Renoi quin any aquest que estem a punt d’acomiadar!! Estem rebent hòsties de tot arreu, la pandèmia, la política, l’economia… fins i tot el futbol (el Barça, és clar) ens dóna disgustos, dia sí, dia també.

Amb el cap emboirat per una mena de tristor i d’angoixa indefinida, estic contemplant el carrer que desprèn uns colors trists i a la vegada bonics, en una tarda canviant, ara amb sol ara amb el cel ennuvolat…

Sé que el meu estat d’ànim està alterat per l’ambient que estem vivint tots plegats, per culpa de la pandèmia i de la seva gestió, tant en la seva vessant informativa com en la logística, totes dues farcides de contradiccions i de manca de coherència en alguns casos.

Ja em perdonareu que trobi estrany i matusser tota aquesta allau de youtubers i influencers encara que em mogui amb molta naturalitat per les xarxes i per internet en general… la meva àvia n’hagués dit: gent que viuen del “cuento”.

Estic inquiet, anguniós i tal vegada una mica emprenyat, aquestes són algunes de les sensacions que em deixa la gestió de la pandèmia, les explicacions de metges i científics, les informacions dels mitjans i el comportament d’alguns i no només dels joves.

Pel que fa als que hi entenen, si més no teòricament, cada cop que surten als mitjans de comunicació ens diuen una opinió diferent i molt de cops contradictòria amb l’anterior manifestada.

Ara que volen tornar a posar de moda el delicte d’odi, valdria la pena que filessin un xic més prim i es fixessin en les mirades i actuacions d’alguns membres de les forces de seguretat de l’estat, tant a les seves actuacions a les darreres manifestacions, com a les nefastes actuacions de violència l’1 d’octubre de 2017.