Jo crec que hi ha una bona colla que encara no ha entès res de res, perquè se n’assabentin d’una punyetera vegada, no som tan imbècils per creure’ns que la independència sigui la panacea de res, simplement ens permetrà ser lliures de decidir per nosaltres mateixos, us sembla poc?

La llibertat és el bé més preuat que té la humanitat i deixar de ser súbdits d’una monarquia per esdevenir ciutadans lliures de la república, és una fita prou engrescadora per no deixar de lluitar.

Que ho sapigueu militants del 155, per més que feu servir la violència i tot el poder d’aquesta autarquia no ens donarem per vençuts.

Ah, un darrer apunt, per més traves i més estat de setge que heu fet servir, per més manipulació mediàtica i intent de segrest dels nostres mitjans públics, us heu endut una derrota contundent.

VISCA LA REPÚBLICA!!!

Postdata: Espero que em perdonareu que sigui tan pesat.

Manel Mayor                                       24 de desembre de 2017

Fins avui, no em decideixo a escriure sobre els meus sentiments i les meves percepcions dels resultats del 21 D.

D’entrada, a diferència de l’1 d’octubre que vaig anar a votar i a defensar les urnes, amb una il·lusió molt gran, aquest dijous hi vaig anar amb un marcat sentiment de ràbia, ràbia perquè eren unes eleccions il·legítimes, perquè ens trobàvem i ens trobem en un estat de setge i ocupació i també perquè tenia unes ganes desmesurades de derrotar als impulsors de l’odi i a tot el bloc del 155.

Després d’haver llegit les primeres ratlles, no us estranyarà pas gens que tingués una alegria agredolça en saber els resultats, alegria perquè havíem aconseguit la majoria absoluta amb més vots encara, però tristor per la gran quantitat de vots que va tenir el partit de l’odi, sí, aquest partit que va néixer per destruir la catalanitat de Catalunya, si més no, aquesta és la seva intenció i el seu projecte.

El nostre projecte, el dels damnificats principals del 155, els que volem la independència, és implementar la República, sí la que es va proclamar el 27 d’octubre, aquella de la qual n’han fet befa i han menystingut els unionistes de dins i de fora, d’ençà de l’aplicació del 155.

Ara que ja he tret el verí que em quedava dins, us vull desitjar a tots plegats, amigues i amics, companys i companyes, coneguts i saludats, un Bon Nadal!! I que gaudiu del menjar i beure i dels torrons, que el sopar d’aquesta nit i el dinar de demà, no són pas per fer bondat, temps en tindrem el que quedarà de setmana fins a cap d’any, que tingueu-ho ben present tampoc n’hem de fer gens, ja ens controlarem el colesterol i la pressió, passat reis. Ho sento pels metges que ja sé que us farem anar de cul, però és el que hi ha.

Manel Mayor                                     24 de desembre de 2017

Sí, ja ho sé, avui és allò que els demòcrates de nou encuny, aquells sorgits de la vella dictadura, que ostentaven el poder, naturalment, varen anomenar jornada de reflexió, dit d’una altra manera, jornada de manipulació de qui ostenta el poder, dit això i exercint el meu dret a la llibertat, parlaré del que em plagui.

Demà dijous, tenim l’oportunitat de fotre fora de les nostres institucions, a tots aquells que han exercit una repressió criminal contra el nostre país, a aquells que han destruït o ho han intentat, tot el que els nostres representants legítims havien construït, per tant, tenim a les nostres mans restituir tot allò que il·legítimament i de forma barroera ens han pres assaltant les nostres institucions i empresonant el nostre govern.

Evidentment, crec i estic convençut que hem de partir del mandat de l’1 d’octubre i de la posterior proclamació de la República, això només serà possible, si guanyen les forces independentistes, per aquest motiu tenim l’obligació si més no moral d’anar i omplir les urnes de vots independentistes, només així serà possible poder començar un procés constituent.

Manel Mayor                                     20 de desembre de 2017

No em negareu que resulta si més no xocant, que els que no han parat d’omplir-se la boca amb la democràcia, malgrat que no en tenen ni idea del que significa, ara denuncien pancartes amb aquesta sola expressió, que per més que digui la junta electoral no és una expressió partidista o pot ser sí? Ah calla, és clar, els defensors de la democràcia són els de l’altre cantó del 155 i paradoxalment ells ho saben.

