Crec que tots els qui estem més o menys implicats políticament, en aquest procés tant engrescador de la independència del nostre País, sabem i estem plenament convençuts, que totes les nostres organitzacions estan farcides de talps unionistes. Malgrat que alguns s’ho pensin, tampoc és que anem amb el lliri a la mà, probablement ens falta a tots plegats, un xic més de mala llet.

Vista la imatge aquesta que solem donar o volen fer creure que donem, aquests elements d’ultra dreta de “manos limpias?” tenen la barra, de fer gala d’una enorme prepotència i esbomben a tort i a dret, que tenen talps escampats a l’ANC, a Òmnium, als partits polítics… En fi a tot aquella entitat que faci olor de independència, amb el suport i els diners de les clavegueres de l’Estat, directament gestionades pel Ministeri de l’Interior.

Bé, tampoc ens expliquen gaire res de nou, si més no, posen a la llum pública allò que molts de nosaltres sabem i denunciem, per estar en alerta contínua, com ho diria… Deixen amb el cul a l’aire a més d’un. Probablement el seu objectiu, sigui un altre, podria ser que ens volguessin espantar per aquests camins? La tornen a errar de nou, la por, ja fa temps que l’hem foragitat del tot dels nostres cors i de les nostres ments.

Bé senyors unionistes, estem preparats per la lluita, estem preparats per guanyar aquella guerra, que va començar fa més de tres segles i de la qual hem perdut moltes batalles, però que estem segurs que guanyarem la darrera i amb ella la guerra.

Manel Mayor                                                          08 d’Agost de 2014

Ho dic de debò, sense ànim de fer comèdia, se’m fa difícil d’entendre, que encara hi hagi gent de bona fe, que cregui que a l’Estat Espanyol, es pugui crear un Estat Federal. Estan alerta dels esdeveniments polítics d’aquest anomenat estat de les autonomies? En son conscients, del tracte rebut al llarg d’aquests darrers trenta-sis anys? Dels incompliments continuats i sistemàtics? Recorden el darrer pacte financer, que va signar el Conseller Castells amb el govern Zapatero? I que ha estat sistemàticament incomplert?

Sincerament, crec que aquestes preguntes, no poden tenir una resposta positiva menada per la lògica, solament la poden tenir, si es té una enorme fe, en aquells que ho prediquen, jo, és ben evident que no els n’hi tinc gens ni mica.

D’altra banda és ben sabut, que en realitat, en un estat federal,  no hi creuen ni socialistes ni molt menys els populars, per molta comèdia que facin i de manera continuada, fins i tot m’atreviria a dir, que desconeixen el sentit real de l’expressió i ja disposat a ser atrevit, m’hi jugaria un pèsol, que ells ho veuen a semblança de les seves federacions esportives, una, la que mana, amb seu a Madrid i les altres a obeir. De fet la democràcia, també l’entenen així.

Atès tot allò expressat en els paràgrafs anteriors, em sembla prou evident, que aquells que no ho fan de bona fe, ni aquells que no tenen una fe inesgotable i que inexorablement i de manera continuada ens martellegen i ens martiritzen, alguna cosa inconfessable hi tenen a guanyar, perquè és que a més a més, per intentar convèncer a tots els descreguts, que no ho oblidin, som molts i cada cop en som més, no s’han pres ni tant sols la molèstia, d’aplegar cap argument amb una certa solidesa, els únics arguments que ens engeguen, son els de la por, del menyspreu i de l’insult.

No hi pateixin, nosaltres continuarem fent via i tirant endavant el procés aquest tant il·lusionant, que ens ha de dur cap a la llibertat, mentre tant, continuïn insultant, amenaçant, mentint i vivint en el seu món irreal, que a nosaltres, al meu Poble, ni res ni ningú l’aturarà.

Manel Mayor                                                          07 d’Agost de 2014

Ja quan va sortir a escena per primer cop, me’n vaig mal fiar i així ho vaig fer saber al meu entorn, me’n vaig mal fiar tant d’ella, com de la gent que l’acompanyava en la ja famosa plataforma PHA, més efectista que efectiva, si, estic parlant d’Ada Colau.

