Arxiu mensual: setembre de 2022

AQUESTS CATALANS…

Publicat el per

Me n’adono que amb el pas del temps, ens va augmentant el nombre de desmemoriats, els reals i els de conveniència.

Resulta que ja hi tornem amb les lliçons de no confrontació i els advertiments que aquestes actituds tenen males conseqüències…

I ara és quan toca posar una mica de llum a tanta foscor… no, el problema no és ser més o menys radical, ser independentista o no, federalista o no…

El veritable problema és que els catalans ens entestem a ser catalans i… hòstia tu, també fem allò que els fa tanta ràbia: parlem en català i ens entossudim a sentir-nos catalans.

Evidentment no parlo pas per tots, ja que n’hi ha que ja els hi va bé, per convicció, per conveniència d’estatus i per conveniència de butxaca.

Com que no sabia quina fotografia posar-hi, he triat aquesta dels meus arxius, que és un paisatge ganxó.

Manel Mayor                                             27 de setembre de 2022

PER TU, CLAUDIA

Publicat el per

No, no me n’he pas oblidat, el teu record continua molt viu entre nosaltres, els que et vàrem estimar i t’estimem encara.

Ja fa uns anys vaig decidir parlar de tu o amb tu, que pel cas ve a ser el mateix, vaig decidir deia, de fer-ho només cada aniversari del dia que ens vas deixar.

Trobo molt a faltar el teu esperit de lluita i a la vegada aquelles enormes ganes de viure, que s’encomanaven encara que no en tinguessis gaires ganes.

No ho vull fer llarg, em faig gran i la meva capacitat d’aguantar penes i tristeses, cada dia que passa és més minsa, però, tot i així no me’n puc estar de recordar-te.

Bé, estimada amiga, m’acomiadaré com ho solies fer tu: una abraçada ben forta i un “besote”.

Manel Mayor                                          18 de setembre de 2022

RESSAQUES DE LA DIADA

Publicat el per
Diada 2022 11.09.2022 Foto: Albert Salamé / VWFoto

En aquests moments tinc un munt o més aviat un piló d’idees desordenades dins del cap, que es pot ben dir que estan ben apilonades, però miraré de posar-hi ordre.

En primer lloc, voldria preguntar a la presidenta de l’ANC: Com pensa fer la independència ara en aquests moments? A l’estil president Puigdemont? (I amb això no exculpo ningú del govern, però ell n’era la màxima autoritat), per què si és així no cal que ens hi posem o és que té una poció màgica fora de l’abast dels pobres mortals? Com que ben segur que no és així, li demanaria una mica més de serietat.

Continua llegint →