La prohibició del color groc, ja és la paranoia en la seva màxima expressió, ja que no es limita als llaços als col·legis electorals i proximitats, sinó que s’estén a ajuntaments, edificis públics, l’enllumenat de fonts públiques… això té un nom: abús de poder, a part de la migradesa de cervell dels denunciants.

L’assetjament autoritari no s’atura pas aquí, ja que a part de l’ocupació policial que patim, també ens estan intervenint TV3 i Catalunya Ràdio, encara que sigui subtilment, però amb molta mala llet.

Sense oblidar-nos de l’espoli permanent a què estem sotmesos, d’ençà de la intervenció dels comptes de la Generalitat i la posterior aplicació del 155, sense passar per alt l’espoli del Museu de Lleida i la guerra bruta continua, ja veurem que aconseguirem salvar a partir del 22 d’aquest mes, sempre i que no guanyin els del 155, ja que llavors perdrem bous i esquelles, ens deixaran el país com un solar, tornarem quaranta anys enrere.

Manel Mayor                                  13 de desembre de 2017

Avui, tenia ganes de parlar de l’extraordinària manifestació de Brussel·les, però no ho faré pas per diverses raons, entre elles, que ja se n’ha parlat a bastament.

Avui faré patents unes opinions meves, sobre coses que estan passant.

Aquests del tripartit del 155, ens estan martellejant contínuament, que hem entrat per fi a la normalitat, cosa que és d’un cinisme i una manca d’honestedat certament alarmant.

Algú creu que viure en estat de setge és una situació normal? No podem pas oblidar, la quantitat de policies que tenim desplegats perquè fem bondat.

Algú creu que unes eleccions al Parlament de Catalunya convocades pel govern de Madrid, és una situació normal?

Tenir a la presó, el vicepresident del govern i el conseller d’interior, és una situació de normalitat?

Que el president de l’ANC i el president d’Òmnium estiguin empresonats, entra dins la normalitat?

Que el president i part del govern hagi d’estar a l’exili, algú creu que és una situació que es pugui dir que és normal?

Que TV3 estigui amenaçada, és normal en un estat dret?

Que per part de la justícia es vulgui fer abandonar la política a un candidat a la presidència de la Generalitat és propi d’un estat de dret?

Em podria allargar molt més, però ho deixaré aquí, només fer un apunt, l’aplicació del 155 tal com l’han fet, és un veritable cop d’estat, en el qual podríem dir que no ha faltat la violència.

Manel Mayor                                        09 de desembre de 2017              

Aquest cap de setmana, s’ha dut a terme altre cop el gran recapte, fita que requereix un gran nombre de voluntaris, gent de tota mena amb un objectiu comú: recaptar el més possible.

Alguns amb molta prudència i d’altres més agosarats, alguns d’aquests darrers, fins i tot gosen exigir i gairebé intimidar als compradors dels supermercats quan acaben de pagar les seves respectives compres.

De ben segur que ho fan amb tota la seva bona fe, però no se n’adonen, que alguns d’aquests compradors als quals intimiden inconscientment, han adquirit solament el necessari per els àpats del dia i que no saben si l’endemà hi podran tornar o si més no, no podran fer tots els repassos del dia i com és lògic i normal, se senten humiliats perquè no poden fer cap aportació.

Faig aquestes reflexions sense cap ànim de ferir ningú, simplement tenen la modesta opinió de fer reflexionar, ja que cal entendre que no tothom que les passa magres, va als centres d’assistència, ni se sent a gust amb les mirades que rep als centres de Càritas, però que està tan necessitat o més que alguns que en són usuaris assidus.

Tot el que he escrit als paràgrafs anteriors, no treu valor ni mèrit a la munió de voluntaris que any rere any contribueixen a fer aquesta gran tasca.

Manel Mayor                                  03 de desembre de 2017

Aquests darrers temps estic recuperant sensacions del passat, de la meva joventut i no pas bones precisament, són sensacions de retorn a l’autoritarisme.

Sí ja ho sé, quan parlo de dictadura em diuen que exagero, però és que aquella dictadura que no és pas evident, que només la perceben els damnificats, pot tenir efectes devastadors, tal com he deixat escrit aquest matí (La dictadura més perillosa i per tant més perniciosa, és aquella que no ho sembla.).

És l’estratègia de sempre pel que fa als Borbons i els seus manaires, ara per exemple, en l’aplicació del seu 155, fan servir mètodes semblants a l’aplicació del decret de nova planta, l’implanten amb fermesa sense que la població en general se n’adoni.

