Mentre començo a teclejar encara estic dubtant si fer un balanç global de tot l’any o bé ressaltar tot allò que m’ha semblat rellevant o molt rellevant, al final decideixo anar deixant fluir les idees i els pensaments puntuals, així, tal com raja.

No em negareu que aquest refotut any que estem a punt d’acomiadar, serà una etapa als nostres records col·lectius que no oblidarem mai, no sabem encara si serà per a bé o per a mal, jo espero que per a bé, ja que el meu optimisme natural em diu que ens en sortirem malgrat tots els entrebancs, que no seran pocs i serà una etapa a les nostres vides digna de ser contada.

Sense deixar de ser crític, que considero que és una virtut que hem de conservar, faré una reflexió que crec que compartireu del tot amb mi, només cinc anys enrere, ni el més optimista podia pensar que avui en dia haguéssim arribat a on som, sí, ja sé que hem comès molts errors, alguns més explicables que d’altres, però malgrat tot i això crec que no m’equivoco, el nostre camí com a poble no té marxa enrere, serà més o menys llarg, però és un sender que ens ha de dur endavant, a pesar de totes les dificultats i possiblement recordarem els fets d’octubre com una oportunitat perduda, però no pas com una guerra perduda, en tot cas una batalla.

Bé suposo que si heu arribat fins aquí, ja deveu tenir el cap com un timbal, per tant no us maltractaré i més i em dedicaré a desitjar-vos Bon Any Nou!!! Una bona sortida i una millor entrada, ah i sobretot no feu bondat que aquesta nit ha de ser de disbauxa i xerinola per acomiadar aquest refotut 2017 i rebre un esperançador 2018 tal com es mereixen.

Manel Mayor                                30 de desembre de 2017

Aquests darrers dies hi ha expressions si més no curioses, venint de qui venen, hem de guarir ferides, hem de cosir la societat que l’independentisme ha fracturat…

Però com es pot ser tan cínic? Com es pot tenir la barra i la poca solta de fer aquestes afirmacions, després d’haver estat anys atiant l’odi, d’haver atiat la catalanofòbia fins a  uns extrems que alguns pensàvem que no tornaríem a veure?

És indignant, que a sobre s’inventin que és el moviment independentista qui és l’autor d’aquest odi, després d’haver-nos sentit a dir que som uns nazis, autoritaris…

A veure senyors, els qui heu menat el cop d’estat (llegeixis el 155), no us podeu fer pas les víctimes, ni em podeu parlar d’estat de dret, quan el que heu fet ha estat conculcar-nos els nostres de  drets i les nostres institucions i heu empresonat els nostres governants legítimament elegits, inventant-vos els delictes.

I no en teniu prou d’haver convocat unes eleccions il·legítimes, fetes i dissenyades expressament per derrotar l’independentisme, amb traïdoria, sí, ho heu entès bé, amb traïdoria perquè sabíeu que l’oponent estava amb clar desavantatge i així i tot les heu perdut i com que no han sortit com esperàveu, ara ens amenaceu que fotreu més gent a la presó, sí que ja no ve d’un, ni de deu i preteneu que no vulguem marxar?

Manel Mayor                                          28 de desembre de 2017

Jo crec que hi ha una bona colla que encara no ha entès res de res, perquè se n’assabentin d’una punyetera vegada, no som tan imbècils per creure’ns que la independència sigui la panacea de res, simplement ens permetrà ser lliures de decidir per nosaltres mateixos, us sembla poc?

La llibertat és el bé més preuat que té la humanitat i deixar de ser súbdits d’una monarquia per esdevenir ciutadans lliures de la república, és una fita prou engrescadora per no deixar de lluitar.

Que ho sapigueu militants del 155, per més que feu servir la violència i tot el poder d’aquesta autarquia no ens donarem per vençuts.

Ah, un darrer apunt, per més traves i més estat de setge que heu fet servir, per més manipulació mediàtica i intent de segrest dels nostres mitjans públics, us heu endut una derrota contundent.

VISCA LA REPÚBLICA!!!

Postdata: Espero que em perdonareu que sigui tan pesat.

