Avui m’endinsaré en un terreny amb molts entrebancs i que segur que faré enfadar a alguns amics i coneguts, no analitzaré però la trencadissa del govern català, ho faré en un altre moment.
Fa molts anys, que ens estan entabanant o si més no ho intenten, dient-nos a tort i a dret que això d’esquerres i dretes és una cosa antiga, fins i tot alguns han gosat a dir que això està passat de moda.
El cert és que res més lluny de la realitat, les dretes, aquells que ostenten tot el poder: econòmic, de control de mitjans… existeixen i tant que existeixen!! I les esquerres us preguntareu? Sí, també hi són, afeblides i desorientades, però de moment encara no han desaparegut.
Continua llegint
Com que ja no me’n puc refiar ni dels tres Reis de l’Orient, tot i que són màgics, aquest any no he gosat demana’ls-hi res, no fos cas que em tornessin a fer la punyeta com l’any passat, que no se’ls hi va acudir res més que regalar-me un infart ben potent, de tres parells de collons en llenguatge col·loquial.
Cada any per aquestes dates, faig una mena de balanç de com m’ha anat els darrers dotze mesos, i aquest any que ara s’està escolant no va pas començar gaire esperançador.
Encara queda algú que no se n’adoni que l’anomenada transició modèlica de la dictadura al règim del 78 és una fal·làcia?
Des que tinc ús de raó que he patit la mentida continuada del poder acusant les víctimes de botxins, una tàctica molt ben elaborada per part del franquisme per tal de mostrar tots aquells represaliats, torturats i assassinats, com els causants de tots els mals i totes les desgràcies que patia l’estat (la nació espanyola, en deien ells).
És ben bé que com més ens hem anat acostant a la campanya electoral, més ha baixat el nivell d’aquests que aspiren a governar Espanya o tal vegada és que els hem anat veient més i han anat quedant al descobert les seves mancances, alguns dels quals no arribarien a fer mèrits ni per ser president d’escala.