Ja fa temps que s’està banalitzant, tergiversant i buidant de sentit paraules i expressions i aquesta pràctica s’està convertint en un fet habitual que jo m’atreviria a qualificar d’indecent.

Ara mateix em venen al cap unes de les més freqüents: colpistes, terroristes, nazis… curiosament les que fan servir habitualment els partits unionistes i el govern de l’estat a més de determinada premsa afí al poder, per dir-ho finament, ja que els podria titllar de corruptes al servei del poder. De ben segur que ja us heu adonat, que són les boniques expressions amb les quals anomenen habitualment als republicans catalans, altrament dits independentistes.

Podríem començar per colpistes, si ens mirem el diccionari, “colpista és el qui promou o participa en un cop d’estat” i ara mirem també la definició de cop d’estat que fa el diccionari: “Acció de prendre violentament el poder polític d’un país un grup minoritari vinculat a un sector o a la totalitat de les forces armades”.

Sincerament, no veig per enlloc la semblança entre unes accions polítiques, com són l’organització d’un referèndum i la proclamació pacífica de la República amb la definició de cop d’estat, jo més aviat ho titllaria de prostitució de la paraula.

Un altre dels insults habituals és el de terroristes, bé anem a pams i tornem-hi amb el diccionari i a veure com defineix terrorisme: “Moviment polític que utilitza el terror basat en la violència com a eina de pressió”. I al terrorista el defineix  com a “Persona que afavoreix o que practica, el terrorisme”.

Algú amb dos dits de front creu que en aquestes definicions s’hi poden encabir els C.D.R.?

Podria continuar amb nazis, però crec sincerament que no paga la pena, ja que tothom sap que qui segueix la ideologia nazi són precisament les agrupacions d’extrema dreta.

Podria seguir amb sedició, rebel·lió… però ho deixaré aquí, no sense apuntar que alguns s’haurien de mirar més sovint al mirall i que potser és hora de dir prou!!!

Manel Mayor                                      12 de maig de 2018

Avui vull parlar d’aquest edifici que mostra la fotografia, de fet fa molt que em volta pel cap posar-me a escriure sobre el tema i de fet no sabia ben bé com posar-m’hi, ja que hi ha més d’un punt de vista per enfocar-ho.

Fa més de trenta anys que estem així, aguantant aquesta andròmina que genera porqueria dins i fora en tot el seu voltant, a part del perill que entranya per la mainada que s’hi enfila, de fet els nois i noies d’entre trenta-cinc i quaranta anys del barri i els seus voltants, s’hi ha enfilat com a mínim un cop, això sense comptar algun desvagat i algun rodamón que un moment o altre hi ha fet vida una temporada.

Els veïns en som testimonis d’alguna colònia de gats i sobretot de rates, no pas gens petites per cert, que és clar en ser tan prolífiques com són i amb l’amplitud d’habitatge que tenen, no vull ni pensar amb la magnitud de població d’aquests rosegadors.

Per si això no fos poc, també hi tenim una molt considerable colònia de coloms, molt ben alimentats per cert, ja que una veïna se’n cuida de portar pa moll i altres restes de menjar que tot i ser molts no donen l’abast a acabar-s’ho tot i aquest rebost tan ben proveït, l’aprofiten les rates per alimentar-se tot sortint d’excursió quan hi ha poc moviment.

Suposo que ja us en podeu fer una idea d’aquest magnífic parc temàtic que tenim a l’abast, ja que a part dels animals visibles n’hi poden haver a l’interior que no s’han deixat veure mai.

Aquest problema el va voler solucionar l’anterior alcalde, tal com va comunicar en un ple de l’anterior legislatura, però o bé perquè va rebre pressions de gent poderosa o bé perquè no va poder disposar dels diners adients per solucionar el plet, la cosa va quedar aturada.

L’actual govern que com és públic i notori disposa de diners a dojo i els  malgasta, ni tan sols ha fet esment d’aquest problema que no poden pas dir que desconeixen, perquè tant govern com oposició actual en la seva gran majoria formaven part d’aquest consistori.

Manel Mayor                                 10 de maig de 2018

Te n’has anat sense fer fressa, de cop i volta, sense buscar maldecaps a ningú, però això sí, deixant un buit molt difícil d’emplenar.

