Sé que vaig dir en el darrer escrit de l’any, que no havia parlat de política i que ho deixaria pel següent, que intentaria que fos abans d’acabar l’any o tot just començar el proper, però us he de confessar que m’ha fet veritable mandra.
Mandra, perquè els meus pensaments tenen molts fronts oberts, vistos els esdeveniments que es van succeint i mandra també de contradir els activismes de sofà.
Miraré d’ordenar els diferents fronts i provaré fer-ho ben fluid o tot el que en sigui capaç. Continua llegint
Com cada any per aquestes dates, els unionistes engeguen la polèmica habitual, que enguany quedarà de moment, difuminada perquè els actes oficials s’han suspès per culpa de les pluges o més ben dit, s’ha ajornat fins demà quan finalitzi la manifestació i que segurament aprofitaran aquests talibans de l’Espanya unida, per revifar la polèmica i la tensió, tot estripant-se les vestidures i fent la comèdia habitual de la crispació.
Han passat dos mesos de les eleccions al parlament espanyol i aquella esperança d’un govern de coalició d’esquerres, ja gairebé s’ha esfumat per diverses raons i l’horitzó s’ha anat enfosquint.
Si hom no té intenció de manipular o directament en fotre’s dels altres, el que ha de fer és no treure de context l’afer que s’està tractant i això val tant per una informació, una opinió, un moble, una obra d’art, un senyal d’identitat…
Avui vull dir-hi la meva respecte a aquest missatge tendenciós de la dreta sobre el fet d’abaixar els impostos, aquest missatge populista i mentider, que fa creure als incauts menys afavorits que això és una bona mesura, en realitat el que pretén és estalviar-se de pagar (els rics) per unes prestacions per a tots i fer-les desaparèixer, perquè com que ells es poden permetre el luxe de pagar-les no els perjudica.
Abans de començar a fer l’anàlisi del que vaig escriure ahir, he de dir que en veure els primers escrutinis provisionals vaig respirar fondo i em va passar una mica aquella angúnia i tal com es podia entreveure al tripartit fatxa no li quadraven els números.
Quan començo a escriure aquestes ratlles encara no sé cap resultat ni tan sols parcial, de fet encara no ha tancat els col·legis electorals, però segons una estimació molt seriosa i de tota confiança, és per posar-se a tremolar, tenim moltes possibilitats que puguin formar govern el tripartit fatxa.
Hi ha pallassos que et fan riure a cor que vols i n’hi ha d’altres que et treuen de polleguera i et fastiguegen, aquests darrers són aquells que no paren d’insultar, menystenir, crispar, generar odi… tot menys solucions i criteris polítics, ja fan prou amb les calúmnies i les amenaces, malauradament hi ha un sector prou ampli que els hi compra el discurs fàcil i mentider.
Encara que sé que molta gent es molestarà, aquest torracollons de mena no pot deixar d’expressar la seva opinió tal com raja.