Vistes les accions fetes darrerament, pels polítics espanyols més repatanis envers el nostre procés cap a la independència i les reaccions de l’anomenada premsa de la caverna i afins, se’m acudeixen unes quantes reflexions.

Dit per endavant que confio molt en la meva intuïció, de fet rarament m’ha decebut, intueixo que si més no una majoria d’ells, ja donen la nostra independència com un fet, a un més o menys curt termini. Això no treu que estiguin molt emprenyats i que ens vulguin fer la punyeta fins el darrer moment.

Se’n adonen, encara que no pas tots, que com sempre al llarg de la seva història, han reaccionat tard i malament, no volen admetre, que la seva prepotència i els seus aires de superioritat i de grandesa, els impedeixen raonar lúcidament i alhora reaccionar amb la rapidesa adient. Ells que sempre han intentat solucionar els problemes, amb repressió i violència, aquest cop estan descol·locats, han quedat sense arguments vàlids, malgrat la seva destres en manipular i tergiversar.

Malgrat que s’ho veuen perdut però, no deixen d’exercir la seva violència verbal i mediàtica, sense anar més lluny, s’han inventat una crema de banderes a la Diada del Pi de les Tres Branques, amb encaputxats i tot, beneïts pel Conseller Rull, ah, i és tant rocambolesc l’invent, que ja no se’n conformen a afirmar que hi ha hagut crema de banderes espanyoles, sinó que fis i tot n’hi havia de franceses i europees, però com l’han dit tant grossa, ara resulta que no tenen imatges manipulables.

Hi ha però un fet que m’ha cridat l’atenció, el del fitxatge de l’ex Diputat de C’S Jordi Canyas, per Rac1, no deixa de ser curiós, que des de l’aparell del Grup Godó, ens vulguin martiritzar amb aquest nefast personatge, si home, aquell que ens havia de muntar l’Ulster, i que ja en el seu primer dia, s’ha dedicat a provocar, insultant i en castellà, llengua que utilitza només per provocar.

Bé com que tampoc és cas de donar els hi molt de protagonisme, ho deixarem aquí, amb el propòsit de que ens carreguem de paciència, per aguantar a tota aquesta colla, i anar fent via cap a la nostra llibertat, que al cap i a la fi, és el nostre objectiu prioritari.

Manel Mayor                                                                21 de Juliol de 2014

Aquest diumenge, sembla confirmar-se la notícia, que en Duran comença a plegar, sé que dit així sembla una notícia estranya, m’explicaré un xic millor, sembla ser que aquest dilluns es confirmarà, que plega de secretari general de CIU i que la federació ja té el relleu preparat.

Jo diria que de cara al procés que tenim engegat, és una bona notícia, ja que crec que ens treure’m un pes de sobre, una pedra de la sabata vaja, tot i que sembla que continuarà com a portaveu de la federació a Madrid i continuarà al capdavant d’UD.

Però de cara a que faci la guitza de manera continuada, als seus i als altres, probablement serà un descans, dit d’una altre manera, quan ens toqui allò que no sona, cada cop que li vingui bé , que ho continuarà fent, considero que ja no tindrà la mateixa rellevància.

Veurem però, quin serà el seu proper pas, ja que de tots és sabut, que en Duran és un personatge peculiar i molt reticent a renunciar a quotes de poder.

De totes maneres, si en aquest camí que ens queda per fer, ens trèiem una pedra punxeguda de la sabata, caminarem més còmodes, malgrat que de tant en tant, ens les emplenem de sorra.

Manel Mayor                                                                      21 de Juliol de 2014  

L’amic Faust, ha penjat una fotografia al facebook, l’ha penjat en aquest invent de pàgina tant encertada, que s’anomena no ets de Sant Feliu si no… La dita fotografia és d’un extraordinari equip de futbol, que tot i que eren molt menuts, ens feien quedar bocabadats, al veure tot el futbol que eren capaços d’inventar. El cas és que cada cop que la veig, torno a reviure uns anys, en els que vaig ser molt i molt feliç.

Aquesta mainada son els culpables, que dediqués vint anys de la meva vida al futbol, de fet ells varen ser el vehicle que em va engrescar, a fer una feina nova per mi. Quatre temporades abans d’aquesta fotografia, em varen proposar fer-me càrrec d’aquesta mainada, l’encàrrec en principi no tenia cap malícia, perquè de fet no em demanaven cap objectiu, però per mi el repte era majúscul, perquè jo, no sé si és un defecte o una virtut, quan faig una activitat, la que sigui, sempre m’hi entrego en cos i ànima, perquè el resultat sigui el més òptim possible.

