Des que tinc ús de raó que he patit la mentida continuada del poder acusant les víctimes de botxins, una tàctica molt ben elaborada per part del franquisme per tal de mostrar tots aquells represaliats, torturats i assassinats, com els causants de tots els mals i totes les desgràcies que patia l’estat (la nació espanyola, en deien ells).
El que és curiós, per dir-ho d’alguna manera, perquè no és gens sorprenent, és que el règim del 78 fa exactament igual, el que vindria a demostrar que hi ha un cordó umbilical que els uneix i que ningú s’ha proposat tallar-lo.
De fet estan aplicant la plantilla basca, en la qual varen aprofitar la lluita armada d’ETA (poseu-li l’adjectiu que més us plagui), per convertir tota protesta, tota discrepància política titllant-la de terrorisme, empresonant gent que no tenien res a veure amb el terrorisme, pel sol fet de voler ser independentistes, recordeu el diari Egin.
Ara tota aquesta gent, tenen la barra d’acusar a l’independentisme, del mateix que acusaven els vençuts de la guerra perpetrada pels feixistes espanyols, titllant-los a més a més de supremacistes, quan els que ens volen imposar la seva llengua i la seva nació, són ells. Continua llegint
És ben bé que com més ens hem anat acostant a la campanya electoral, més ha baixat el nivell d’aquests que aspiren a governar Espanya o tal vegada és que els hem anat veient més i han anat quedant al descobert les seves mancances, alguns dels quals no arribarien a fer mèrits ni per ser president d’escala.
Amb un cinisme indecent completament exempt d’ignorància, el ministre de l’interior s’està afartant de llençar merda sobre l’independentisme, titllant-lo de violent, fent veure que ignora el que s’amaga darrere dels disturbis d’aquesta setmana.
Després de tres dies molt intensos, plens de fets i actes violents (avui sembla que de moment no n’hi ha hagut), el meu cap no deixa de donar-hi voltes i vet-ho aquí que m’han vingut a la memòria les amenaces d’en Jordi Cañas quan era diputat al Parlament de Catalunya.
Per si ho voleu saber, no m’he llegit la sentència, opinaré només d’aquells punts que s’han fet públics per mitjans de confiança, de fet vull manifestar el meu malestar, per ser tractat amb un menyspreu absolut per part dels set magistrats que han signat la sentència.
No per esperada, fa menys mal la maleïda sentència, una sentència que ens ve a demostrar en quina mena d’estat vivim, un estat autoritari que no té cap mena de respecte pels drets dels ciutadans i encara molt menys per aquells que no comparteixen la submissió al Borbó i l’obsessió per la sagrada unitat d’Espanya.
Amb el temps m’he anat tornant més torracollons i com que el ritme i la vida de jubilat m’ho permet, estic alerta i atent a tota mena de rumors i xafarderies del poble, bé, de la nostra ciutat, malgrat que a mi m’agradaria que continués essent poble, per raons òbvies, com ara, més proximitat més empatia, aquella sensació que coneixes a tothom i tothom et coneix…
No sé si és perquè m’estic fent vell o simplement és perquè em torno més torracollons, però hi ha coses que em sorprenen molt, no tant per qui les diu sinó pels qui les admeten i a més callen com putes. Perdoneu el llenguatge, però és que vull que es vegi la indignació que em produeixen alguns discursos i manifestacions.