’ajusta poc a la realitat perquè el cap no és fred, que és com millor es raona i es té més criteri.
No sabria pas que dir-hi, però entre aquest judici que serveix sobretot per fer propaganda de l’extrema dreta que exerceix l’acusació popular, fins a l’estat de crispació que estan cuinant dia a dia els de sempre, no em veig en cor de fer crítica política pausada.
Que no sigui culpa de la primavera, que tot podria ser, ja que com bé diuen la primavera la sang altera…
Ho deixaré aquí, abans no surti tota l’agror que tinc dins i us espatlli la setmana santa.
Manel Mayor 20 d’abril de 2019
Ja he sortit del taller de reparacions, m’han fet una rehabilitació de canonades per aprofitar tot el seu cabal i evidentment una posada a punt de la bomba, de fet m’han deixat seminou.
Tot i la incertesa que et pot generar anar al taller de reparacions, em toca aquest dimecres, estic tranquil i relaxat, com sempre que tinc un ensurt i aquests darrers anys no he deixat res per verd.
Encara que sé que molta gent es molestarà, aquest torracollons de mena no pot deixar d’expressar la seva opinió tal com raja.
Algú sense que li caigui la cara vergonya em pot dir que confiï en l’aplicació de la justícia per part dels jutges espanyols?
Com que de fet no tinc pràcticament res més que fer, navegava pel Facebook i veig unes fotografies de la zona de la plaça Alabric al·lucinants, si la vista no m’enganya, l’asfalt és al mateix nivell que la vorera i al nostre magnífic ajuntament no se l’hi ha acudit res més, què col·locar unes andròmines espectaculars suposadament per impedir què s’hi aparquin els cotxes, andròmines extremadament perilloses tant per vehicles com per a vianants.
Aquest any que no havia demanat res als Reis Mags de l’Orient, ves per on ells han fet les coses pel seu compte i m’han fet un regal enverinat, però regal al cap i a la fi, m’han regalat per a mi tot solet un infart, petitet que jo tampoc sóc gaire gros, bé, d’ample deunidó però en total tampoc tinc gaire envergadura.
Per algú que s’ho miri des de fora resulta si més no inversemblant, què mentre celebren amb eufòria desmesurada la retirada del nom d’Antoni Vidal dels rètols de la Rambla, del qual ens han dit pel dret i pel revés que era un esclavista criminal, sense voler-se adonar que estan traient de context uns fets, volent-los jutjar amb la mentalitat d’avui.