Començo aquest escrit, amb la intenció de no generar una polèmica exagerada, però creieu-me que se’m fa difícil, perquè m’ho posen certament complicat, tot i així miraré d’esforçar-m’hi.

Com que veig que n’hi ha que tenen molt poca memòria, miraré de fer que els hi retorni. El senyor Vilà sap molt bé, que la placa que hi ha al monument de la Plaça Miquel Murlà, no fa pas esment de les víctimes del franquisme, sinó de les víctimes de la guerra civil, dit això i seguint el meu criteri, en diré la meva opinió.

Les guerres, no en tenen pas de víctimes, tenen morts, completament injustes i injustificades, conseqüència directe de la follia de quatre il·luminats, de ment criminal, per molt que ho justifiquin en nom de Déu o de qualsevol ideologia i com he fet esment més amunt, només aconsegueixen morts a banda i banda.

Les repressions criminals, sí que en tenen de víctimes i la dictadura franquista, a banda dels afusellaments i els assassinats dins i fora dels camps de concentració, es va tirar quaranta anys assassinant adversaris polítics i dissidents de tota mena. Ja sé, que s’aixecaran veus que em diran: a l’altra banda també n’hi va haver d’assassinats i tenen raó.

Aquests darrers assassinats que he esmentat, varen anar a càrrec dels incontrolats, en la seva majoria anarquistes, que no ho oblidem pas, varen tenir accés a les armes, per culpa de la insurrecció militar. Vull deixar molt clar, que tots aquests fets, no són imputables als governs republicans, ni aquí al nostre País, ni a cap ciutat espanyola. Una altra cosa és que no tinguessin prou força, mitjans o habilitat per impedir-ho, però això són figues d’un altre paner.

Tornant-hi doncs a la placa, crec honestament que s’hauria de modificar, fent homenatge als morts, si així es creu escaient, però traient-los l’etiqueta de víctimes i se’ls hi atorgui la categoria de morts que és el que es mereixen tots plegats.

I per acabar, voldria fer esment de la placa que hi ha al monòlit dels Jardins Juli Garreta, que aquesta sí que fa esment de les víctimes de la repressió franquista, monument però, que considero minimalista, per l’abast de la tragèdia. Em diran, que víctimes també n’hi va haver a l’altre bàndol i efectivament n’hi va haver, però durant quaranta anys se les va homenatjar a bastament i a l’actualitat, no se les menysprea pas.

Manel Mayor                                                    30 d’abril de 2016

Pel que sembla, l’afer dels papers de Panamà ha escandalitzat a molta gent, de fet, podríem dir que genèricament ha escandalitzat la gent, igualment també per a molta gent o per a la gent en general, va tenir un gran impacte la corrupció generalitzada dins el PP.

Doncs que voleu que us digui, sense ànims de fer-me el fatxenda, ni ganes de fer-me l’espavilat, a mi no m’ha sorprès o per ser un xic més exacte, no m’ha sorprès gaire i m’explicaré:

Els que ja tenim una certa edat i vàrem viure la dictadura o estaria més ben dit que la vàrem patir, sabem de sobres que un dels pilars en què se sustentava l’esmentat règim era la corrupció sistemàtica i tots sabem com es va passar d’un règim a l’altre, amb la famosa transició, que ja em perdonareu, però jo l’anomeno la renúncia.

La renúncia a eliminar de la vida pública, tota aquella gent que sostenia i en vivia d’aquell règim fastigós i corrupte, resultat? La corrupció ha campat sense fre i sense mesura i el que em meravella de debò, és que n’hi hagi que s’estranyin i es fotin el cap contra les parets. Senyors, d’una comuna només en pot sortir merda i d’un estat manejat per corruptes, només en pot sortir corrupció. Perdó, per als joves que no estigueu avesats al llenguatge d’abans, us vull fer un aclariment, la comuna a què em refereixo, és la d’anar a fer les necessitats fisiològiques, que és el que hi havia abans dels wàters amb aigua corrent d’avui en dia, no voldria que ningú ho confongués amb una comunitat qualsevol.

Si volem ser normals, un dia o altre haurem de fer neteja i ara pot ser el moment. Au vinga, arremanguem-nos i anem per feina, fem neteja i construïm un estat nou, el nostre.

Manel Mayor                                                   10 d’abril de 2016

És ben bé que no ho acabo d’entendre, em refereixo al senyor Franco Rabell, titllant de racistes unes discussions entre acadèmics, que per tot el que he llegit sobre el tema, no hi ha un posicionament decidit sobre el tema de cooficialitat o única oficialitat del català en una Catalunya independent, el que sí que hi ha, són diferents punts de vista, però en clau acadèmica, no pas política, perquè de fet, tampoc els hi correspon.

Tornant al senyor Franco Rabell, hòstia, tinc els meus dubtes, no sé si és burro de collons, si viu en una altra galàxia o és que és un manipulador amb molta mala llet.