Me’n vaig malfiar deia, com em malfio, de tot aquell que va de perdonavides i de salva pàtries, deia representar una nova forma de treballar pel poble, amb el poble, fotent a parir a tos els polítics i posant-los de passada tots al mateix sac, tant ella com els seus col·laboradors, no se’n estaven de dir, que l’única manera d’ajudar als desnonats i als que estaven en perill de ser-ho, era el seu moviment i que ells no feien política…

Temps després, resulta que aquesta senyora, sembla ser que tocada amb una vareta màgica, havia de resoldre tots els problemes del País, amb una nova manera de fer política… Però resulta que tal com jo mateix i d’altres varem intuir, de noves polítiques res, sinó tal com jo mateix denunciava en un article escrit ahir, referint-me a ella i altres que com ella, fan la vella política d’aplicar les teories lerrouxistes, amb aquesta capa, amb aquest vernís de progressista salva vides internacionalista.

Segons llegia avui, aquesta senyora tant progressista, que diu estar al costat dels més desvalguts, té la barra i la pocavergonya d’afirmar que Catalunya i Espanya poden compartir pis. Sàpiga senyora, que jo i ja alguns milions com jo, no volem compartir pis amb qui ens extorsiona, amb qui ens escanya, amb qui fa tres segles que ens vol fer desaparèixer… Si vostè ho vol fer, deu saber que hi guanya, vostè mateixa, però no entabani a gent de bona fe, que volen sortir de la misèria i no veuen com.

Voler portar algú a la llum, no és portar-lo dins un túnel farcit de llums fluorescents, sinó ben al contrari, és treure’l de la obscuritat cap a la llum de dia, clara i neta. Menys demagògia i més política, senyora meva.

Manel Mayor                                                       06 d’Agost de 2014

L’ambigüitat i el confusionisme, sembla ser que s’està apoderant, de la podríem dir-ne esquerra extrema, Podemos, Podem, Guanyem i fins i tot hi podríem afegir certs dirigents d’ICV, a totes aquestes virtuts, hi podríem afegir el fer la puta i la ramoneta, tant bé que ho feia el senyor Duran i ara sembla que li han sortit competidors.

Segons la teoria revolucionària d’aquestes excel·lències progressistes, sembla ser que no es pot ser d’esquerres i ser català, tot i que en les seves manipulacions de la confusió, diuen que reconeixen la Nació catalana, de cop i volta, sembla ser que aquesta és molt petita i molt insignificant, o bé no es pot comparar a la gran Nació Espanyola, tenen sempre a punt, aquella antiga teoria lerrouxista, de que els nacionalismes son provincians, son excloents… Els nacionalismes dels altres és clar, perquè si gratem una mica, veurem com els hi surt, la seva incondicional pertinença, a la gran Nació Espanyola.

Sembla ser, que aquests moviments, tenen la finalitat d’ensorrar o almenys d’intentar-ho, el moviment sobiranista, però malgrat els esforços que hi estan esmerçant, ho tenen certament complicat. No hem pas d’oblidar, que el ventall ideològic que inclou el sobiranisme és molt ampli, doncs va des de la dreta, diguem-ne civilitzada, CIU, passant per la centralitat d’esquerres,ERC, fins a l’esquerra més radical, que alguns l’anomenen fins i tot antisistema. I encara un aspecte més important, el nostre moviment, el nostre procés, s’ha construït des de la base, dit d’una altra manera, és el poble que empeny els partits polítics i les elits i no pas a l’inrevés, per això estem tant convençuts que guanyarem.

Un darrer apunt que no em voldria pas deixar, nosaltres per convèncer la nostra gent, utilitzem arguments basats en el criteri, en el sentit comú, fugim sempre de l’insult i la desqualificació. Tot i que si hem d’atacar aquell que ens ataca i ens insulta, també ho fem i jo el primer.

