INCOMPETÈNCIA O IDIOTESA

No sé si és desídia, incompetència, idiotesa o ganes de fer mal… i ja em perdonareu, però no sé què és pitjor.

Aquests contenidors estaven situats un xic més amunt, lluny de qualsevol habitatge i ara algú s’ha il·luminat i els ha instal·lat davant per davant de dos edificis d’habitatges.

Qui s’hagi il·luminat no ho sé i se me’n fot, però aquí la màxima responsable és la regidora del ram i la seva tècnica i en tot cas, el senyor alcalde com a màxim responsable del nostre consistori, que és qui ostenta tot el poder i el té delegat als seus companys regidors.

Tota aquesta disbauxa s’ha generat aquest matí i els veïns amb els quals he parlat, estan que trinen, com jo mateix.

Que sàpiguen que lluitarem fins al final, com tal de fer entrar en raó als responsables d’aquesta desafortunada acció.  

Manel Mayor                                          16 de gener de 2023

BON ANY 2023

Ara que aquest any 2022 ja fa figa, és l’hora d’acomiadar-lo, dient-li: vinga noi que faràs tard, que volem donar la benvinguda a l’any 2023 que encara no és nat, però vol entrar a les nostres vides amb molta força i amb ganes de fer-nos la vida més fàcil que no ens l’has fet tu.

De fet, no seria gaire difícil, perquè creu-me que tu t’hi has ben lluït, entre guerres i patiment ho has deixat anar pel broc gros i encara ens tens amb l’ai al cor que no s’engegui la tercera guerra mundial…

Esperem que l’any que tenim a punt d’entrar sigui més generós i engegui a pastar fang els creadors de guerres i els fastigosos especuladors que se n’aprofiten de les desgràcies dels altres.

Bé, tot això no deixa de ser un desig, una il·lusió, però com que somiar és de franc…

MOLT BON ANY 2023!!!

Manel Mayor                               31 de desembre de 2022  

BON VIATGE JUANJO

Bé company, t’ha arribat l’hora de fer el gran viatge, aquell del qual no es torna mai, com amic teu, et desitjo que et sigui lleu.

Com bé deies tu, un amic gaudeix de les alegries del seus amics i pateix per les seves penes, ara als teus amics ens ha tocat la malaurança d’haver-te perdut, si més no físicament, ja que els que t’hem apreciat de debò, no t’oblidarem.

No sé si en això ets com jo, perquè no n’hem parlat mai, tot i que em sembla que hem arribat a parlar de tot, deu ser que tu tampoc t’ho vas acabar d’empassar mai allò de l’altra vida, però en cas que fos veritat, que no els hi passi res… sigues igual de torracollons i provocador com has estat sempre i en tot cas, guarda’m lloc per quan em toqui a mi.

He posat una fotografia que ens varen fer i jo per fer broma vaig eliminar les panxes, en volia posar una altra que ens la varen fer ben segur que per collonar-nos, però per nosaltres va ser i ha estat sempre una mostra de la nostra amistat, que ha perdurat en el temps, però no l’he sabut trobar.

A reveure company Juanjo!!! 

Manel Mayor                                            19 de desembre de 2022

ELS MEUS PRIMERS SETANTA ANYS

Quan començo a escriure aquestes quatre ratlles, estic a punt de fer els meus primers setanta anys i tot rumiant, veig que en són un bon grapat i mirant-ho en perspectiva, tot tirant la vista enrere, dic: no et fot, si que n’has fet i te n’han passat de coses…

De fet, el principal motiu d’escriure avui, és que me n’adono que molt sovint faig balanç del que ha estat la meva vida i la del meu entorn i gairebé sense adonar-me’n valoro les coses útils i sobretot les inútils d’aquest camí que ja comença a tenir una llargària considerable.

Continua llegint

JA HI TORNEM A SER

La fotografia que encapçala aquest escrit, ha estat triada per mostrar un indret que encara no està fet malbé del tot, dit això, anem per feina.

