Encara queda algú que no se n’adoni que l’anomenada transició modèlica de la dictadura al règim del 78 és una fal·làcia?

És allò, dit tantes vegades, que quan es fa passar una mentida per veritat de manera reiterada, arriba un moment que molta gent se la creu de totes, totes, de manera ingènua si voleu, però és que està molt demostrat, que malgrat que vivim en una societat carregada de mala llet, hi ha molta ingenuïtat, massa, completament d’acord, però hi és. Continua llegint →

Des que tinc ús de raó que he patit la mentida continuada del poder acusant les víctimes de botxins, una tàctica molt ben elaborada per part del franquisme per tal de mostrar tots aquells represaliats, torturats i assassinats, com els causants de tots els mals i totes les desgràcies que patia l’estat (la nació espanyola, en deien ells).

El que és curiós, per dir-ho d’alguna manera, perquè no és gens sorprenent, és que el règim del 78 fa exactament igual, el que vindria a demostrar que hi ha un cordó umbilical que els uneix i que ningú s’ha proposat tallar-lo.

De fet estan aplicant la plantilla basca, en la qual varen aprofitar la lluita armada d’ETA (poseu-li l’adjectiu que més us plagui), per convertir tota protesta, tota discrepància política titllant-la de terrorisme, empresonant gent que no tenien res a veure amb el terrorisme, pel sol fet de voler ser independentistes, recordeu el diari Egin.

Ara tota aquesta gent, tenen la barra d’acusar a l’independentisme, del mateix que acusaven els vençuts de la guerra perpetrada pels feixistes espanyols, titllant-los  a més a més de supremacistes, quan els que ens volen imposar la seva llengua i la seva nació, són ells. Continua llegint →

És ben bé que com més ens hem anat acostant a la campanya electoral, més ha baixat el nivell d’aquests que aspiren a governar Espanya o tal vegada és que els hem anat veient més i han anat quedant al descobert les seves mancances, alguns dels quals no arribarien a fer mèrits ni per ser president d’escala.

Semblen talment uns actors posant en escena allò, que els que manen de debò els hi exigeixen que diguin i facin, això, és clar, té uns riscs i aquests a vegades sembla que no s’han avaluat o no s’ha fet del tot bé, ja que els catúfols, les contradiccions i les cagades, arriben a ser de magnituds estratosfèriques. Continua llegint →

Després d’una setmana molt intensa, de desenfrenada violència policial i d’enaltiment del franquisme, tot això condimentat amb una bona dosi de mentides barroeres i manipulacions sapastres, no sabia ben bé com posar-m’hi.

Podria ser que em sortís una tirallonga de relats inconnexos, que tan sols els unís el sentiment de ràbia de veure que el règim del 78, no ha canviat pràcticament gens des dels seus inicis, inicis que els que ho vàrem viure, recordem nítidament els moviments de sabres que van presidir el suposat canvi de poders. Continua llegint →

Em fa tot l’efecte que es pensen que som idiotes o retardats, estem farts de manipulacions barroeres a càrrec de mitjans de comunicació venuts als poders fàctics, que no és que no informin, és que desinformen i menteixen descaradament.

Molt farts també de veure com el president del govern en funcions i el seu ministre de l’interior, no deixen de mentir i llançar merda cap al govern de la Generalitat, l’independentisme i tot el seu entorn.

Em sembla que haurem de redefinir que és i que significa violència, mireu, de fet us deixaré un enllaç que ho defineix força bé, si no la violència en general sí la que s’està exercint aquesta setmana per part de les forces d’ordre (?) públic.

https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/mes-324/que-es-la-sindrome-de-sherwood/video/5943061/

En fi que no hi ha més cec que aquell que hi vol veure i el que és pitjor encara, aquell que veu el que no existeix, simplement perquè li diuen.

Aquesta setmana m’he afartat, de fet ens hem afartat tots plegats de veure imatges de violència gratuïta, que si es veu fragmentada, no es veu en tota la seva magnitud, hem vist contínuament la bestialitat, la crueltat i l’extrema violència d’una policia que en comptes d’anomenar-la o d’anomenar-les, forces d’ordre públic, n’hauríem de dir forces de desordre públic.

Manel Mayor                                       24 d’octubre de 2019

Amb un cinisme indecent completament exempt d’ignorància, el ministre de l’interior s’està afartant de llençar merda sobre l’independentisme, titllant-lo de violent, fent veure que ignora el que s’amaga darrere dels disturbis d’aquesta setmana.

Sap perfectament que és una violència orquestrada des del seu voltant, això sí, sabent que els quatre caps calents s’hi afegiran de bona gana i els hi faran la feina més planera i de passada quedarà emmascarada tota la planificació que ha quedat palesa, gràcies a les imatges enregistrades per periodistes i particulars. Continua llegint →

Després de tres dies molt intensos, plens de fets i actes violents (avui sembla que de moment no n’hi ha hagut), el meu cap no deixa de donar-hi voltes i vet-ho aquí que m’han vingut a la memòria les amenaces d’en Jordi Cañas quan era diputat al Parlament de Catalunya.

Si no ho recordeu, ja us en faig memòria: “os vamos a muntar un Ulster que os vais a cagar”.

Després d’haver hagut de dimitir, els seus companys no han deixat de crispar l’ambient i la convivència… i casualment, a la primera oportunitat, alguns s’han infiltrat per sembrar la llavor de la violència (extrema dreta? Serveis secrets? Adoctrinats per C’S? Tot és possible), ara que la ràbia acumulada per la sentència salvatge, té més forats per sortir a la superfície i el terreny pot estar adobat perquè aquesta llavor maligna pugui tenir l’oportunitat de germinar. Continua llegint →

Per si ho voleu saber, no m’he llegit la sentència, opinaré només d’aquells punts que s’han fet públics per mitjans de confiança, de fet vull manifestar el meu malestar, per ser tractat amb un menyspreu absolut per part dels set magistrats que han signat la sentència.

Perquè ho sàpiguen, no som pas uns ignorants ni uns beneits als quals han adoctrinat, a mi no em va enganyar ningú, de fet els nostres dirigents polítics no ens varen enganyar en cap moment, sabíem el que anàvem a fer i vam actuar en conseqüència i vàrem votar un sí ben explícit per aconseguir la independència del nostre país, vam deixar palesa la nostra voluntat, voluntat que ha estat trepitjada pel govern del moment, pel govern que ara està en funcions i pels magistrats que han protagonitzat aquesta farsa de judici i posterior sentència, que no deixa de ser una causa general cap als polítics independentistes, tal com jo mateix vaig dir i denunciar ja fa uns quants mesos. Continua llegint →

No per esperada, fa menys mal la maleïda sentència, una sentència que ens ve a demostrar en quina mena d’estat vivim, un estat autoritari que no té cap mena de respecte pels drets dels ciutadans i encara molt menys per aquells que no comparteixen la submissió al Borbó i l’obsessió per la sagrada unitat d’Espanya.

Jo mateix, tinc la sensació de viure una continuació del règim franquista, cada cop més evident i m’explicaré un xic més. Continua llegint →