COSES QUE PENSO
Hi ha pallassos que et fan riure a cor que vols i n’hi ha d’altres que et treuen de polleguera i et fastiguegen, aquests darrers són aquells que no paren d’insultar, menystenir, crispar, generar odi… tot menys solucions i criteris polítics, ja fan prou amb les calúmnies i les amenaces, malauradament hi ha un sector prou ampli que els hi compra el discurs fàcil i mentider.
Cal que ens posem les piles, no comprem com a bons el menyspreu i la prepotència, ni tampoc el fanatisme nacionalista de cap color, ai d’aquell que es creu superior a la resta… sí, ja ho sé, estem molt mancats d’humilitat en aquest món de la política i sobrats d’elements ignorants amb molta mala llet que es creuen semi déus i que són extremadament perillosos. Ai, que m’ho deixava, un avís per ignorants poca-soltes: l’indult no es pot donar ni denegar si prèviament no hi ha una condemna.
No voldria pas tancar aquest escrit sense deixar clars alguns aspectes, continuo defensant exactament allò que he defensat sempre: la justícia social, sí, allò que haurien de defensar sempre els polítics que s’autoanomenen d’esquerres, l’ensenyament laic, com a bon republicà que em considero i la defensa de la meva Nació, no perquè sigui la millor sinó perquè és la meva, així de senzill.
Manel Mayor 22 d’abril de 2019
Em sembla del tot fastigós, poca solta, indecent i manipulador, comparar l’acció d’Arran consistent en empastifar una propietat privada amb pintura, amb els fets criminals dels nazis a la nit dels miralls trencats i al mateix temps mirar cap a un altre cantó quan els brètols són bandes neofeixistes que destrossen vidrieres a Catalunya ràdio, insulten i agredeixen a la gent pel carrer, però mentre vagin cridant viva Espanya…
Aquest ultra judici al món independentista que ja ha fet públiques les acusacions de la fiscalia de l’estat i de l’extrema dreta (vox), no és més que una causa general a l’estil de la que va perpetrar el franquisme i que talment com aquella ja té les sentències escrites.