UNA MICA DE LLUM

Publicat el 29 d'abril de 2019 per Manel Mayor Lekuona

Abans de començar a fer l’anàlisi del que vaig escriure ahir, he de dir que en veure els primers escrutinis provisionals vaig respirar fondo i em va passar una mica aquella angúnia i tal com es podia entreveure al tripartit fatxa no li quadraven els números.

Tal com podeu apreciar, a la fotografia ja hi apareix una mica de claror o sigui una mica de color però no pas gaire, ja que al pacte PSOE-C’S sí que li surten els números.

De moment els taronges encara embriagats d’èxit neguen que vulguin pactar amb els socialistes, però aquells que menteixen més que no pas enraonen no són pas gaire creïbles…

Tant de bo es formi un govern d’esquerres i tota aquesta extrema dreta quedi relegada a l’oposició, no, no crec que ERC entri a govern, perquè segons la meva opinió, no interessa ni als uns ni als altres per l’enorme pressió que els hi significaria, però podrien arribar a acords puntuals.

El temps ens dirà si el panorama s’aclareix més, de fet per desitjar-ho que no quedi, ah i espero no haver-vos posat la por al cos amb el meu escrit d’ahir.

Manel Mayor 29 d’abril de 2019

EN BLANC I NEGRE

Publicat el 28 d'abril de 2019 per Manel Mayor Lekuona

Quan començo a escriure aquestes ratlles encara no sé cap resultat ni tan sols parcial, de fet encara no ha tancat els col·legis electorals, però segons una estimació molt seriosa i de tota confiança, és per posar-se a tremolar, tenim moltes possibilitats que puguin formar govern el tripartit fatxa.

No sabeu pas com m’agradaria que per una vegada no l’encertés, que hagués comès un error numèric que li tergiversés tot, però la veritat no ho veig pas possible.

Malauradament, sí ningú hi posa remei, podem tornar a viure en blanc i negre com la fotografia que encapçala aquest escrit, sí, en blanc i negre com en els foscos temps del franquisme, els temps del n.o.d.o, preparem-nos pel més que possible tancament de TV3 i una gran i barroera manipulació de tots els mitjans de comunicació.

No us voldria pas amargar l’existència, perquè això que apunto és una possibilitat que té molts de números de ser certa, esperem però que l’opció que hem votat tingui prou força per debilitar el tripartit fatxa de la punyeta.

Manel Mayor 28 d’abril de 2019

COSES QUE PENSO

Publicat el 21 d'abril de 2019 per Manel Mayor Lekuona

COSES QUE PENSOHi ha pallassos que et fan riure a cor que vols i n’hi ha d’altres que et treuen de polleguera i et fastiguegen, aquests darrers són aquells que no paren d’insultar, menystenir, crispar, generar odi… tot menys solucions i criteris polítics, ja fan prou amb les calúmnies i les amenaces, malauradament hi ha un sector prou ampli que els hi compra el discurs fàcil i mentider.

Cal que ens posem les piles, no comprem com a bons el menyspreu i la prepotència, ni tampoc el fanatisme nacionalista de cap color, ai d’aquell que es creu superior a la resta… sí, ja ho sé, estem molt mancats d’humilitat en aquest món de la política i sobrats d’elements ignorants amb molta mala llet que es creuen semi déus i que són extremadament perillosos. Ai, que m’ho deixava, un avís per ignorants poca-soltes: l’indult no es pot donar ni denegar si prèviament no hi ha una condemna.

No voldria pas tancar aquest escrit sense deixar clars alguns aspectes, continuo defensant exactament allò que he defensat sempre: la justícia social, sí, allò que haurien de defensar sempre els polítics que s’autoanomenen d’esquerres, l’ensenyament laic, com a bon republicà que em considero i la defensa de la meva Nació, no perquè sigui la millor sinó perquè és la meva, així de senzill.

Manel Mayor 22 d’abril de 2019

FINS SEMPRE TOMÀS

Publicat el 6 d'abril de 2019 per Manel Mayor Lekuona

Ens ha deixat en Tomàs Rosés i us he de dir que per mi ha estat una bona sacsejada, perquè el meu afecte envers ell sorgeix des de diferents fronts, en la seva faceta de mestre, m’agrada més anomenar-lo mestre que professor, ja que no es va limitar a impartir coneixements, tasca ja de per si molt important sinó que a més a més va aconseguir transmetre uns valors i aquí ja parlo per mi, que m’han servit per a tota la vida.