Ens ha deixat un republicà convençut, hàbil conversador sempre obert a la discussió i al pacte, bon filòsof de la llibertat…

Trobaré a faltar aquelles converses inacabables al voltant d’una taula, tot fent un cafè rere un altre, aquell idear projectes de futur pel benestar dels nostres conciutadans, sí, ens encantava parlar de la política més propera, aquella que es pot dir que gairebé toques amb les mans.

Ara tot allò s’haurà acabat i ho trobaré molt a faltar, igual que també enyoraré el teu punt de vista de tot allò que escric, ja que eres un lector incansable de les meves idees.

No vull que soni com un retret, però hauràs de convenir que m’has fet una gran putada, a mi i a tots els que gaudien de les teves converses, no em vull allargar més, tot i que igual que en les nostres converses podria ser llarg, llarg…

Adéu company una abraçada i el desig que el teu viatge a l’infinit et sigui propici.

Manel Mayor                            23 d’abril de 2018

Avui us volia parlar de la manifestació d’ahir, però al final m’he decidit per fer-ho de les conseqüències de no lluitar per les nostres llibertats i la nostra dignitat.

A poc a poc ens estan duent o almenys ho intenten, cap a l’acceptació i normalització de la repressió, una situació que alguns ja hem viscut i no tenim cap mena de ganes de reviure-ho.

Cal fer memòria pels joves, aquells que sortosament no varen viure la repressió franquista, aquella repressió que ho prohibia tot, aquella repressió que tenia com a principal finalitat atemorir totalment a la població, als que no pensaven com ells, està clar, els altres, teníem por de debò quan passàvem a prop de la policia i de la guàrdia civil, por no, terror.

Us parlo del temps que quan el poder volia eliminar algú dels altres (rojos els hi deien), l’engarjolaven i si no havia comès cap delicte, ja tenien la guàrdia civil i els jutges perquè se’ls inventessin, eh que us sona? Però és que a molts d’aquells els condemnaven a mort em dirà algú, sí, però és que ara no és vigent la pena capital, però tal com anem, de cap a la involució, tal vegada restaurin el costum de fer suïcidar els presos llençant-se per la finestra o penjant-se dins la cel·la.

Per tot el que ha estat exposat als paràgrafs anteriors, no podem abaixar la guàrdia ni acotar el cap, hem de continuar la lluita de manera pacífica però contundent, aquest poble que no va poder eliminar ni la salvatge dictadura, no podem permetre que ho facin els seus cadells, els seus més directes hereus.

Manel Mayor                               16 d’abril de 2018  

Dimarts acabava el meu escrit al bloc dient que havien detingut una noia veïna de Viladecans, activista membre del CDR local, acusada de rebel·lió i terrorisme, avui dimecres tot mirant les notícies, em surt l’impresentable ministre Catalá, quina ironia de nom, increpant el senyor Campuzano i amb tota la barra i pocavergonya li etziba que té molta sort de poder dur el llaç groc, que atenció, ell considera ofensiu… entre altres bestieses.

Després de veure que manifestar-se, fer accions de protesta, sense violència, sense objectes contundents per exercir-la, voler defensar la república… és considerat terrorisme i rebel·lió, que ve ara? Quina serà la pròxima? Prohibir el dret de vaga? Considerar sedició la reunió de més de tres persones?

Tornant al ministre, algú li hauria de preguntar que entén ell per democràcia? Jo n’hi puc fer modestament uns quants apunts: llibertat d’expressió, dret a la protesta ciutadana social o política, dret a l’autodeterminació dels pobles, solucionar els conflictes polítics políticament i no mitjançant els jutges… no m’hi allargo més no fos que amb el nivell intel·lectual que se’ls hi va descobrint, no donessin l’abast.

Veient l’estat de setge d’amagatotis que ens tenen muntat i amb l’afició que hi tenen els Borbons, la meva pregunta és: La pròxima dictadura per a quan?

Manel Mayor                                12 d’abril de 2018

Acusar els C.D.R. de terroristes és una aberració tan gran, que et du a pensar que o bé els acusadors són uns paranoics o són uns estrategs molt fins que ens volen arrossegar cap a la violència i jo m’inclinaria cap a la segona opció sense descartar-ne la primera.