Manel Mayor                                                           06 d’Agost de 2014

Avui sentint les notícies a TV3, anava a dir he quedat parat, però crec que seria exagerat, perquè de fa ja un  temps, al personatge en qüestió se li ha vist el “plumero”, ja em perdonareu la incorrecció lingüística, però és que crec que és molt explícita. M’estava referint al President de la República Francesa, que ha tingut la barra, de posar al mateix sac, els nacionalistes defensius com els de casa nostra, que estan desitjant ser lliures, per deixar de ser-ho, amb la porqueria de nacionalisme de extrema dreta que té a casa seva i a més a més té la barra i la pocavergonya, de incloure-hi els separatismes. No és que jo me’n senti de separatista, perquè per ser-ho, primer has hagut de voler estar junt, però el senyor Hollande, es referia a nosaltres.

Fet i fotut ens ve a dir, que és contrari del tot a l’autodeterminació dels pobles i que per tant es sent valedor, de tots aquells estats i aquells imperis, que tenen sotmesos diferents pobles, entre els quals el seu i no oblidéssim pas, que ho son degut a invasions militars.

Molt de gallejar del símbol de la seva República, igualtat, legalitat i fraternitat, però a l’hora de la veritat, s’ho passa tot per l’engonal, ja fa temps que se’ls critica, que han perdut o que han anat perdent a poc a poc, els valors republicans, per convertir-se en una mena d’emperadors reials, sotmesos això si, al poder de les altes finances.

Una darrera qüestió, que no arriba ni a consell, procuri per casa seva, que prou merda hi té i ens deixi tranquils als altres, que ja procurarem fer-ho el millor que sapiguem. Com a cloenda, deixi’m que li digui, que em sembla mentida que un polític tant mediocre, estigui al capdavant d’un estat tant important i poderós.

Manel Mayor                                                                       04 d’Agost de 2014

Malgrat que encara estic de Festa Major, he decidit aparcar-la una estona i posar-me a escriure un xic, sobre un tema que acapara l’atenció de tothom, encara que trobo que de manera desmesurada.

Ja vaig manifestar dies enrere, en un article en aquest mateix espai, que malgrat que li he tingut una certa admiració a l’ex President Pujol, ni ell és Catalunya ni el seu partit tampoc. Per tant trobo molt desproporcionat, l’enrenou que s’està generant en torn al procés d’independència, ja que encara que arribo a entendre, que allà dalt de l’altiplà no entenguin, que aquest moviment està generat de baix cap a dalt, aquí al nostre País que tots en som conscients, trobo fora de lloc, que es vulgui donar més rellevància de la que es mereix, a un personatge que tot i la importància que va tenir en el seu moment, és dels darrers que s’ha incorporat al procés d’independència, doncs no hem pas d’oblidar que era autonomista al cent per cent.

Dit això, no en soc pas aliè, a la mala imatge donada a la figura de President de la Generalitat, que va encarnar durant tants i tants anys. De fet no ens fa pas cap bé, més aviat enterboleix  la imatge de la nostra classe política, de cares a l’exterior, per tant soc partidari, de que caigui sobre ell, tota la força de la llei i a més a més que doni totes les explicacions que calgui, al Parlament de Catalunya.,

M’ha semblat convenient escriure aquestes línies, per separar convenientment, delinqüència de política, malgrat que hi hagi polítics que es converteixin en delinqüents. El que considero que és just, és que tothom sigui igual davant la llei i estic segur que la propera Constitució Catalana, no contemplarà l’aforament i foragitarà tots aquests privilegis, de que ha gaudit la classe política i que de retruc tant de mal li ha fet, principalment als que s’han mantingut honrats.

Manel Mayor                                                                  03 d’Agost de 2014

Avui estic de Festa Major i em ve bé escriure sobre un tema que m’agrada i molt, podríem fins i tot dir que m’apassiona, però malgrat tot, no el considero essencial ni cabdal per l’esdevenidor del nostre País, ni tampoc per el dia a dia, m’estic referint al futbol i més concretament al Barça.

