Ja he sortit del taller de reparacions, m’han fet una rehabilitació de canonades per aprofitar tot el seu cabal i evidentment una posada a punt de la bomba, de fet m’han deixat seminou.
És clar que encara en tinc per un temps per estar en plena forma, però deu ni do com estic ja.
De fet, els amics i coneguts em diuen que no deixo res per verd i a la vegada que tinc set vides com els gats, que sí que porto uns quants anys d’ensurts, però un cop dins l’enrenou s’alineen els astres de tal manera, que me’n surto de tot, mireu si és així, que em varen donar l’alta just quan començava el judici polític contra el govern que va muntar el referèndum.
El cas és que torno a estar a punt per fer de torracollons actiu, en peu de guerra contra el que jo consideri que són injustícies.
Només hi ha un però, les fotografies durant un parell de mesos serà escasses, ja que no em deixen aixecar pesos i per tant necessitaré ajuda per portar la motxilla i no fer sessions massa llargues.
Manel Mayor 14 de febrer de 2019
Tot i la incertesa que et pot generar anar al taller de reparacions, em toca aquest dimecres, estic tranquil i relaxat, com sempre que tinc un ensurt i aquests darrers anys no he deixat res per verd.
Aquest any que no havia demanat res als Reis Mags de l’Orient, ves per on ells han fet les coses pel seu compte i m’han fet un regal enverinat, però regal al cap i a la fi, m’han regalat per a mi tot solet un infart, petitet que jo tampoc sóc gaire gros, bé, d’ample deunidó però en total tampoc tinc gaire envergadura.
No, no m’oblido pas de tu i avui que és l’únic dia de l’any que vaig dir que escriuria de tu, m’hi poso tot seguit.