Tot i que fa tres anys em vàreu fer la punyeta regalant-me un infart, he decidit continuar confiant en vosaltres, no pas pel fet de ser reis sinó pel fet de ser mags, ja que sabeu que a mi això de la reialesa em fa més aviat urticària.
Continua llegint
L’any passat el vaig acomiadar amb un a parir panteres i aquest de fet es mereix gairebé el mateix.
No em queixo pas per mi, ja que estic de tornada de tot, la política me la miro de reüll i sense posar-me pedres al fetge que ja començo a ser vell i vull agafar-me les coses amb filosofia, el futbol, ai el futbol…
Continua llegint
Ja hi tornem a ser amb la tocada de pebrots de les restriccions, restriccions degudes a una pèssima gestió de la pandèmia, en la qual sempre els diners (de segons qui), passen per davant de la salut del global de la societat.
Continua llegint
Collons Quimet!! Aquest cop sí que l’has feta bona, ens has deixat sense com va ni com costa, home, no s’hi val!! Has fet com sempre anar a la teva i ens has deixat empantanegats sense el teu sentit de l’humor i la teva murrieria.
No ho faré pas llarg, però vull fer un petit repàs a allò que ha estat la nostra particular amistat.
Continua llegint
Com cada any em disposo a escriure unes quantes línies, perquè aquest món que et va veure amb tota la teva esplendor, et recordi un cop més.
No, no és que jo només me’n recordi aquest dia, tal com et vaig prometre et porto dins el meu cor i sí, sovint penso amb tu.
Continua llegint
Avui em torna a venir aquell desig de parlar dels embolics de can Barça, ara que ja s’ha acabat la bogeria del mercat d’estiu al món del futbol.
Deia en el meu darrer escrit, que considero que Ronald Koeman no és entrenador pel Barça i reitero les meves afirmacions de què és completament cec a l’hora d’analitzar el partit des de la banqueta.
Continua llegint
Avui per fi, sembla que m’han tornat les ganes d’escriure i expressar encara que sigui de manera breu el meu estat d’ànim, que entre unes coses i altres no és pas el millor.
De fet, entre uns i altres no m’ho estan posant gens fàcil, ni polítics ni el món del futbol.
Començant per la política, que els que em coneixeu bé ja sabeu que m’apassiona… doncs el que deia, jo sóc un de tants decebuts per la manera com es va encarar la declaració d’independència i la posterior lluita al carrer contra la repressió…
Continua llegint
Aquest dimecres ens ha deixat l’amic Juan Fernández, “El Maestro”, com l’anomenàvem els companys més propers, volia posar-me a escriure tan bon punt em vaig assabentar del fet, però no en vaig estar capaç, no hi havia manera de concentrar-me.
Avui per fi m’hi he tornat a posar, amb el repte d’intentar descriure la figura d’un home bo, enamorat del futbol, amic dels seus amics…
Continua llegint
Llibertat, bonica paraula, però de debò arribem a ser lliures del tot? No, del tot mai, sempre hi ha quelcom que ens empresona i fins i tot hi pot haver alguna cosa que ens esclavitza…
Vaig néixer sota el pes d’una dictadura feixista, vaig créixer en una societat presonera de les seves pors i esclava d’un analfabetisme d’estat que servia per tenallar tres generacions.
Continua llegint
Fa més o menys un any vaig pronosticar (sense cap mena d’ego científic ni res semblant) que els efectes del confinament i totes les restriccions que es veien a venir a mitjà termini, ens afectarien psicològicament i malauradament no em vaig pas equivocar, més aviat vaig fer curt.
Continua llegint