Aquest gener ha estat, malgrat alguns dies de molta fred, un mes molt calent, farcit de desgràcies, incompetències, declaracions inadmissibles tant d’alts càrrecs com de polítics, algunes d’elles han estat certament vergonyoses.
Continua llegint
Diuen que la història té tendència a repetir-se cíclicament i en certa manera ho fa, no pas de manera exacta, ja que el pas del temps és un fet evident, però sí molt semblant.
No sé si és una passió, una dèria o simplement és un vici adquirit amb el pas dels anys, però sovint faig comparació d’èpoques diferents, però amb uns indicis que et porten a intuir resultats o conseqüències pràcticament iguals.
Continua llegint
Sé que vaig dir en el darrer escrit de l’any, que no havia parlat de política i que ho deixaria pel següent, que intentaria que fos abans d’acabar l’any o tot just començar el proper, però us he de confessar que m’ha fet veritable mandra.
Mandra, perquè els meus pensaments tenen molts fronts oberts, vistos els esdeveniments que es van succeint i mandra també de contradir els activismes de sofà.
Miraré d’ordenar els diferents fronts i provaré fer-ho ben fluid o tot el que en sigui capaç. Continua llegint
Com que ja no me’n puc refiar ni dels tres Reis de l’Orient, tot i que són màgics, aquest any no he gosat demana’ls-hi res, no fos cas que em tornessin a fer la punyeta com l’any passat, que no se’ls hi va acudir res més que regalar-me un infart ben potent, de tres parells de collons en llenguatge col·loquial.
Suposo que deu ser per la meva condició de republicà irreductible o bé perquè també estan influïts per la xacra del Borbons i és clar, han de fer la punyeta a tot allò que pugui fer tuf de república i llibertat.
Avui que ja han passat, de moment no han fet cap malifeta de les grosses, tot i que cal estar alerta perquè aquesta reialesa encara que sigui màgica, te la pot fregir en qualsevol moment.
Manel Mayor 06 de gener de 2020
Cada any per aquestes dates, faig una mena de balanç de com m’ha anat els darrers dotze mesos, i aquest any que ara s’està escolant no va pas començar gaire esperançador.
El traspàs d’un any a l’altre sí que va ser prou correcte, però ben aviat es va començar a tòrcer, les hòsties varen començar el dia d’anar a esperar els reis, punyeters reis, ni els tres Reis de l’Orient no es van comportar com cal, aquest dia vaig tenir la meva primera experiència amb les afeccions coronàries, vaig patir un infart, tal com es diu col·loquialment, de tres parells de collons i per acabar-ho d’adobar em diuen que la millor solució o de fet l’única, és la cirurgia mitjançant un “bypass”. Continua llegint
Encara queda algú que no se n’adoni que l’anomenada transició modèlica de la dictadura al règim del 78 és una fal·làcia?
És allò, dit tantes vegades, que quan es fa passar una mentida per veritat de manera reiterada, arriba un moment que molta gent se la creu de totes, totes, de manera ingènua si voleu, però és que està molt demostrat, que malgrat que vivim en una societat carregada de mala llet, hi ha molta ingenuïtat, massa, completament d’acord, però hi és. Continua llegint
Des que tinc ús de raó que he patit la mentida continuada del poder acusant les víctimes de botxins, una tàctica molt ben elaborada per part del franquisme per tal de mostrar tots aquells represaliats, torturats i assassinats, com els causants de tots els mals i totes les desgràcies que patia l’estat (la nació espanyola, en deien ells).
El que és curiós, per dir-ho d’alguna manera, perquè no és gens sorprenent, és que el règim del 78 fa exactament igual, el que vindria a demostrar que hi ha un cordó umbilical que els uneix i que ningú s’ha proposat tallar-lo.
De fet estan aplicant la plantilla basca, en la qual varen aprofitar la lluita armada d’ETA (poseu-li l’adjectiu que més us plagui), per convertir tota protesta, tota discrepància política titllant-la de terrorisme, empresonant gent que no tenien res a veure amb el terrorisme, pel sol fet de voler ser independentistes, recordeu el diari Egin.
Ara tota aquesta gent, tenen la barra d’acusar a l’independentisme, del mateix que acusaven els vençuts de la guerra perpetrada pels feixistes espanyols, titllant-los a més a més de supremacistes, quan els que ens volen imposar la seva llengua i la seva nació, són ells. Continua llegint
És ben bé que com més ens hem anat acostant a la campanya electoral, més ha baixat el nivell d’aquests que aspiren a governar Espanya o tal vegada és que els hem anat veient més i han anat quedant al descobert les seves mancances, alguns dels quals no arribarien a fer mèrits ni per ser president d’escala.
Semblen talment uns actors posant en escena allò, que els que manen de debò els hi exigeixen que diguin i facin, això, és clar, té uns riscs i aquests a vegades sembla que no s’han avaluat o no s’ha fet del tot bé, ja que els catúfols, les contradiccions i les cagades, arriben a ser de magnituds estratosfèriques. Continua llegint
Després d’una setmana molt intensa, de desenfrenada violència policial i d’enaltiment del franquisme, tot això condimentat amb una bona dosi de mentides barroeres i manipulacions sapastres, no sabia ben bé com posar-m’hi.
Podria ser que em sortís una tirallonga de relats inconnexos, que tan sols els unís el sentiment de ràbia de veure que el règim del 78, no ha canviat pràcticament gens des dels seus inicis, inicis que els que ho vàrem viure, recordem nítidament els moviments de sabres que van presidir el suposat canvi de poders. Continua llegint
Em fa tot l’efecte que es pensen que som idiotes o retardats, estem farts de manipulacions barroeres a càrrec de mitjans de comunicació venuts als poders fàctics, que no és que no informin, és que desinformen i menteixen descaradament.
Molt farts també de veure com el president del govern en funcions i el seu ministre de l’interior, no deixen de mentir i llançar merda cap al govern de la Generalitat, l’independentisme i tot el seu entorn.
Em sembla que haurem de redefinir que és i que significa violència, mireu, de fet us deixaré un enllaç que ho defineix força bé, si no la violència en general sí la que s’està exercint aquesta setmana per part de les forces d’ordre (?) públic.
https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/mes-324/que-es-la-sindrome-de-sherwood/video/5943061/
En fi que no hi ha més cec que aquell que hi vol veure i el que és pitjor encara, aquell que veu el que no existeix, simplement perquè li diuen.
Aquesta setmana m’he afartat, de fet ens hem afartat tots plegats de veure imatges de violència gratuïta, que si es veu fragmentada, no es veu en tota la seva magnitud, hem vist contínuament la bestialitat, la crueltat i l’extrema violència d’una policia que en comptes d’anomenar-la o d’anomenar-les, forces d’ordre públic, n’hauríem de dir forces de desordre públic.
Manel Mayor 24 d’octubre de 2019