Em meravella i em deixa astorat, que hi hagi gent que tingui por d’assolir la independència, pel sol fet, que el Barça pugui deixar de participar a la lliga espanyola. Ostres, ho trobo molt fort, com diu el jovent, aquesta manera de pensar, traspua com una mena de complex d’inferioritat, jo diria que absurd. El nostre futbol i de retruc tot el nostre esport, crec jo, que s’hauria d’organitzar dins del nostre futur Estat, doncs el nostre no és pas un país de la mida d’Andorra, ni de Luxemburg, sinó que seriem més de la mida de Bèlgica o Holanda, per tant no veig, perquè no podem competir en lligues nacionals, tal com fan els països esmentats. Segurament ho veig així perquè no vull ser súbdit de ningú, sinó que vull esdevenir d’un a vegada per totes, ciutadà lliure.

Mireu, el president de la lliga espanyola de futbol professional, pot dir les ximpleries que li doni la gana, amb el tarannà amb el que s’ha expressat, ja queda prou retratat, demostra prou bé el seu nivell cultural i el seu nivell democràtic, per tant, a personatges d’aquesta mena, ni cas, nosaltres a la nostra i ja s’ho faran. Les opinions d’un ruc pocasolta com aquest, no ens ha d’afectar de cap de les maneres i malgrat la seva ràbia ignorant, que sàpiga que estem a un pas de la independència.

Manel Mayor                                                                 01 d’Agost de 2014

La prepotència dels representants de l’Estat espanyol, sembla que no té límits ni aturador, cosa que els porta a fer uns catúfols impressionants i uns ridículs espantosos.

Ja aquest matí, m’arribava la informació, a tall com si diguéssim d’aperitiu, l’actual guia espiritual del socialisme espanyol, ja deixava anar la primera perla de gran visionari polític mundial, deia ni més ni menys, que estaria bé que Mas anunciés que retira la pregunta i la data. Al llegir això, el primer que se’m acut és: viu al món real aquest personatge? I seguidament penso, com és possible que algú amb tant poc criteri, estigui en un lloc tant important.

Llavors un cop acabada la trobada Mas- Rajoy, arriba allò que tots sabíem, la total tancada en banda del President espanyol, dient que la consulta no és celebrarà perquè és il·legal i el President català ha respost que la celebrarà igualment i intentarà que es faci de manera legal i ho ha ratificat en la posterior roda premsa.

A ulls de tot el món lliure, estant fent uns ridículs de l’alçada d’un campanar, estan tant embriagats de poder, que al seu cervell no hi queda lloc, per al raonament democràtic, raonen a imatge i semblança del típic dictador, la llei per sobre del bé i del mal, sembla talment que pensin, jo tinc el poder, jo administro la justícia, per tant, jo soc la justícia, jo soc el poder, jo soc la llei… Molt democràtic tot plegat.

Sense cap ànim de fatxenderia, estic disposat a fer els hi una mica de pedagogia política, mirin, malgrat l’ex President Pujol hagi fet el que ha fet, malgrat que el President Mas hagués renunciat a continuar l’actual procés, encara que això sigui gairebé ciència ficció, el procés continuaria endavant, perquè malgrat que no ho entenguin, ni facin cap esforç per entendre-ho, és tot un poble o una gran majoria, la que està empenyent aquest procés cap a la llibertat i el poble, la Nació Catalana, és molt més important que qualsevol persona, per important que sigui aquesta.

Manel Mayor                                                                     30 de Juliol de 2014

Vaig començar a escriure aquest article, diumenge a la nit, però era tard, tenia son i vaig decidir deixar-ho per l’endemà. L’endemà o sigui ahir, per circumstàncies que no venen al cas, doncs no ho vaig fer i avui ho he tornat a agafar.

També voldria deixa clar del tot, que ni soc militant de convergència, ni tant sols n’he estat mai votant, sempre havia tingut, això si, una certa admiració pel President Jordi Pujol.