Manel Mayor                                       24 de desembre de 2017

Fins avui, no em decideixo a escriure sobre els meus sentiments i les meves percepcions dels resultats del 21 D.

D’entrada, a diferència de l’1 d’octubre que vaig anar a votar i a defensar les urnes, amb una il·lusió molt gran, aquest dijous hi vaig anar amb un marcat sentiment de ràbia, ràbia perquè eren unes eleccions il·legítimes, perquè ens trobàvem i ens trobem en un estat de setge i ocupació i també perquè tenia unes ganes desmesurades de derrotar als impulsors de l’odi i a tot el bloc del 155.

Després d’haver llegit les primeres ratlles, no us estranyarà pas gens que tingués una alegria agredolça en saber els resultats, alegria perquè havíem aconseguit la majoria absoluta amb més vots encara, però tristor per la gran quantitat de vots que va tenir el partit de l’odi, sí, aquest partit que va néixer per destruir la catalanitat de Catalunya, si més no, aquesta és la seva intenció i el seu projecte.

El nostre projecte, el dels damnificats principals del 155, els que volem la independència, és implementar la República, sí la que es va proclamar el 27 d’octubre, aquella de la qual n’han fet befa i han menystingut els unionistes de dins i de fora, d’ençà de l’aplicació del 155.

Ara que ja he tret el verí que em quedava dins, us vull desitjar a tots plegats, amigues i amics, companys i companyes, coneguts i saludats, un Bon Nadal!! I que gaudiu del menjar i beure i dels torrons, que el sopar d’aquesta nit i el dinar de demà, no són pas per fer bondat, temps en tindrem el que quedarà de setmana fins a cap d’any, que tingueu-ho ben present tampoc n’hem de fer gens, ja ens controlarem el colesterol i la pressió, passat reis. Ho sento pels metges que ja sé que us farem anar de cul, però és el que hi ha.

Manel Mayor                                     24 de desembre de 2017

Sí, ja ho sé, avui és allò que els demòcrates de nou encuny, aquells sorgits de la vella dictadura, que ostentaven el poder, naturalment, varen anomenar jornada de reflexió, dit d’una altra manera, jornada de manipulació de qui ostenta el poder, dit això i exercint el meu dret a la llibertat, parlaré del que em plagui.

Demà dijous, tenim l’oportunitat de fotre fora de les nostres institucions, a tots aquells que han exercit una repressió criminal contra el nostre país, a aquells que han destruït o ho han intentat, tot el que els nostres representants legítims havien construït, per tant, tenim a les nostres mans restituir tot allò que il·legítimament i de forma barroera ens han pres assaltant les nostres institucions i empresonant el nostre govern.

Evidentment, crec i estic convençut que hem de partir del mandat de l’1 d’octubre i de la posterior proclamació de la República, això només serà possible, si guanyen les forces independentistes, per aquest motiu tenim l’obligació si més no moral d’anar i omplir les urnes de vots independentistes, només així serà possible poder començar un procés constituent.

Manel Mayor                                     20 de desembre de 2017

No em negareu que resulta si més no xocant, que els que no han parat d’omplir-se la boca amb la democràcia, malgrat que no en tenen ni idea del que significa, ara denuncien pancartes amb aquesta sola expressió, que per més que digui la junta electoral no és una expressió partidista o pot ser sí? Ah calla, és clar, els defensors de la democràcia són els de l’altre cantó del 155 i paradoxalment ells ho saben.

La prohibició del color groc, ja és la paranoia en la seva màxima expressió, ja que no es limita als llaços als col·legis electorals i proximitats, sinó que s’estén a ajuntaments, edificis públics, l’enllumenat de fonts públiques… això té un nom: abús de poder, a part de la migradesa de cervell dels denunciants.

L’assetjament autoritari no s’atura pas aquí, ja que a part de l’ocupació policial que patim, també ens estan intervenint TV3 i Catalunya Ràdio, encara que sigui subtilment, però amb molta mala llet.

Sense oblidar-nos de l’espoli permanent a què estem sotmesos, d’ençà de la intervenció dels comptes de la Generalitat i la posterior aplicació del 155, sense passar per alt l’espoli del Museu de Lleida i la guerra bruta continua, ja veurem que aconseguirem salvar a partir del 22 d’aquest mes, sempre i que no guanyin els del 155, ja que llavors perdrem bous i esquelles, ens deixaran el país com un solar, tornarem quaranta anys enrere.

