Em fa tot l’efecte que es pensen que som idiotes o retardats, estem farts de manipulacions barroeres a càrrec de mitjans de comunicació venuts als poders fàctics, que no és que no informin, és que desinformen i menteixen descaradament.

Molt farts també de veure com el president del govern en funcions i el seu ministre de l’interior, no deixen de mentir i llançar merda cap al govern de la Generalitat, l’independentisme i tot el seu entorn.

Em sembla que haurem de redefinir que és i que significa violència, mireu, de fet us deixaré un enllaç que ho defineix força bé, si no la violència en general sí la que s’està exercint aquesta setmana per part de les forces d’ordre (?) públic.

https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/mes-324/que-es-la-sindrome-de-sherwood/video/5943061/

En fi que no hi ha més cec que aquell que hi vol veure i el que és pitjor encara, aquell que veu el que no existeix, simplement perquè li diuen.

Aquesta setmana m’he afartat, de fet ens hem afartat tots plegats de veure imatges de violència gratuïta, que si es veu fragmentada, no es veu en tota la seva magnitud, hem vist contínuament la bestialitat, la crueltat i l’extrema violència d’una policia que en comptes d’anomenar-la o d’anomenar-les, forces d’ordre públic, n’hauríem de dir forces de desordre públic.

Manel Mayor                                       24 d’octubre de 2019

Amb un cinisme indecent completament exempt d’ignorància, el ministre de l’interior s’està afartant de llençar merda sobre l’independentisme, titllant-lo de violent, fent veure que ignora el que s’amaga darrere dels disturbis d’aquesta setmana.

Sap perfectament que és una violència orquestrada des del seu voltant, això sí, sabent que els quatre caps calents s’hi afegiran de bona gana i els hi faran la feina més planera i de passada quedarà emmascarada tota la planificació que ha quedat palesa, gràcies a les imatges enregistrades per periodistes i particulars. Continua llegint →

Després de tres dies molt intensos, plens de fets i actes violents (avui sembla que de moment no n’hi ha hagut), el meu cap no deixa de donar-hi voltes i vet-ho aquí que m’han vingut a la memòria les amenaces d’en Jordi Cañas quan era diputat al Parlament de Catalunya.

Si no ho recordeu, ja us en faig memòria: “os vamos a muntar un Ulster que os vais a cagar”.

Després d’haver hagut de dimitir, els seus companys no han deixat de crispar l’ambient i la convivència… i casualment, a la primera oportunitat, alguns s’han infiltrat per sembrar la llavor de la violència (extrema dreta? Serveis secrets? Adoctrinats per C’S? Tot és possible), ara que la ràbia acumulada per la sentència salvatge, té més forats per sortir a la superfície i el terreny pot estar adobat perquè aquesta llavor maligna pugui tenir l’oportunitat de germinar. Continua llegint →

Per si ho voleu saber, no m’he llegit la sentència, opinaré només d’aquells punts que s’han fet públics per mitjans de confiança, de fet vull manifestar el meu malestar, per ser tractat amb un menyspreu absolut per part dels set magistrats que han signat la sentència.

Perquè ho sàpiguen, no som pas uns ignorants ni uns beneits als quals han adoctrinat, a mi no em va enganyar ningú, de fet els nostres dirigents polítics no ens varen enganyar en cap moment, sabíem el que anàvem a fer i vam actuar en conseqüència i vàrem votar un sí ben explícit per aconseguir la independència del nostre país, vam deixar palesa la nostra voluntat, voluntat que ha estat trepitjada pel govern del moment, pel govern que ara està en funcions i pels magistrats que han protagonitzat aquesta farsa de judici i posterior sentència, que no deixa de ser una causa general cap als polítics independentistes, tal com jo mateix vaig dir i denunciar ja fa uns quants mesos. Continua llegint →

No per esperada, fa menys mal la maleïda sentència, una sentència que ens ve a demostrar en quina mena d’estat vivim, un estat autoritari que no té cap mena de respecte pels drets dels ciutadans i encara molt menys per aquells que no comparteixen la submissió al Borbó i l’obsessió per la sagrada unitat d’Espanya.

