Fa molts de dies que no escric res, de fet l’objectiu era desintoxicar-me si més no una mica de tantes animalades com anem sentint dia sí dia també, malauradament no ho he aconseguit.

Fa molt de temps, probablement al principi de tot aquest procés, no n’estic ben segur però diria que sí, vaig escriure que estàvem en guerra amb l’estat espanyol. Al cap d’uns dies vaig pensar, coi, probablement t’has passat una mica de frenada, però no em vaig retractar.

Ara però, sentint els incendiaris de l’extrema dreta, llegeixis C’S, dient que els independentistes som l’enemic i els jutges a les ordres del PP empresonant i encausant polítics i activistes afins al moviment pro república catalana, inventant-se delictes i accions, és possible que encara hagués estat suau, que m’hagués quedat curt, vaja.

Tenen la barra també, de fer exactament com els franquistes, culpar l’enemic dels delictes propis, aquells ens deien que els defensors de la república eren els que havien engegat una revolució, obviant que eren els feixistes els que havien fet executat cop d’estat i engegat una guerra que malauradament varen guanyar i aquests són tan cínics que acusen el govern legítim de Catalunya de colpistes, quan tots sabem que són ells qui han muntat un cop d’estat amb el refotut 155.

Per si no n’hi havia prou amb tot aquest merder, ara ens surten els activistes de sofà i comencen a buscar traïdors a sota les pedres.

Gran valentia la d’aquests que s’ho miren tot des del sofà o com a molt darrere les cortines, sempre a redós de qualsevol plantofada, siguem seriosos i no ens equivoquem d’enemic, deixem-nos de purismes i idioteses i no insultem a qui vol eixamplar les bases republicanes.

Manel Mayor                          03 de febrer de 2018

Dimarts passat, vaig tornar a veure les impactants imatges de l’1 d’octubre en el reportatge que va emetre TV3 i la veritat, vaig tornar a sentir les mateixes emocions que el mateix dia a mesura que les anava rebent, la mateixa ràbia per la repressió salvatge i el mateix sentiment d’orgull de pertànyer a aquest poble, a aquesta societat que es va espolsar de sobre totes les pors i va deixar sortir tota la seva dignitat.

Evidentment hi ha un abans i un després de l’1 d’octubre, aquella jornada històrica, una gran part, jo diria que una part molt important del nostre país, es va declarar República, integrant d’una nova república, va repudiar públicament la Monarquia Borbònica i aquí hi havia de tot una mica, des dels independentistes recalcitrants, fins als que solament aspiren a viure en democràcia i llibertat, tal com vàrem poder comprovar el mateix dia i al cap de dos dies.

M’he agafat uns quants dies abans d’escriure per mirar de ser més fred, ja que ahir dissabte només en vaig veure la segona part, una part també molt emocionant, en que els testimonis corroboren la determinació i la valentia de molts d’ells, en veure totes aquestes imatges i sentir aquests testimonis, en Roger, la Magdalena, l’Enric… la sensació què et queda és de què has de continuar lluitant perquè tots els seus esforços i la seva determinació no hagin estat en va.

Manel Mayor                                      14 de gener de 2018

Ahir llegia les opinions d’un jurista de prestigi, ep, ni català ni independentista, em refereixo al catedràtic de dret constitucional a la universitat de Sevilla, el senyor Javier Pérez Royo, que opinava que l’auto judicial del suprem contra el senyor Junqueras no s’aguanta per enlloc i que a sobre tenen la barra i la indecència  de considerar-lo el culpable de la violència de la policia i la guàrdia civil del passat 1 d’octubre.

Aleshores arribo a la conclusió que els poders fàctics de l’estat i tota la caterva que els hi fa costat, tenen ben present que l’única força que posseeixen és la de la violència i l’exercici dels poders de l’estat, aquí no hi ha ni democràcia, ni raó, ni arguments de cap mena.

Estan incomplint les seves pròpies legalitats sabent que gaudeixen de la màxima impunitat, ja que tenen les màximes autoritats judicials al seu servei.

Evidentment tal com opina el senyor Pérez Royo, també crec que això no pot acabar bé de cap de les maneres.

Manel Mayor                                   08 de gener de 2018

Demà tornarà a ser una jornada màgica, si més no pels infants que ja estan comptant les hores que falten per veure arribar els Reis de l’Orient, uns reis que fins i tot els republicans de mena ens mirem amb simpatia, ja que aquests en comptes de viure a costelles del poble, són portadors d’il·lusió i d’esperança, només cal veure les carones i els ullets dels més menuts…

Jo que ja fa molt de temps que vaig deixar de ser un nen, però que encara conservo una espurna d’il·lusió i que m’esforço per no deixar marxar aquelles miques de nen que conservo dins meu, de nen entremaliat i innocent alhora, vull ser una mica agosarat i aprofitant que són màgics, els hi vull demanar uns desitjos, que encara que no els hi porti la carta a la mà tinguin a bé concedir-me.

