Avui ens hem llevat amb les portades de disturbis tumultuaris, acusacions de sedició, intervenció encoberta dels Mossos d’Esquadra… i a les portades d’aquí veus fotografies com aquesta.

Amb tot aquest panorama, he estat tot el dia amb neguit, ja ahir amb la ressaca del dia anterior i avui amb la notícia de la intervenció de la nostra policia per part del ministeri de l’interior, l’emprenyada ha estat monumental, tot i que en certa manera tots ens ho esperàvem o més ben dit ens ho temíem, però no pas per això, ho podem considerar fets normals

Per acabar-ho d’adobar, la modificació de la programació de tv3, ha fet augmentar la meva inquietud, ja que no es deien notícies noves ni ens mostraven imatges de noves mobilitzacions i l’experiència de tot el viscut al llarg dels anys, no feia més que augmentar el neguit i de passada la ràbia, en constatar com es continuen trepitjant els meus drets individuals i col·lectius i com menteixen descaradament alguns mitjans de comunicació.

Com bé es pot extreure del que porto escrit fins ara, no estava amb l’estat d’ànim més adient, per fer un escrit que no estigués amarat de ràbia i de rancúnia. Amb el pas de les hores i en constatar que de moment no havíem d’esperar més esdeveniments extraordinaris o excepcionals, les aigües s’han anat calmant.

Els que per edat heu tingut la sort de no haver viscut la dictadura i que com els meus fills ni tan sols la pantomima de cop d’estat muntat des de dins, l’una perquè era molt petita i l’altre ni tan sols havia nascut, segurament us serà complicat d’entendre els pensaments i les imatges que han passat pel meu magí durant el dia d’avui i no, no és por, que no en vull pas tenir, no pas perquè em consideri valent o molt valent, senzillament, no tinc temps per tenir-ne, perquè tot el que està passant al meu país, és tan excepcional, tan important per l’esdevenidor del meu país, que no hi ha temps per pensaments eixorcs.

Manel Mayor                                    23 de setembre de 2017

Hem passat d’un estat de setge encobert a un veritable cop d’estat, per molt que des del PP ho intentin disfressar sense ni tan sols posar-se vermells.

Han intervingut les nostres institucions de forma barroera i il·legal, sí, aquells que s’han omplert la boca amb la legalitat se l’han saltat a la torera i a més a més han fet detencions polítiques, jo que em pensava que no tornaria a veure presos polítics.

Per si no n’hi hagués prou amb les vulneracions flagrants dels nostres drets, a sobre tenen la barra de negar-ho i d’això tenen la poca vergonya de dir-ne estat de dret? A qualsevol país del món civilitzat se’n diu dictadura, encoberta si voleu, però dictadura al cap i a la fi.

Veient la barroera actuació policial d’escorcoll i detencions, em va generar un estat de ràbia de grans dimensions i com a mi suposo que a molta gent. M’imagino que l’estratègia de l’estat també contempla aquest aspecte i per tant, tal com jo mateix he fet, hem de refredar aquestes passions i mantenir el cap fred.

Tal com s’ha anat cantant al carrer des d’ahir i avui s’ha continuat cantant, ni un pas enrere!! I donant suport a les nostres institucions i a tots aquests alcaldes que s’han mullat en defensa dels nostres drets i les nostres llibertats.

Manel Mayor                                     21 de setembre de 2017

Retrocedir cap a la pròpia joventut, per a qualsevol europeu d’algun estat veí seria una sensació agradable, però la meva sensació no és pas aquesta, ja que aquest estat de setge, aquest estat d’excepció encobert que ens ha muntat el partit popular, em retorna a la memòria la prohibició de concerts, l’exili de cantautors, la prohibició de llibres, la censura diària… tot era prohibit perquè no era legal, deien, segur que us sona tant la música com la lletra.

Ho he dit molt de cops, però ho tornaré a fer, legalitat i legitimitat no sempre van de la mà, però és clar aquells que són hereus de la dictadura, això de la democràcia els hi va gros per molt que se n’emplenin la boca, ja que van quedar ancorats en la democràcia orgànica, sí, aquella d’aquell general amic seu.

El més greu però, és la passivitat d’una part de la societat i el vistiplau, de certs partits polítics i els seus seguidors… no ho puc evitar, em fa venir a la memòria el poema de Martin Niemöller, que tot i que és conegut per tothom, em ve de gust publicar-lo entre aquestes línies:

Quan els nazis varen venir a buscar els comunistes, vaig callar,

perquè jo no era comunista.

Quan varen empresonar als socialdemòcrates,

vaig mantenir el silenci,

perquè jo no era socialdemòcrata.

Quan vingueren a buscar als sindicalistes,

no vaig protestar,

perquè jo no era sindicalista.