Miri, afirmar que els immigrants varen fer de colonitzadors involuntaris, gràcies a la manipulació del règim franquista, no s’allunya pas de la malaurada realitat d’aquella època, que malgrat els esforços de l’esmentat règim, no se’n va pas sortir. No se’n va sortir, perquè una grandíssima part d’aquells immigrants varen deixar de ser-ho per convertir-se en ciutadans del nostre país, malgrat els esforços de quatre poca-soltes, que els hi volen continuar considerant.

Voler fer passar debats acadèmics per debats polítics, ho considero molt poc adequat, per no dir fora de lloc. La qüestió política de l’única llengua oficial o la de la cooficialitat, no solucionen pas els problemes, el que si ho pot solucionar, és la voluntat política de governs i ciutadans, per no menystenir ni una llengua ni l’altra i evidentment no fer-ho servir com a arma llancívola amb finalitats electorals, com alguns estan tan acostumats a fer.

Sincerament, no sé quina és la millor solució, el que si sé, és que s’ha de fer el que convingui a tots els ciutadans i no només a una part…

Manel Mayor                                          07 d’abril de 2016

Des de fa unes quantes legislatures, els plens de l’Ajuntament de Sant Feliu són la mar de distrets, però els de l’actual s’hi porten ben bé l’oli, són, com us ho diria… surrealistes? No sé si ho són exactament, però sí que us puc assegurar, que amb aquests plens n’hi ha per llogar-hi cadires.

A la prepotència i a la fatxenderia, gairebé diria que ens hi hem acostumat, no és que ens agradi, però tampoc hi podem fer gaire res. No seria per tant notícia, el menyspreu vers l’oposició, ni la prepotència que emana en cadascuna de les intervencions del govern, però el que ja surt fora de mida, és que fins hi tot, el portaveu del govern municipal es permeti insultar l’oposició, principalment als tres partits d’esquerres que en formen part.

El portaveu del govern, el senyor Jordi Vilà, s’ha permès el luxe de titllar a aquests tres partits o als seus representants de frívols i al senyor Pere Albó en particular, d’esquerritzant (M’imagino que devia voler dir esquerranós), donant a entendre, que com que aquelles mocions que presentaven, no havien sortit de les ments privilegiades del govern, eren pura demagògia.

Els que érem a la sala de plens i d’altres que ho escoltaven en directe i m’ho van comunicar via xarxa social, que som ideològicament d’esquerres, ens vàrem veure integrats al grup de frívols esquerranosos, que acabava d’inaugurar el portaveu del govern, només dir-li que d’esquerres si ho som i n’estem prou orgullosos, però que de frívols no ens en sentim gens ni mica.

Per acabar, només un apunt dirigit cap aquests que ens donen lliçons de tota mena, cap a un punt que no va ser gaire rellevant durant el ple, però jo que provinc de l’empresa privada, encara que jubilat, no entenc de cap de les maneres, la incompetència de tirar endavant unes obres, duent a terme l’enderroc de les finques de la rambla del Portalet, sense abans haver-se posat d’acord, el responsable del projecte, el constructor i els organismes competents de la conservació del patrimoni.

Manel Mayor                                                        04 d’abril de 2016

A gent que es guanya la vida escrivint, se li hauria de suposar un cert nivell cultural, cosa que tal com es veu el panorama no és ben bé així.

No en tenim prou amb l’idiota indecent recentment nomenat membre de “la real academia espanyola de la llengua” el tal Félix Azua, que ara ens surt una poca-solta veneçolana, que suposadament viu del que escriu, que es veu que la molesta sobre manera que fomentem tot allò que sigui català.

Aquesta suposada intel·lectual, demostra que és una sublim ignorant i una pocavergonya agosarada, que creu o ho fa veure, que voler que el català sigui la nostra llengua preferent, com a llengua natural del país, és una indecència i no s’està d’insultar a tota una sèrie de grups representatius de la nostra societat.

Miri, li diré de manera més o menys educada: nosaltres, els catalans, no la vàrem pas fer venir, vostè va desembarcar al nostre territori perquè va voler, per tant la seva obligació, seria respectar la nostra cultura, els nostres costums i la nostra llengua, llengua que per cert no s’imposa a ningú, tal com vostè afirma o sigui que menteix, per tant si no hi està a gust a la meva terra, el millor que pot fer és marxar.

Miri Ana Nuño, no li dic senyora, perquè de porc i de senyor se n’ha de venir de mena, li reitero que en aquest país no s’ha obligat a ningú a parlar en català, això només ho afirmen quatre indecents com vostè mateixa i com pel que sembla no suporta que es parli, s’escrigui i es llegeixi en català, el millor que pot fer és fotre el camp, o sigui que bon vent i barca nova.

Manel Mayor                                                                  03 d’abril de 2016