Abans de tancar el mes vull fer una treva i per un cop no parlaré de política, si més no, explícitament.
Voldria parlar sobre mi però no sé si ho acabaré fent bé del tot, a simple vista sóc una persona la mar de normal i corrent, no destaco per sobre de l’altra gent, si més no, no ho he pretès mai, però en canvi en alguns aspectes puc ser en certa manera un xic diguem-ne peculiar.
Malgrat que em considero de ciències, ja que a part de donar-se’m prou bé, sempre vaig odiar el fet de memoritzar perquè sí, allò que en l’argot estudiantil s’anomena “empollar” o si més no s’hi anomenava en els meus temps juvenils.
M’ha agradat de sempre la història, però aprendre-la a la meva manera, no memoritzar com un lloro, recordo però, com vaig arribar a odiar la manipulada i falsejada història d’Espanya i com a la preadolescència en vaig anar descobrint una altra completament diferent i què dir de la del meu País, Catalunya, a escola ni existia, només ens parlaven de la gran nació espanyola o sigui la nació castellana, que eren els únics que tenien pintors, poetes, dramaturgs, polítics…
Ja us he advertit que no sabia si me’n sortiria del tot, però abans que em torni a embolicar filosofant i polemitzant, vull aclarir que allò de peculiar anava perquè a part de les titulacions que varen ser imprescindibles per a la meva vida professional, sóc i he estat autodidacte en gairebé totes les activitats que conreu i altres que he conreat en el passat.
Veig que com de costum quan faig memòria, sempre em passo de frenada i m’allargo massa, per tant ho deixaré aquí i continuaré en un altre moment.
Manel Mayor 31 de juliol de 2019
Després de tres mesos de fer comèdia i menystenir a “Podemos”, que diguem-ho clar, ha aguantat el que és inaguantable com tal de poder fer un govern de coalició d’esquerres, fins que ha hagut de claudicar, perquè el que no és possible ni decent, és deixar-te humiliar i encara menys deixar que violin la teva dignitat i la teva decència… i malgrat tot això el líder de la coalició d’esquerres encara va fer un darrer intent d’última hora, però aquest cop ja va veure que no seria possible.
Abans d’entrar en matèria, dir que aquesta fotografia d’aspecte tètric, és la que he trobat que es digui amb la mena de gent de la qual vull parlar.
El suposat descobriment del diari “Público” sobre la implicació del CNI amb els atemptats terroristes de Barcelona i Cambrils, no ens resulten uns fets nous o millor dit, unes denúncies noves.
Com he dit moltes vegades, els dies ennuvolats i plujosos m’inspiren, en canvi els dies de molta calor i xafogor em deprimeixen, malgrat que m’agrada i molt la claror dels dies assolellats.
Quan m’he posat a escriure tenia la intenció de parlar dels tripijocs que s’estan muntant des de l’estat espanyol, per impedir que els càrrecs electes al Parlament europeu, puguin recollir les actes que els acrediten com a diputats.