Manel Mayor                                  13 de desembre de 2017

Avui, tenia ganes de parlar de l’extraordinària manifestació de Brussel·les, però no ho faré pas per diverses raons, entre elles, que ja se n’ha parlat a bastament.

Avui faré patents unes opinions meves, sobre coses que estan passant.

Aquests del tripartit del 155, ens estan martellejant contínuament, que hem entrat per fi a la normalitat, cosa que és d’un cinisme i una manca d’honestedat certament alarmant.

Algú creu que viure en estat de setge és una situació normal? No podem pas oblidar, la quantitat de policies que tenim desplegats perquè fem bondat.

Algú creu que unes eleccions al Parlament de Catalunya convocades pel govern de Madrid, és una situació normal?

Tenir a la presó, el vicepresident del govern i el conseller d’interior, és una situació de normalitat?

Que el president de l’ANC i el president d’Òmnium estiguin empresonats, entra dins la normalitat?

Que el president i part del govern hagi d’estar a l’exili, algú creu que és una situació que es pugui dir que és normal?

Que TV3 estigui amenaçada, és normal en un estat dret?

Que per part de la justícia es vulgui fer abandonar la política a un candidat a la presidència de la Generalitat és propi d’un estat de dret?

Em podria allargar molt més, però ho deixaré aquí, només fer un apunt, l’aplicació del 155 tal com l’han fet, és un veritable cop d’estat, en el qual podríem dir que no ha faltat la violència.

Manel Mayor                                        09 de desembre de 2017              

Aquest cap de setmana, s’ha dut a terme altre cop el gran recapte, fita que requereix un gran nombre de voluntaris, gent de tota mena amb un objectiu comú: recaptar el més possible.

Alguns amb molta prudència i d’altres més agosarats, alguns d’aquests darrers, fins i tot gosen exigir i gairebé intimidar als compradors dels supermercats quan acaben de pagar les seves respectives compres.

De ben segur que ho fan amb tota la seva bona fe, però no se n’adonen, que alguns d’aquests compradors als quals intimiden inconscientment, han adquirit solament el necessari per els àpats del dia i que no saben si l’endemà hi podran tornar o si més no, no podran fer tots els repassos del dia i com és lògic i normal, se senten humiliats perquè no poden fer cap aportació.

Faig aquestes reflexions sense cap ànim de ferir ningú, simplement tenen la modesta opinió de fer reflexionar, ja que cal entendre que no tothom que les passa magres, va als centres d’assistència, ni se sent a gust amb les mirades que rep als centres de Càritas, però que està tan necessitat o més que alguns que en són usuaris assidus.

Tot el que he escrit als paràgrafs anteriors, no treu valor ni mèrit a la munió de voluntaris que any rere any contribueixen a fer aquesta gran tasca.

Manel Mayor                                  03 de desembre de 2017

Aquests darrers temps estic recuperant sensacions del passat, de la meva joventut i no pas bones precisament, són sensacions de retorn a l’autoritarisme.

Sí ja ho sé, quan parlo de dictadura em diuen que exagero, però és que aquella dictadura que no és pas evident, que només la perceben els damnificats, pot tenir efectes devastadors, tal com he deixat escrit aquest matí (La dictadura més perillosa i per tant més perniciosa, és aquella que no ho sembla.).

És l’estratègia de sempre pel que fa als Borbons i els seus manaires, ara per exemple, en l’aplicació del seu 155, fan servir mètodes semblants a l’aplicació del decret de nova planta, l’implanten amb fermesa sense que la població en general se n’adoni.

De manera semblant actuava l’anterior dictadura en els seus darrers anys, tant és així, que quan ens visitaven els turistes estrangers, ens deien que això no era una dictadura, dictadures són aquelles que hi ha darrere el teló d’acer, ens deien, a nosaltres és clar, ens feia l’efecte que se’n fotien de la nostra desgràcia.

Manel Mayor                                       02 de desembre de 2017