En primer lloc els hi vull demanar coratge per a mi i el meu país, que ens insuflin força per lluitar per la nostra llibertat com a ciutadans individuals i com a poble i una bona dosi de fermesa pels nostres dirigents els quals hem escollit lliurement malgrat les dificultats i les traves que ens han imposat.

Estimats Reis de l’Orient, ja veieu que no us demano pas gaire i a la vegada molt i si, ja sé que ens hem de fer mereixedors de la vostra gràcia, però estic convençut que us heu adonat que ens hi hem esforçat molt i que ho pensem continuar fent i espero que això serà suficient per fer decantar la balança.

Manel Mayor                                            04 de gener de 2018

Mentre començo a teclejar encara estic dubtant si fer un balanç global de tot l’any o bé ressaltar tot allò que m’ha semblat rellevant o molt rellevant, al final decideixo anar deixant fluir les idees i els pensaments puntuals, així, tal com raja.

No em negareu que aquest refotut any que estem a punt d’acomiadar, serà una etapa als nostres records col·lectius que no oblidarem mai, no sabem encara si serà per a bé o per a mal, jo espero que per a bé, ja que el meu optimisme natural em diu que ens en sortirem malgrat tots els entrebancs, que no seran pocs i serà una etapa a les nostres vides digna de ser contada.

Sense deixar de ser crític, que considero que és una virtut que hem de conservar, faré una reflexió que crec que compartireu del tot amb mi, només cinc anys enrere, ni el més optimista podia pensar que avui en dia haguéssim arribat a on som, sí, ja sé que hem comès molts errors, alguns més explicables que d’altres, però malgrat tot i això crec que no m’equivoco, el nostre camí com a poble no té marxa enrere, serà més o menys llarg, però és un sender que ens ha de dur endavant, a pesar de totes les dificultats i possiblement recordarem els fets d’octubre com una oportunitat perduda, però no pas com una guerra perduda, en tot cas una batalla.

Bé suposo que si heu arribat fins aquí, ja deveu tenir el cap com un timbal, per tant no us maltractaré i més i em dedicaré a desitjar-vos Bon Any Nou!!! Una bona sortida i una millor entrada, ah i sobretot no feu bondat que aquesta nit ha de ser de disbauxa i xerinola per acomiadar aquest refotut 2017 i rebre un esperançador 2018 tal com es mereixen.

Manel Mayor                                30 de desembre de 2017

Aquests darrers dies hi ha expressions si més no curioses, venint de qui venen, hem de guarir ferides, hem de cosir la societat que l’independentisme ha fracturat…

Però com es pot ser tan cínic? Com es pot tenir la barra i la poca solta de fer aquestes afirmacions, després d’haver estat anys atiant l’odi, d’haver atiat la catalanofòbia fins a  uns extrems que alguns pensàvem que no tornaríem a veure?

És indignant, que a sobre s’inventin que és el moviment independentista qui és l’autor d’aquest odi, després d’haver-nos sentit a dir que som uns nazis, autoritaris…

A veure senyors, els qui heu menat el cop d’estat (llegeixis el 155), no us podeu fer pas les víctimes, ni em podeu parlar d’estat de dret, quan el que heu fet ha estat conculcar-nos els nostres de  drets i les nostres institucions i heu empresonat els nostres governants legítimament elegits, inventant-vos els delictes.

I no en teniu prou d’haver convocat unes eleccions il·legítimes, fetes i dissenyades expressament per derrotar l’independentisme, amb traïdoria, sí, ho heu entès bé, amb traïdoria perquè sabíeu que l’oponent estava amb clar desavantatge i així i tot les heu perdut i com que no han sortit com esperàveu, ara ens amenaceu que fotreu més gent a la presó, sí que ja no ve d’un, ni de deu i preteneu que no vulguem marxar?

Manel Mayor                                          28 de desembre de 2017

Jo crec que hi ha una bona colla que encara no ha entès res de res, perquè se n’assabentin d’una punyetera vegada, no som tan imbècils per creure’ns que la independència sigui la panacea de res, simplement ens permetrà ser lliures de decidir per nosaltres mateixos, us sembla poc?

La llibertat és el bé més preuat que té la humanitat i deixar de ser súbdits d’una monarquia per esdevenir ciutadans lliures de la república, és una fita prou engrescadora per no deixar de lluitar.

Que ho sapigueu militants del 155, per més que feu servir la violència i tot el poder d’aquesta autarquia no ens donarem per vençuts.