Jo també, al igual que Carme Forcadell, també crec que el cas de la confessió de Jordi Pujol, no farà trontollar el procés, per molt que des de l’altiplà i de Catalunya estant, mitjançant els grans diaris, ens ho vulguin fer creure.

Primer de tot, una afirmació clara i rotunda: Jordi Pujol no és Catalunya, ni tant sols és CDC, per molt que en fos un dels seus fundadors, ha estat una figura cabdal del nostre País i durant molts anys, la cara visible de la política de govern de Catalunya, però aquí s’acaba el conte, Catalunya és molt més que un líder, per important que sigui o hagi estat.

Crec que és bo, que coses com aquesta surtin a la llum pública i suposo que encara en sortiran més i al contrari del que diuen, pensen o diuen pensar els abans esmentats, crec que és bo que surtin i si no s’aixopluguen sota les sigles de cap partit o institució, en comptes d’afeblir-les, les enforteixen.

L’esser humà és imperfecte, però les institucions i associacions, poden ser més properes a la perfecció, hem de treballar perquè ho siguin i d’aquesta manera, vetllar per impedir l’aixopluc, d’aquells que incompleixen les normes socials, tal li fa que als incompliments se’ls pugui titllar de faltes, de delictes o de simples intents, cal evitar tot contagi, qui estigui brut fora.

Evidentment, és just o si més no jo ho trobo, que se li retirin els seus privilegis i pensions vitalícies i que es demani la seva compareixença al Parlament i és clar, que la justícia faci el que calgui, ara bé el que no trobo just, i ho trobo fins i tot immoral, és que aquests que estan de merda fins més amunt del coll, ens vulguin donar lliçons d’ètica i de moral a tots plegats, si, em refereixo a aquests del PP i més concretament a la seva portaveu, que malgrat que ho negui amb tota la pocavergonya del món, està emmerdada en tota mena de tripijocs.

Manel Mayor                                                                 29 de Juliol de 2014                            

Ja a la campanya de primàries, em va caure fatal, fatxenda, sobrat, perdonavides, donant lliçons a tort i a dret… Aquesta és una radiografia, feta de pressa i corrents, d’un personatge que a curt termini pot resultar nefast i que d’entrada demostra un tarannà de mala persona, manipulador i amb una cultura molt limitada.

Els qui em coneixen bé, saben que per mi criticar i atacar la dreta i l’extrema dreta, és un exercici tremendament fàcil, doncs no hi tinc res en comú, criticar l’esquerra en canvi, sigui de la nacionalitat que sigui i estigui més o menys descafeïnada, m’és molt més difícil i complicat, malgrat sigui descafeïnada i tot.

Però tornem a l’origen i objecte prioritari d’aquest escrit, aquest senyor, Pedro Sánchez, és o el considero jo, si més no, un digne hereu d’allò que en el meu entorn, varem anomenar el clan dels andalusos, clan fundat pels González, Guerra i companyia, que varen convertir Andalusia i de retruc Espanya, en paradís de la subvenció i el que és més greu, fent creure als més febles que això els afavoria i els afavoriria per sempre. El temps ha demostrat, que a qui afavoria realment era als cacics, Duquesa de Alba i companyia.

Però el personatge en qüestió, amb una ostentació de fatxenderia, manca d’ètica, manipulació i manca de cultura general, demostrant que és un pocasolta de primera divisió, ha tingut la pocavergonya de comparar, la violència de gènere amb l’independentisme. Si aquesta afirmació realment se la creu, la seva incultura voreja l’analfabetisme i si com jo m’imagino, no s’ho creu, aleshores és un manipulador i un pocasolta de campionat.

J a per acabar li diria, que si vol fer quelcom de positiu, el que ha de fer és baixar al món real i sortir de la seva bombolla de poder imperial i no se’n veu capaç, si més no, deixi’ns fer a nosaltres, que sabem molt bé el que volem.

Manel Mayor                                                                     27 de Juliol de 2014