Jo mateix, tinc la sensació de viure una continuació del règim franquista, cada cop més evident i m’explicaré un xic més. Continua llegint →

Amb el temps m’he anat tornant més torracollons i com que el ritme i la vida de jubilat m’ho permet, estic alerta i atent a tota mena de rumors i xafarderies del poble, bé, de la nostra ciutat, malgrat que a mi m’agradaria que continués essent poble, per raons òbvies, com ara, més proximitat més empatia, aquella sensació que coneixes a tothom i tothom et coneix…

Com que veig que estic divagant, em centraré amb els rumors i xafarderies que m’han arribat avui mateix.

Pel que m’ha arribat avui mateix, ahir es va organitzar un viatge en autocar fins a La Jonquera, pel que em diuen eren dos autocars, un de ple i l’altre no pas del tot. Es veu que la invitació va ser selectiva.

Els excursionistes hi van convençuts que tot està subvencionat pel nostre Ajuntament, ja que només els hi costa 10 € per cap i evidentment tota la broma costa força més.

Pel que he pogut esbrinar, l’excursió consistia en el viatge, dinar i turisme per la Jonquera i a més a més visita al Museu Dalí a Figueres.

Suposo que no hi va haver cap subvenció per visitar el prostíbul de la Jonquera, aquest extrem no me l’ha confirmat ningú, perdoneu, però en algun moment havia de deixar sortir la meva ironia, ganxona és clar.

El cas és que un cop allà se’ls hi va dir que no era pas l’Ajuntament que subvencionava tota aquesta disbauxa, sinó que qui ho feia era el partit (TPSF).

Pel que fa a nosaltres els ganxons, la despesa de fet també surt de les nostres butxaques, encara que sigui indirectament: assignació de Grup Municipal, assignació de grup de Consell Comarcal, assignació de Grup de la Diputació de Girona… una bona manera de conrear el terreny per aconseguir vots, voleu dir que no l’hi podem posar un altre nom?

Ja que qui paguem som els ganxons, els baix-empordanesos i els gironins… ho deixo al vostre criteri, ja que jo em limito a donar la meva opinió sobre rumors i xafarderies.

Manel Mayor                                  10 d’octubre de 2019

Quan dos discuteixen i no s’entenen, tenint un potencial aproximat, el més probable és que les discussions comencin a pujar de to i de les paraules arribin a les mans i acabin a plantofades, tot i que el més assenyat és mirar d’arribar a acords, que normalment significa quedar a mig camí de les dues postures.

El que ja és estúpid del tot, és ser sensiblement inferior i voler lluitar amb les mateixes armes, això és sinònim de suïcidi, per tant, el que menys força té, ha de ser doblement intel·ligent i mirar que aquestes armes o eines basades en la intel·ligència, tinguin l’opció de vèncer a la força superior o força bruta.

Ja em perdonaran, però crec que tenim molts activistes molt carregats de raó, però d’una bona fe digna de contes de fades i és clar amb aquestes eines anem de dret a què ens fotin plantofades a tort i dret.

Perdoneu, però és que ni jugant a la botifarra o a la brisca, no es dóna informació a l’adversari, en aquest cas a la parella rival, la meva pregunta seria: si no ho fem jugant a cartes, perquè redimonis els hi anem dient als que ens enviaran les forces que vindran a repartir llenya, totes les passes que pensem fer?

Ens cal urgentment deixar de fer el paperina i si els que dirigeixen el moviment independentista no donen la talla, s’hauran de canviar, fa dos anys es varen fer massa cagades i així ens va anar, no siguem mesells, o n’aprenem d’una punyetera vegada o la tornarem a cagar.

Au vinga: Salut i República!!!

Manel Mayor                                        30 de setembre de 2019