Ah, un darrer apunt, per més traves i més estat de setge que heu fet servir, per més manipulació mediàtica i intent de segrest dels nostres mitjans públics, us heu endut una derrota contundent.

VISCA LA REPÚBLICA!!!

Postdata: Espero que em perdonareu que sigui tan pesat.

Manel Mayor                                       24 de desembre de 2017

Fins avui, no em decideixo a escriure sobre els meus sentiments i les meves percepcions dels resultats del 21 D.

D’entrada, a diferència de l’1 d’octubre que vaig anar a votar i a defensar les urnes, amb una il·lusió molt gran, aquest dijous hi vaig anar amb un marcat sentiment de ràbia, ràbia perquè eren unes eleccions il·legítimes, perquè ens trobàvem i ens trobem en un estat de setge i ocupació i també perquè tenia unes ganes desmesurades de derrotar als impulsors de l’odi i a tot el bloc del 155.

Després d’haver llegit les primeres ratlles, no us estranyarà pas gens que tingués una alegria agredolça en saber els resultats, alegria perquè havíem aconseguit la majoria absoluta amb més vots encara, però tristor per la gran quantitat de vots que va tenir el partit de l’odi, sí, aquest partit que va néixer per destruir la catalanitat de Catalunya, si més no, aquesta és la seva intenció i el seu projecte.

El nostre projecte, el dels damnificats principals del 155, els que volem la independència, és implementar la República, sí la que es va proclamar el 27 d’octubre, aquella de la qual n’han fet befa i han menystingut els unionistes de dins i de fora, d’ençà de l’aplicació del 155.

Ara que ja he tret el verí que em quedava dins, us vull desitjar a tots plegats, amigues i amics, companys i companyes, coneguts i saludats, un Bon Nadal!! I que gaudiu del menjar i beure i dels torrons, que el sopar d’aquesta nit i el dinar de demà, no són pas per fer bondat, temps en tindrem el que quedarà de setmana fins a cap d’any, que tingueu-ho ben present tampoc n’hem de fer gens, ja ens controlarem el colesterol i la pressió, passat reis. Ho sento pels metges que ja sé que us farem anar de cul, però és el que hi ha.

Manel Mayor                                     24 de desembre de 2017

Sí, ja ho sé, avui és allò que els demòcrates de nou encuny, aquells sorgits de la vella dictadura, que ostentaven el poder, naturalment, varen anomenar jornada de reflexió, dit d’una altra manera, jornada de manipulació de qui ostenta el poder, dit això i exercint el meu dret a la llibertat, parlaré del que em plagui.

Demà dijous, tenim l’oportunitat de fotre fora de les nostres institucions, a tots aquells que han exercit una repressió criminal contra el nostre país, a aquells que han destruït o ho han intentat, tot el que els nostres representants legítims havien construït, per tant, tenim a les nostres mans restituir tot allò que il·legítimament i de forma barroera ens han pres assaltant les nostres institucions i empresonant el nostre govern.

Evidentment, crec i estic convençut que hem de partir del mandat de l’1 d’octubre i de la posterior proclamació de la República, això només serà possible, si guanyen les forces independentistes, per aquest motiu tenim l’obligació si més no moral d’anar i omplir les urnes de vots independentistes, només així serà possible poder començar un procés constituent.

Manel Mayor                                     20 de desembre de 2017

No em negareu que resulta si més no xocant, que els que no han parat d’omplir-se la boca amb la democràcia, malgrat que no en tenen ni idea del que significa, ara denuncien pancartes amb aquesta sola expressió, que per més que digui la junta electoral no és una expressió partidista o pot ser sí? Ah calla, és clar, els defensors de la democràcia són els de l’altre cantó del 155 i paradoxalment ells ho saben.

La prohibició del color groc, ja és la paranoia en la seva màxima expressió, ja que no es limita als llaços als col·legis electorals i proximitats, sinó que s’estén a ajuntaments, edificis públics, l’enllumenat de fonts públiques… això té un nom: abús de poder, a part de la migradesa de cervell dels denunciants.

L’assetjament autoritari no s’atura pas aquí, ja que a part de l’ocupació policial que patim, també ens estan intervenint TV3 i Catalunya Ràdio, encara que sigui subtilment, però amb molta mala llet.

Sense oblidar-nos de l’espoli permanent a què estem sotmesos, d’ençà de la intervenció dels comptes de la Generalitat i la posterior aplicació del 155, sense passar per alt l’espoli del Museu de Lleida i la guerra bruta continua, ja veurem que aconseguirem salvar a partir del 22 d’aquest mes, sempre i que no guanyin els del 155, ja que llavors perdrem bous i esquelles, ens deixaran el país com un solar, tornarem quaranta anys enrere.

Manel Mayor                                  13 de desembre de 2017