Quan m’he posat a escriure tenia la intenció de parlar dels tripijocs que s’estan muntant des de l’estat espanyol, per impedir que els càrrecs electes al Parlament europeu, puguin recollir les actes que els acrediten com a diputats.

Després he pensat dir la meva, sobre aquests esforços desmesurats per impedir l’obertura de noves delegacions a Berlín, Londres i Mèxic, ambaixades en diuen des del govern en funcions de Madrid (tant de bo fos així).

Però al capdavall he pensat que ni d’una cosa ni de l’altra, perquè no em ve de gust alimentar el fanatisme i el sectarisme messetari.

M’estimo més glossar la valentia i la decisió de la capitana del vaixell de l’ONG Sea Watch, la jove Carola Rackete, que la va dur a enfrontar-se amb les autoritats italianes, encapçalades per Mateo Salvini.

No li va tremolar el pols i va atracar sense permís al port de Lampedusa i va ser detinguda per la policia italiana, però va aconseguir el seu objectiu, tirant pel dret, desembarcant els immigrants després de disset dies d’invocar raons humanitàries i aguantar el menyspreu italià.

Volia penjar una fotografia de premsa, rodejada de policia i altra gent, però m’he estimat més penjar aquesta, d’una gavina altiva i elegant, que també s’hi adiu força.

Manel Mayor                                      02 de juliol de 2019

Molt sovint veiem i sentim que es fa la comparança entre Catalunya i el Barça, bé, més exactament entre els catalans i els culers.

Ja sé que les primeres reaccions, en llegir el paràgraf anterior poden ser: és clar com que és un refotut culer… però no, no van per aquí els trets, sinó en assenyalar els defectes diguem-ne congènits de la comparança, essent-ne un dels principals el victimisme dels uns i els altres.

Tot això ve a tomb d’un comentari fet per un amic a les xarxes socials, en el que expressava el seu desig que tinguéssim una visió estratègica de lluita nacional amb marcat caràcter cruyffista, és a dir que anéssim d’una punyetera vegada de cara a barraca i ens deixéssim de tàctiques defensives, ja que de tots és sabut que la millor defensa és un bon atac.

Sé que als que no són amants del futbol aquestes semblances els hi poden arribar a semblar estúpides, però volen dir ni més ni menys, que ens dediquem menys a plorar pels nostres presos polítics i somicar per la nostra manca de poder polític real i lluitem més per la consecució de la nostra república.

Em voldria equivocar perquè no els hi desitjo pas cap mal, però estic convençut que els nostres presos polítics no sortiran de la presó fins que no siguem lliures com a poble.

Tornat a la comparança futbolera, en Cruyff  va demostrar a tots els culers i futbolers en general, que ningú lluitarà per tu, sinó que ho has de fer tu mateix, que portant una filosofia guanyadora endavant sense por ni complexos, tot és possible i els hi va treure de sobre, la xacra del victimisme i va demostrar que qui vol pot.

Ara ens cal tenir el coratge de tirar endavant estratègies guanyadores i recuperar el nostre orgull.

Manel Mayor                                    25 d’octubre de 2018

Els darrers dies, tenim unes quantes manifestacions de diferents dirigents polítics que són de nota, en fi que són per sucar-hi pa, el no va més de la manipulació i la pocavergonya d’uns poca-soltes diplomats.

Comencem per la ministra Calvo: Escòcia no va fer un referèndum acordat, ole tu!! Suposo que encara deu estar buscant a l’hemeroteca, imatges de la repressió britànica envers els votants escocesos.

El diputat Carrizosa de C’S, té la pocavergonya de dir que no sap de què ens queixem perquè els nostres presos polítics estan en presó preventiva, a Espanya n’hi ha molts que fa més d’un any que estan empresonats sense judici, és clar que no diu que també hi ha delinqüents condemnats que estan en llibertat i que recollons quina casualitat són militars o guàrdia civils, per allò de què la justícia és igual per a tothom, vull dir.

I per acabar, la que es creu que sap de tot i resulta que sap de molt poquetes coses, l’estrella dels mitjans digitals, sí, ho ha endevinat tothom la Inés Arrimadas, ara es despenja insultant al President Torra, per variar, li diu que no sap història, que al President Lluís Companys no el va afusellar l’estat espanyol, el va afusellar el franquisme… aquesta és de matrícula d’honor, la senyora Arrimadas sap per casualitat qui manava a l’estat espanyol l’any 1940? Sap que es va instaurar una dictadura militar després d’una sagnant guerra civil? Deixi de jugar amb les paraules senyora!!!

O és que ara resulta, que ningú era franquista durant la llarga nit de la dictadura?

Manel Mayor                                  19 d’octubre de 2018