Sé que segurament trobaré molta gent contrària a la meva opinió o per ser un xic més exacte, als meus particulars punts de vista, sobre el que és i el que hauria de ser el meu estimat Sant Feliu.

Continua llegint

SOC UN CAS

Aquests darrers temps, estic passant per una mena de crisi imaginativa o tal vegada una mena de mandra mental que em manté inactiu, en aquesta meva afició d’escriure.

Encara sort que no ha estat mai la meva feina, ni el meu mitjà de subsistència, perquè aleshores sí que la meva angoixa hagués degenerat en una ansietat certament maligna.

El cas és que avui, fent servir l’estratègia del professional (que no vol dir de cap manera que jo m’hi consideri, ni tan sols per aproximació), he aconseguit si més no que en resultin unes quantes ratlles escrites, encara que no contin cap història, ni siguin el text de cap queixa ni denúncia ciutadana.

Espero que aquest exercici de tossuda voluntat, m’ajudi a sortir d’aquest pou d’inactivitat i a poc a poc retrobar el que havia estat el meu ritme d’escriptura publicada.

Manel Mayor                                     30 d’octubre de 2022

QUINA GESTIÓ MÉS NEFASTA!!

Ja fa temps que em neguiteja la manca de rigor en la recollida d’escombraries de Sant Feliu, però ahir en veure l’espectacle dels contenidors de la Plaça Sant Sebastià, em va caure l’ànima als peus.

On s’ha vist una gestió i una execució més nefasta? Perquè el més bo del cas, és que em comenten que no és l’únic lloc a on han fet un espectacle tant i tan lamentable.

Continua llegint

ALGÚ HO HAVIA DE DIR

Ja fa dies que li dona voltes, però és que com més ho rumio i més ho deixo covar dins meu, més poca-solta ho trobo.

M’estic referint a les manifestacions del president Puigdemont (abans que JUNTS abandonés el govern), que té la barra de dir que de referèndum cap més que ja vàrem votar, però oblida que la independència també la va declarar i la va deixar sense efecte quan tot el món estava pendent de nosaltres, de Catalunya (10 d’octubre de 2017) i la va tornar a declarar (27 d’octubre de 2017) i misteriosament ja no va fer cap més moviment, ni tan sols va arriar la bandera espanyola.

Continua llegint

AQUESTS CATALANS…

Me n’adono que amb el pas del temps, ens va augmentant el nombre de desmemoriats, els reals i els de conveniència.

Resulta que ja hi tornem amb les lliçons de no confrontació i els advertiments que aquestes actituds tenen males conseqüències…

I ara és quan toca posar una mica de llum a tanta foscor… no, el problema no és ser més o menys radical, ser independentista o no, federalista o no…

El veritable problema és que els catalans ens entestem a ser catalans i… hòstia tu, també fem allò que els fa tanta ràbia: parlem en català i ens entossudim a sentir-nos catalans.

Evidentment no parlo pas per tots, ja que n’hi ha que ja els hi va bé, per convicció, per conveniència d’estatus i per conveniència de butxaca.

Com que no sabia quina fotografia posar-hi, he triat aquesta dels meus arxius, que és un paisatge ganxó.

Manel Mayor                                             27 de setembre de 2022

PER TU, CLAUDIA

No, no me n’he pas oblidat, el teu record continua molt viu entre nosaltres, els que et vàrem estimar i t’estimem encara.

Ja fa uns anys vaig decidir parlar de tu o amb tu, que pel cas ve a ser el mateix, vaig decidir deia, de fer-ho només cada aniversari del dia que ens vas deixar.

Trobo molt a faltar el teu esperit de lluita i a la vegada aquelles enormes ganes de viure, que s’encomanaven encara que no en tinguessis gaires ganes.

No ho vull fer llarg, em faig gran i la meva capacitat d’aguantar penes i tristeses, cada dia que passa és més minsa, però, tot i així no me’n puc estar de recordar-te.

Bé, estimada amiga, m’acomiadaré com ho solies fer tu: una abraçada ben forta i un “besote”.

Manel Mayor                                          18 de setembre de 2022