De manera semblant actuava l’anterior dictadura en els seus darrers anys, tant és així, que quan ens visitaven els turistes estrangers, ens deien que això no era una dictadura, dictadures són aquelles que hi ha darrere el teló d’acer, ens deien, a nosaltres és clar, ens feia l’efecte que se’n fotien de la nostra desgràcia.

Manel Mayor                                       02 de desembre de 2017

Hòstia tu, es ben bé que no sabem la sort que tenim de poder comptar amb l’adoctrinament d’en Garcia Albiol i de l’Arrimadas, per poder redimir-nos de no haver sabut votar bé, ah i de franc eh!!

Com se’ns pot acudir votar aquesta colla que només volen separar-nos d’Espanya, quin disbarat tu!!

Com és que no se’ns ha acudit que el bon català ha de tenir seny? Que s’ha de deixar humiliar, vexar i fins i tot insultar tal com correspon a una raça inferior, que s’han cregut aquesta colla d’independentistes descastats? Com se’ls hi acut això de voler ser independents? Si fins i tot els bisbes diuen que no es pot ser un bon catòlic si s’és independentista, va home va quina manera de desbarrar!!

Ostres!! Em desperto de sobte, tot amarat de suor, uf!! Encara sort, tot ha estat un malson, és ben bé que abans d’anar a dormir, no es poden mirar segons quins programes.

Manel Mayor                                     30 de novembre de 2017

El meu estat d’ànim, no diré que sigui de desmoralització, però sí d’un cert desencís, en veure que l’aplicació del 155, que és un veritable cop d’estat, per molt que alguns i en aquests alguns hi ha certs mitjans de comunicació, vulguin fer veure que estem en una situació normal i aquesta mena de relativa normalitat, és la que em genera aquest estat d’ànim.

La situació de Catalunya en aquests moments, de normal no és que no en tingui gaire, és que no en té res de res, de normal.

A veure, tenim mig govern a la presó, l’altra meitat a l’exili, la mesa del parlament en llibertat condicional sota fiança, tenim la Generalitat intervinguda, els funcionaris en contínua vigilància, estem en un veritable estat de setge, ja que l’ocupació policial és molt evident i de la qual ja n’hem patit les conseqüències i amb l’amenaça contínua que si no fem bondat, tornarem a rebre.

Vist tot això, els opressors o dit d’una altra manera, els que han posat en marxa, directament o indirectament el cop d’estat, encara tenen la barra i el cinisme de dir que gràcies a “aquestes mesures” hem tornat a la normalitat i no només això, sinó que tenen la pocavergonya d’amenaçar d’il·legalitzar els partits independentistes, erigint-se en jutges i part, una altra mostra del seu cinisme desmesurat.

Sense passar per alt les amenaces a dirigents de la CUP, un partit que malgrat que no ha format part d’aquest govern cessat, però legítim, si que l’hi ha donat el seu suport.

Manel Mayor                                       23 de novembre de 2017

Ara, hem passat de la repressió física a una altra repressió més subtil, la psíquica, que és tant o més fotuda que l’altra.

Des de l’estat i els seus mitjans afins, ens estan bombardejant amb mentides, mitges veritats, postveritats… això però, no us penseu pas que és nou, per no anar més enrere, que hi podria anar, em quedaré en el franquisme, que de la mentida, la intoxicació i la manipulació, en varen fer una manera d’actuar habitual.

Segurament per iniciativa pròpia i en part influïts pels seus aliats, els nazis, que en això es van convertir en veritables mestres, de la mà del seu ministre de propaganda, en Joseph Goebbels, que va aconseguir criminalitzar els jueus i fer-los el boc expiatori de tots els mals d’Alemanya.

Segurament, us deu sonar una mica aquesta manera d’actuar i de convèncer a la gent crèdula i no gaire informada, tot i que ara els caps de turc no som jueus, sinó que som independentistes i ens titllen de nazis, quines paradoxes eh? Precisament ells que beuen d’aquestes fonts i provenen d’allà on provenen.

Haurem d’estar molt atents i no caure en els seus paranys, que d’ara endavant seran molts i molt variats, tampoc ens ha d’estranyar tant, el comportament d’Europa, ja que si repassem un xic la història dels anys trenta, fins que no els hi va tocar a ells, tots miraven cap a un altre cantó, si fa no fa com ha anat passant amb nosaltres.

Manel Mayor                                      17 de novembre de 2017