La justícia i l’estat espanyol, ens estant portant cap a un carreró sense sortida i a la vegada també s’hi estan posant aquests dos estaments; segurament esteu pensant: aquest paio s’està tornant boig, però veureu que no és ben bé així.

Aquesta situació que estem vivint, no sabem on ens portarà però apunta molt malament i ens pot portar a fets realment dramàtics, miraré d’explicar les meves temences, que de cap de les maneres voldria que fos així, no sabeu les ganes que tinc d’equivocar-me, però no una mica sinó del tot.

Ja sabeu els que em seguiu que sóc molt aficionat o potser podríem dir que tinc el vici de rellegir la història i creieu-me el que sembla que es pot tornar a repetir no em fa gens de gràcia.

No sé si només m’ho sembla a mi però estan volent portar aquest conflicte cap al mateix front que varen aconseguir portar el del País Basc, que de fet és el que millors rèdits va donar al franquisme i als seus hereus ara al govern, que no és altre que el de la violència. Recordem que a Euskadi tot va començar per la reivindicació de la cultura basca i la repressió salvatge que varen rebre, va tenir la reacció que va tenir…

Per reforçar els meus temors, només cal que fem una ullada als comportaments de la justícia i els estaments policials si els causants del conflicte són els grups neofeixistes, cada cop més nombrosos al nostre país o si en són els defensors de la sobirania de Catalunya.

Crec que tots en sabem la resposta, els que destrossen tot el  que troben al seu pas, no els hi apareix cap policia, en canvi els que fan concentracions de protesta en defensa d’uns drets, en principi pacífics fins que compareix la policia se’ls acusa de violents…

Voldria pensar que serem prou capaços de mantenir la calma, però certament al jovent li estan posant complicat, ho deixaré aquí perquè ho faria massa extens i us avorriria, només remarcar que quan estic escrivint ja s’han emportat cap a l’audiència nacional una noia acusada de terrorisme i d’ideòloga del moviment.

Manel Mayor                      10 d’abril de 2018

Algú, segurament del meu entorn, deia recentment que aquests temps convulsos que ens ha tocat viure, són com una muntanya russa, ja que passem fàcilment de l’eufòria a la decepció més absoluta en espais ben breus de temps.

De fet, tal com va tot no té res d’estrany, ja que d’un temps ençà no guanyem per ensurts o potser seria més adequat dir-ne patacades, ja que si fem una mica d’anàlisi interior, veurem que ja ens ho veiem a venir.

Per dir-ho clar, jo no sé vosaltres, però jo estic tornant a veure l’esperit del franquisme més tronat, us haureu adonat que no he dit pas el fantasma, ja que el franquisme no ha mort, el que passa és que els seus hereus s’estan traient les caretes i ens mostren els seus veritables rostres.

Parlo de franquisme, perquè estan actuant de manera molt similar, empresonen els rivals polítics o hem de dir-ne enemics polítics? Empresonen cantants, escriptors… i tot el que gosa denunciar el règim corrupte dels Borbons, sí ja ho sé, ara no els afusellen ni els ajusticien al garrot vil, això Europa no ho pairia pas bé, així i tot ni ha molts que se’n moren de ganes, la finalitat és generar por, atemorir-nos de tal manera, que no siguem capaços d’enfrontar-nos a tanta injustícia i tanta corrupció i que qualsevol engruna que ens llencin magnànimament, l’assaborim com si es tractés d’una fita aconseguida.

Per fer tot això és clar, cal tenir col·locats els companys de viatge perquè facin que la feina sigui legal, he dit legal no pas legítima, que com tots sabem no van sempre agafades de la mà.

Manel Mayor                                    10 d’abril de 2018

Avui que es commemora el cinquantè aniversari de la mort de Martin Luther King, el primer que em ve al cap és el famós: he tingut un somni(I have had a dream).

De fet, al cap de molts anys, alguns o molts, també hem tingut un somni, el somni de la república catalana i també tal com li van fer al doctor King, el poder també malda per fer-nos desaparèixer, no amb l’assassinat físic però sí amb el polític i en conseqüència amb la pèrdua dels nostres drets i llibertats fonamentals.