El vaig tenir com a mestre a una edat en què l’amistat et marca per sempre i ell tenia la rara habilitat d’oferir-la sense deixar de ser el teu mestre, amistat i afecte que va continuar al llarg dels anys.

Vaig coincidir també en ideologia i militància política, fet que ens satisfeia a tots dos, per tant la meva pena igual que el meu afecte també em ve donada per diferents fronts, descansa en pau Tomàs, el teu record i la teva bonhomia, restarà per sempre entre els que hem estat al teu voltant gaudint del teu afecte.

PD: No he trobat cap fotografia recent i al final m’he decidit per aquesta de quan era el meu mestre.

Manel Mayor 07 d’abril de 2019

JUDICI A UNES IDEES

Publicat el 23 de febrer de 2019 per Manel Mayor Lekuona

Avui vull fer unes quantes reflexions, primer de tot però, posar en ordre les idees, les que estan apuntades directament al magí i les que estan escrites en diversos papers de sobre la taula.

Tothom sap o hauria de saber, que malgrat els bombardeigs de la caverna mediàtica, convocar un referèndum no és delicte, dit això cal fer una mica de cronologia dels fets.

Hem d’anar fins al 20 de setembre de 2017, quan comencen escorcolls i detencions que generen gran indignació i la gent surt a manifestar-se pacíficament i es fa la gran concentració davant la seu d’economia, que malgrat els intents perquè sigui violenta, l’estat no se’n surt, que perquè dic això? Vosaltres mateixos, deixar armes llargues dins els cotxes a més sense estar tancats amb clau, quina intencionalitat té? Els que vàrem fer la mili sabem, que si haguéssim fet una animalada semblant, ens enfrontàvem a un consell de guerra, però curiosament ni fiscalia ni caverna mediàtica no en fan cap ressò, sospitós, no?

Els que vàrem seguir la jornada en directe, no vam saber veure per enlloc aquesta suposada violència per acusar els dos Jordis de rebel·lió i sedició.

Però és clar, per això està la Guàrdia Civil, com ha fet al llarg de la seva història, si no hi ha proves, les inventem. I aquí comencen a escriure la novel·la que serveix de base a la instrucció d’aquest judici vergonyós.

I que dir de l’1 d’octubre en el qual també se’ns vol encolomar violència, quan els únics violents van ser els policies…

És tan novel·lesca la instrucció que els fiscals estan quedant en evidència i el món veu esparverat que evidentment aquest és un judici polític i els acusats són presos polítics per molt que el constitucionalisme i la caverna mediàtica ho vulguin negar.

Aquestes són les conseqüències d’estar en una democràcia vigilada. Ah, un darrer apunt, els darrers cops d’estat a l’estat espanyol han estat el 1936 i el 1981, el primer organitzat pels generals i l’extrema dreta i el segon pel Borbó vell i els seus aliats.

Manel Mayor 23 de febrer de 2019

JA HI TORNEM A SER

Publicat el 14 de febrer de 2019 per Manel Mayor Lekuona

Ja he sortit del taller de reparacions, m’han fet una rehabilitació de canonades per aprofitar tot el seu cabal i evidentment una posada a punt de la bomba, de fet m’han deixat seminou.

És clar que encara en tinc per un temps per estar en plena forma, però deu ni do com estic ja.

De fet, els amics i coneguts em diuen que no deixo res per verd i a la vegada que tinc set vides com els gats, que sí que porto uns quants anys d’ensurts, però un cop dins l’enrenou s’alineen els astres de tal manera, que me’n surto de tot, mireu si és així, que em varen donar l’alta just quan començava el judici polític contra el govern que va muntar el referèndum.

El cas és que torno a estar a punt per fer de torracollons actiu, en peu de guerra contra el que jo consideri que són injustícies.

Només hi ha un però, les fotografies durant un parell de mesos serà escasses, ja que no em deixen aixecar pesos i per tant necessitaré ajuda per portar la motxilla i no fer sessions massa llargues.