Quan vingueren a buscar als jueus,

no vaig dir ni fava,

perquè jo no era jueu.

Quan finalment em vingueren a buscar a mi,

ja no hi havia ningú per poder protestar.

Tal com he dit moltes vegades des d’aquesta mateixa tribuna, la història és tossuda i es repeteix contínuament i la societat també tossudament es nega as aplicar-se les lliçons que ens dóna, és més fàcil mirar cap a un altre cantó i fer l’orni i pensar que sense fer res tot es solucionarà.

El curs de la història només la canvia la perseverança i la lluita pels drets individuals i col·lectius i en aquests moments en això estem.

Manel Mayor                                     18 de setembre de 2017

Després de quaranta-vuit hores d’aguantar un cinisme continuat i exagerat, de veure imatges i escoltar manifestos polítics per part del fiscal general, amb el cap d’estat al seu costat i evidentment fent-l’hi costat… m’ha retornat a imatges i temps passats, em feia tot l’efecte de tornar a veure el N.O.D.O.

Deia que aquestes darreres quaranta-vuit hores, hem vist fins a on són capaços de dur el seu cinisme, tant els unionistes del nostre Parlament, com els de l’altiplà i tota la seva parafernàlia de poders i contrapoders.

Arriba un moment que et fan aturar i pensar, aquesta gent es creuen que som idiotes? A veure si deixem les coses un xic clares, aquestes dues sessions maratonianes per aprovar les lleis pel referèndum i de transitorietat, no serveixen per imposar res a ningú, ans al contrari, són perquè tot el poble de Catalunya pugui expressar la seva opinió, la independència si guanya el sí, ja vindrà després.

En el meu anterior escrit en aquest bloc, esmentava una articulista que pretenia que el govern de la generalitat, en la persona del seu president fos neutral, no és pas el primer cop que algú intenta fer aquesta segons la meva opinió, manipulació.

En canvi aquestes mateixes veus callen vergonyosament, quan un magistrat de T.C. o el fiscal general de l’estat, tenen la barra i la poca vergonya de fer política.

Aleshores la meva reflexió és la següent: aquests opinadors són uns cínics manipuladors i alguns fins i tot arriben a la indecència i els integrants de l’anomenat tercer poder que fan això que esmento, s’han fet creditors de llarg de les adjectivacions anteriors i si tinguessin encara que fos només un xic d’ètica dimitirien dels seus càrrecs immediatament.

Manel Mayor                                 09 de setembre de 2017

De sempre ens han volgut fer veure el món per un forat, un forat amb l’angle de  visió el més tancat possible, si fa o no fa, com el que veieu més amunt, però la paciència d’un poble també té límits.

Ara ja fa dies que no escric res sobre el tema, però després de sentir i llegir algunes barbaritats, ja no me n’he sabut estar.

Resulta que llegeixo, que la vicepresidenta de sempre ens torna a voler donar lliçons de democràcia i llibertat, cosa que essent filla i néta de qui és, la veritat, ja em sobta. Ara té la barra de dir que la celebració o la convocatòria d’aquest referèndum, és un delicte…

Hòstia tu!! Perdoni? El que és un delicte és erigir-se en jutge i part i tenir la barra d’anul·lar part d’una llei que va ser referendada pel poble, evidentment parlo del darrer estatut d’autonomia, prèviament mutilat pels barons del PP i del PSOE. És un delicte també, voler imposar el que es pot debatre o no en un parlament que hauria de ser sobirà, que és tal com se’l sent el poble català.

Però és clar, sabent de les fonts que ha begut, el seu sentit de la democràcia no pot ser pas un altre i d’aquí la seva ràbia, aquella que traspuen totes les seves manifestacions

Encara no se n’adonen que la seva prepotència i la seva actitud extremadament superba, ens ha conduït allà on som, quan el més senzill era fer el varen fer a la Gran Bretanya, voleu fer un referèndum doncs feu-lo, però no, els hi surt la seva supèrbia i volen imposar el dret de conquesta, perquè el problema de fons és aquest, es neguen a admetre que Catalunya és una Nació, tal com avui mateix deia el fiscal general de l’estat: “quieren separar una parte el todo” i no senyors, no és el todo, és la nació catalana que ha dit prou, s’ha acabat el bròquil, ja n’hi ha prou d’aquest color, com que no hi ha manera de negociar tirem pel dret.

I per si no n’hi hagués prou, ens surt una articulista dient que el govern català no és neutral, perdoni? Com pot ser neutral un govern si és que pretén complir amb el seu programa? Repto a tots aquests que parlen de neutralitat, a què em citin un sol govern que no hagi fet servir la seva ideologia i hagi estat neutral.

Però mirin, saben què? Nosaltres tirarem endavant i a veure què passa l’1 d’octubre.

Manel Mayor                                     05 de setembre de 2017