Tot passejant pels Jardins Juli Garreta de Sant Feliu, no puc evitar fixar la vista en aquest monument dedicat a les víctimes dels camps de concentració i extermini nazis i com em passa sempre que el veig i sempre que sento a parlar del tema, sento una enorme fúria dins meu…
Continua llegintArxiu de la categoria: Personal
RAMPELLS
He decidit fotografiar la badia de Sant Feliu abans no s’empleni de trastos i de gent, pel que fa a la gent, més que res per no haver de demanar permís o sentir-me culpable de robar la imatge no volguda, però també perquè m’agrada la tranquil·litat que traspua el paisatge completament nu, lliure d’objectes no desitjats.
Continua llegintESTATS D’ÀNIM
Mirar paisatges com aquest, m’omple de calma i em convida a badar, em fa l’efecte d’estar volant per l’univers encara que només sigui per uns instants.
Segurament és per l’enorme influència que ha tingut el mar en mi; el fet d’haver-hi viscut a pam i toc durant molts anys, segurament ha estat determinant.
Continua llegintPENSAMENTS I RECORDS
Me n’adono que amb el pas dels anys ens van quedant emmagatzemats un munt de records i pensaments i tot d’una flueixen com un vendaval difícil i complicat de governar.
Continua llegintMOMENTS DE PLUJA
Avui m’entretinc mirant la pluja a través de la finestra, des del meu santuari, una mena de despatx allà on tinc l’ordinador.
Contemplo el carrer a recer d’aquest temps rúfol amb el qual ens ha honorat el Sant Jordi d’enguany, un temps antipàtic per passejar, però molt agradable de contemplar pel que fa als meus gustos.
Mentre veig picar les gotes de pluja contra els vidres, de sobte m’entren unes ganes terribles d’escriure, un hàbit que aquesta maleïda pandèmia que ens ha tocat viure, gairebé me l’ha fet perdre.
Dies com avui, sempre m’havien motivat i inspirat pel que fa a escriure, en canvi, gairebé gens pel que fa a la fotografia i avui ves per on, ha estat l’efecte contrari.
Veient caure les gotes de pluja contra els vidres empeses pel vent, no he pogut aguantar l’impuls de fotografiar-ho i aquest m’ha acabat d’empènyer cap a escriure aquestes modestes ratlles.
Espero que el rampell d’avui sigui l’empenta que em calia per tornar a escriure regularment, encara que sigui per plasmar fets intranscendents.
Manel Mayor 23 d’abril de 2022
CARTA ALS TRES REIS DE L’ORIENT
Tot i que fa tres anys em vàreu fer la punyeta regalant-me un infart, he decidit continuar confiant en vosaltres, no pas pel fet de ser reis sinó pel fet de ser mags, ja que sabeu que a mi això de la reialesa em fa més aviat urticària.
Continua llegintBON ANY 2022
L’any passat el vaig acomiadar amb un a parir panteres i aquest de fet es mereix gairebé el mateix.
No em queixo pas per mi, ja que estic de tornada de tot, la política me la miro de reüll i sense posar-me pedres al fetge que ja començo a ser vell i vull agafar-me les coses amb filosofia, el futbol, ai el futbol…
Continua llegintBON NADAL!!
Ja hi tornem a ser amb la tocada de pebrots de les restriccions, restriccions degudes a una pèssima gestió de la pandèmia, en la qual sempre els diners (de segons qui), passen per davant de la salut del global de la societat.
Continua llegintA REVEURE QUIMET
Collons Quimet!! Aquest cop sí que l’has feta bona, ens has deixat sense com va ni com costa, home, no s’hi val!! Has fet com sempre anar a la teva i ens has deixat empantanegats sense el teu sentit de l’humor i la teva murrieria.
No ho faré pas llarg, però vull fer un petit repàs a allò que ha estat la nostra particular amistat.
Continua llegintLA NOSTRA ESTIMADA CLAUDIA
Com cada any em disposo a escriure unes quantes línies, perquè aquest món que et va veure amb tota la teva esplendor, et recordi un cop més.
No, no és que jo només me’n recordi aquest dia, tal com et vaig prometre et porto dins el meu cor i sí, sovint penso amb tu.
Continua llegint