Sí ja ho sé, el somni de moment no s’ha pas materialitzat, però ha fet quelcom molt important: ha germinat en l’esperit de molta gent, d’una part molt important de la nostra població i tal com va passar en la lluita de l’insigne activista polític, no ha estat en va.

Una cosa que no em voldria pas desà en l’oblit, és que igual que va fer el mai oblidat Martin Luther King, el nostre activisme, la nostra lluita ha estat i és eminentment pacífica i com és evident, la que més mal fa i la més difícil de contrarestar, ho estem veient en directe, s’han d’inventar els delictes i pel·licular els informes policials per poder engarjolar dissidents pacífics, polítics o no.

Manel Mayor                                    1 d’abril de 2018

Hi ha coses com la manipulació barroera i la mentida sistemàtica, que em treuen de polleguera.

A veure, els polítics que varen fer l’intent d’instaurar o de fer l’intent fallit de proclamació de la república, sabien que es jugaven la possible acusació i ser posats a disposició de la justícia per allò que havien fet o en aquells moments encara volien fer.

El que varen cometre és un delicte de desobediència i un possible desacatament al tribunal. Això són fets i sabien que podia passar, molt diferent del que ha succeït, que estan acusats d’uns delictes inventats, inventats pel relat de guàrdia civil i novel·lats pel jutge instructor del tribunal suprem.

Els delictes de sedició i encara més el de rebel·lió, perquè existeixin han d’anar acompanyats de violència i si hem de fer cas d’algun jurista de renom que així ho ha manifestat, aquesta violència ha de ser extrema i res d’això ha succeït.

Tots sabem i els jutges govern espanyol i els seus mitjans de comunicació afins i en algun cas a les seves ordres, també ho saben, que aquí l’única violència que hi va haver va ser la dels cossos de seguretat de l’estat i a les proves gràfiques em remeto, cosa que els inventors dels delictes de rebel·lió i sedició no han demostrat.

Els que tenim ja una colla d’anys a les espatlles, hem vist diferents cops fets similars, durant la llarga dictadura, arreu, després al País basc i ara aquí a Catalunya, sembla que la xacra dels presos polítics no ens vulgui abandonar.

Manel Mayor                                     30 de març de 2018      

Dies enrere, fent una passejada per mi força habitual, als voltants de l’ermita de Sant Elm, però que durant un temps no ho serà, ja que l’exagerat trànsit per culpa de les obres de Rius i Calvet ho fa complicat, ja que passejant a peu en aquestes condicions t’hi jugues la pell.

Però no era pas d’això que volia parlar sinó del lamentable estat de l’hotel Panorama,  que aprofitant que era per allà he anat a fer el trapasser per veure com estava, bé d’hotel ja només n’hi queda el nom, l’esplèndid jardí ha desaparegut sota grans mates d’herbes de tota mena, l’edifici fa veritable fàstic ple de pintades indecents, sense portes ni finestres i pel que sembla saquejat de mala manera, la glorieta gran a punt d’entrar en ruïna, la petita esfondrada del tot, la cúpula de l’edifici vell ensorrada… i per acabar-ho d’adobar, quan es fa fosc, la visió de l’abans gran hotel Panorama, es converteix en un espectacle dantesc, fantasmagòric, que a part de fer mitja basarda fa molta pena.

És llastimós que des de la mort intestada dels germans Anlló, les autoritats del nostre municipi no han fet res perquè es conservés un indret emblemàtic, han permès al vandalisme destruir tot el que trobaven al seu pas i han permès que peces d’un cert valor com les glorietes i la cúpula se n’anessin a fer punyetes.

Segons l’ajuntament,  per fi i després d’errades de consideració en les subhastes (subhastar l’edifici incomplet), han aconseguit segons diuen vendre tot l’immoble, per fer-hi un hotel? La pregunta és pertinent perquè és el que se’ns ven al poble, el cert però, és que ja fa uns mesos de la suposada transferència i allà no s’ha mogut un clau… no serà que al final el que hi faran seran pisos? Digueu-me malpensat però això és el que es rumoreja per Sant Feliu.

Veieu fotografies adjuntes amb l’enllaç:

https://photos.google.com/album/AF1QipN4O3FI3-4L3Ak9WjEsBFJ4Z9Baj29o5u9Ql4TZ

Manel Mayor                           27de març de 2018