JA HI TORNEM A SER

Ja he sortit del taller de reparacions, m’han fet una rehabilitació de canonades per aprofitar tot el seu cabal i evidentment una posada a punt de la bomba, de fet m’han deixat seminou.

És clar que encara en tinc per un temps per estar en plena forma, però deu ni do com estic ja.

De fet, els amics i coneguts em diuen que no deixo res per verd i a la vegada que tinc set vides com els gats, que sí que porto uns quants anys d’ensurts, però un cop dins l’enrenou s’alineen els astres de tal manera, que me’n surto de tot, mireu si és així, que em varen donar l’alta just quan començava el judici polític contra el govern que va muntar el referèndum.

El cas és que torno a estar a punt per fer de torracollons actiu, en peu de guerra contra el que jo consideri que són injustícies.

Només hi ha un però, les fotografies durant un parell de mesos serà escasses, ja que no em deixen aixecar pesos i per tant necessitaré ajuda per portar la motxilla i no fer sessions massa llargues.

Manel Mayor                                                 14 de febrer de 2019

CONTINUAR FENT CAMÍ

Tot i la incertesa que et pot generar anar al taller de reparacions, em toca aquest dimecres, estic tranquil i relaxat, com sempre que tinc un ensurt i aquests darrers anys no he deixat res per verd.

Ja sé que algú pensarà que és una manera frívola d’encarar la vida i l’esdevenidor, però jo crec que per tirar endavant quan venen maldades, si no tires de filosofia i bon humor, tens mala peça al teler.

Sempre he estat optimista per naturalesa i ara no penso pas canviar d’actitud, actitud que no variaré ni aguantant les barrabassades que ens dediquen des de la justícia espanyola, a tot porc li arriba el seu Sant Martí, tot i que trobo a faltar més embranzida per part del nostre jovent, embranzida que jo, vell i fotut ja no tinc, però no llenço pas la tovallola i confio que els hi surti quan menys s’ho esperin els altres.

Ja veieu que no estic per perdre pistonada i tiro endavant amb tot, de fet aquest escrit era per dir-vos que estaré uns dies sense activitat a les xarxes, però no me n’he pogut estar de deixar anar unes pinzellades d’opinió política, com estava dient estaré inactiu fins que m’hagin adobat i el cor funcioni amb condicions, un cop aconseguit tornaré amb forces renovades.

Manel Mayor                                     03 de febrer de 2019

CARTA ALS TRES REIS DE L’ORIENT (AMB RETARD)

Aquest any que no havia demanat res als Reis Mags de l’Orient, ves per on  ells han fet les coses pel seu compte i m’han fet un regal enverinat, però regal al cap i a la fi, m’han regalat per a mi tot solet un infart, petitet que jo tampoc sóc gaire gros, bé, d’ample deunidó però en total tampoc tinc gaire envergadura.

Ironies ganxones a part, ha estat un ensurt però ara estic bé, ingressat a l’hospital, ple de cables per controlar-me però tranquil i relaxat.

De fet no els hi havia demanat encara res perquè ha estat una setmana d’imprevistos, però de fet miraré de demanar algunes coses encara que sigui a misses dites, al cap i a la fi ells són màgics i encara que sigui fora de data i havent-me fet aquest regal sorpresa segur que alguna cosa hi faran.

Manel Mayor                     07 de gener de 2019

ENTRE CATALUNYA I L’URUGUAI

No, no m’oblido pas de tu i avui que és l’únic dia de l’any que vaig dir que escriuria de tu, m’hi poso tot seguit.

Diuen que viatjar eixample la visió que tenim de la vida i si ho hem de mesurar per la distància, no ens ha d’estranyar la teva amplitud, vas arribar al nostre país des del llunyà i per tu molt estimat Uruguai i et vas integrar completament.

El més positiu del ser obert de ment és el que ens va passar a nosaltres amb la nostra amistat, jo et parlava de com era Catalunya abans de tu venir i com havia evolucionat i tu em vares ensenyar a estimar l’Uruguai i la seva cultura, els seus poetes principalment.

Tot i que ja fa un grapat d’anys que ens vas deixar per sempre, vuit en concret, conservo fresques en la memòria moltes de les nostres converses, les més transcendentals i restaran per sempre més.

Junts i probablement gràcies a tu, vaig aprendre a valorar el món en tota la seva amplitud, tot i ser de llocs tant i tan distants, veiem el món i la política de manera molt semblant, igual és impossible, ja que com diu la dita cada persona és un món.

Caic en la incongruència de parlar amb tu com si fossis al meu costat, però és que de fet d’una manera o altra és així, ja que he mirat de complir amb la promesa que et vaig fer estimada amiga Clàudia: dur-te per sempre més dins el meu cor.

Manel Mayor                                        18 de setembre de 2018

PENSANT EN TU

No, no me n’oblido de tu i segueixo complint  la promesa que et vaig fer, ja que et continuo portant dins del meu cor i t’hi portaré sempre, perquè has de tenir en compte que era i és un sentiment que em va sortir del més profund de mi mateix, de l’ànima que dirien els creients.

Avui fa set llargs anys, que ens vas deixar orfes de la teva estimada presència, a tots aquells que t’estimàvem i et seguim estimant, hi ha moments que sembla fins i tot que ho he assimilat, però no deixa de ser un miratge, ja que aquest cop tan dur, tan dolorós, no el podré assimilar mai, com a molt, es pot suportar.

No hi ha moment que parli de política, d’esforç col·lectiu, de solidaritat… que no surti el teu nom, que no noti la teva presència… has deixat una empremta molt profunda en mi i en tot el meu entorn.

No em vull allargar, perquè els meus sentiments es poden transmetre en poques paraules o en pàgines senceres, però tu saps que les coses importants sempre m’ha agradat fer-les curtes.

Només un apunt de l’altra part de la meva promesa, que com vaig manifestar molt clarament, és la dedicació de la victòria, que espero que aquest cop sí, vagi de debò.

Manel Mayor                                            18 de setembre de 2017

ADÉU YAYA

DSCF5690Avui, aquesta matinada, s’ha acabat un llarg camí de gairebé noranta-vuit anys, un camí farcit de paranys que han costat moltes llàgrimes, però també ha estat ple d’alegries, no en va, tants anys donen per molt, és el que té la vida, que és tot un seguit de cercar la felicitat i esquivar la tristesa.

Aquest llarguíssim camí, ha estat la vida d’una dona tenaç i lluitadora, capaç de suportar el patiment que duen les desgràcies, amb una serenor fora de mida, segurament això li ha permès gaudir amb molta més força les alegries.

Mentre estic escrivint, malden per sortir dels meus ulls, llàgrimes de dolor, però no pas de desesperació, tot el contrari, estic molt trist, però ben seré, de ben segur, que la serenitat que expressava el seu rostre quan ha traspassat, és la que m’ha transmès.

Una llarga vida, que s’ha apagat dolçament, com una espelma. Adéu Consuelo, el teu cos se’n va, però tu et quedes amb els que t’hem estimat.

 

Manel Mayor                                16 d’octubre de 2015