Manel Mayor 14 de febrer de 2019

CONTINUAR FENT CAMÍ

Publicat el 3 de febrer de 2019 per Manel Mayor Lekuona

Tot i la incertesa que et pot generar anar al taller de reparacions, em toca aquest dimecres, estic tranquil i relaxat, com sempre que tinc un ensurt i aquests darrers anys no he deixat res per verd.

Ja sé que algú pensarà que és una manera frívola d’encarar la vida i l’esdevenidor, però jo crec que per tirar endavant quan venen maldades, si no tires de filosofia i bon humor, tens mala peça al teler.

Sempre he estat optimista per naturalesa i ara no penso pas canviar d’actitud, actitud que no variaré ni aguantant les barrabassades que ens dediquen des de la justícia espanyola, a tot porc li arriba el seu Sant Martí, tot i que trobo a faltar més embranzida per part del nostre jovent, embranzida que jo, vell i fotut ja no tinc, però no llenço pas la tovallola i confio que els hi surti quan menys s’ho esperin els altres.

Ja veieu que no estic per perdre pistonada i tiro endavant amb tot, de fet aquest escrit era per dir-vos que estaré uns dies sense activitat a les xarxes, però no me n’he pogut estar de deixar anar unes pinzellades d’opinió política, com estava dient estaré inactiu fins que m’hagin adobat i el cor funcioni amb condicions, un cop aconseguit tornaré amb forces renovades.

Manel Mayor 03 de febrer de 2019

TAL COM RAJA

Publicat el 31 de gener de 2019 per Manel Mayor Lekuona

Encara que sé que molta gent es molestarà, aquest torracollons de mena no pot deixar d’expressar la seva opinió tal com raja.

Tot això ve a tomb de les darreres notícies en què el govern espanyol ha engegat una campanya per deixar ben clar al món, que Espanya és un estat democràtic i fins i tot ha encarregat un vídeo per deixar-ho ben clar.

Què voleu que us digui, jo sóc del parer que quan algú no ha estat infidel, no té pas cap necessitat d’esbombar-ho arreu, ni té cap necessitat de dir pel dret i pel revés que hom és bona persona, ni tampoc dir que no ha robat mai…

Evidentment quan hom està convençut de què és demòcrata, tampoc li calen tants escarafalls. La meva experiència m’ha ensenyat que gairebé sempre és certa, la dita aquella que diu: diguem de que presumeixes i et diré les teves mancances.

Us en donaré uns quants exemples: l’Espanya de Franco es va treure del barret la democràcia orgànica, que els que vàrem viure aquells temps sabem el pa que s’hi donava, el règim totalitari de l’Alemanya de l’est, es feia dir: República Democràtica Alemanya, mentre que la que sí que ho era s’anomenava República Federal Alemanya, la república Democràtica del Congo, que no va celebrar eleccions lliures fins al juliol del 2006…

Total, que si has de cantar les teves excel·lències per ser creïble, tens mala peça al teler.

Manel Mayor 31 de gener de 2019

QUIN PAÍS!!

Publicat el 24 de gener de 2019 per Manel Mayor Lekuona

Algú sense que li caigui la cara vergonya em pot dir que confiï en l’aplicació de la justícia per part dels jutges espanyols?

A veure els nois d’Altsasu condemnats per terrorisme d’acord amb unes proves que no es creu ni la guàrdia civil, en presó incondicional, els delinqüents de la manada condemnats per un delicte inferior al que han comès i en llibertat provisional, el pare del nadó apallissat brutalment (va morir fa tres dies), acusat de ser-ne l’autor, en llibertat provisional i podria seguir, els rapers, els Jordis…

I no en tenen prou amb això, que una política corrupta, pel que sembla implicada en la guerra bruta que executava el comissari Villarejo, essent ella vicepresidenta del govern espanyol, recupera plaça a l’advocacia de l’estat, ni més ni menys que al tribunal suprem.

Quin bé de déu d’estat noi!! Ja ho veieu, es pot violar, gairebé matar, estafar, fer accions dignes de la màfia i no passa res o gairebé, ara, no se t’acudeixi criticar la casa reial, ni l’església, ni discutir la sagrada unitat d’Espanya…

Manuel Mayor 24 de gener de 2019