El repte, era convertir un grup de nanos completament descoordinat, en un equip de futbol, evidentment, tenien aptituds per jugar a futbol, però calia que aprenguessin a situar-se sobre el camp, que entenguessin que és un esport d’equip, que sense esforç no es pot aconseguir cap fita…

Si he de dir la veritat, estava segur, completament segur, que els ensenyaria a jugar a futbol, però el que no em podia imaginar, és que aquell grup de criatures entusiastes, s’acabés convertint en un equip imbatible, si, ja sé que sona a fatxenda, però és que aquella mainada, des de l’Agost fins a la consecució del Campionat Provincial, no varen perdre ni un sol partit, només van cedir dos empats, un a la lliga i un a la lligueta del provincial.

La veritat, es que me’n sento molt orgullós d’aquell equip, un grup que va començar amb mi de zero i va arribar al cim de l’humil categoria de “Benjamins”. No és que me’n senti orgullós perquè guanyaven, la meva satisfacció, és que jugaven molt bé i guanyar n’era la conseqüència, crec que molts d’ells encara recordaran, que els hi posava una sola condició, bé dues: màxim esforç i jugar bé, el resultat sovint, molt sovint, era guanyar, aquesta exigència la vaig continuar duent a terme, mentre vaig continuar fent d’entrenador, però això ja és una altra història.

Bé ho deixo aquí, tot i que podria continuar explicant anècdotes d’aquell temps, és lo que té recordar temps en els que has estat molt feliç.

Manel Mayor                                                               20 de Juliol de 2014

Aquest, en Joan Herrera, té la rara virtut de treure’m de polleguera, amb els seus aires de tu que saps, si jo ho sé tot, es permet el luxe de voler donar lliçons arreu i a tothom. Com he manifestat manta vegades, d’aquells que venen donant-me lliçons, no he après mai res, almenys de bo.

Aquest senyor. És de la nissaga d’aquells que ens volien fer creure, que el defensar la sobirania de Catalunya, era cosa de burgesos, que la gent d’esquerres de debò, no eren pas nacionalistes, eren internacionalistes, ciutadans del món, molt progressista tot plegat, però a la que grates una mica tota aquesta crosta de progressista universal, et trobes amb la sorpresa que progressista universal, volia dir molt espanyol, que era el que realment importava, perquè això de ser català, era de provincià, de tancat de mires…

Ara el seu discurs, gira al voltant de ser molt d’esquerres, tant d’esquerres, que ha de bescantar no només a CIU, com a partit del Govern, sinó que a més ha d’esquitxar a ERC, s’emplena la boca de progressisme, però ataca sense pietat les polítiques de govern i del qui li dona suport, obviant l’enorme i fastigós ofec a que estem sotmesos per part del govern de l’Estat espanyol. De ben segur que aquest senyor, en tota la seva vida, no ha fet un pressupost, del qual depengui la seva existència, d’altre manera difícilment s’entendrien les seves divagacions. Amb això no vull defensar les polítiques econòmiques de CIU, que suposo que es defensen solets i que de ben segur que si tota la responsabilitat recaigués en ERC, algunes coses serien diferents, però tampoc serien per tirar coets, perquè tenim la cartera que tenim, sobretot gràcies als seus amics de l’altiplà, amb els quals sembla que vostè es deleix, per continuar-hi unit.

No voldria pas acabar, sense dir-li que es deixi de manipulacions, tergiversacions, brindis al sol… I que deixi de fer la puta i la ramoneta, amb la decisió, que em sembla d’una claredat meridiana, defineixis d’una punyetera vegada, vol que Catalunya sigui independent o la vol eternament subjugada a un estat obsolet com l’espanyol? Només cal ser valent, així tots sabrem si és carn o és peix.

Manel Mayor                                                                              19 de Juliol de 2014  

Però com carai es pot ser tant estúpid, tant ignorant, tant pocavergonya, tant poca-solta i tant prepotent alhora? Si, m’he quedat descansat, però al mateix temps soc plenament conscient, del significat de tots els epítets que li he dedicat, al personatge que s’ha permès el luxe d’insultar als com ponents del Pacte Nacional pel Dret a decidir, efectivament, m’estic referint al secretari general de C’S, però ho podria fer efectiu a altres elements de la mateixa corda.

A manca d’arguments vàlids, es dediquen a insultar impunement i arreu, a més de manipular tergiversar… Sense oblidar, que intentaran fins al final, generar crispació i violència, en paraules del seu ex diputat Jordi Cañas: “ os vamos a montar un Ulster, que os vais a cagar” . Aquesta és la seva qualitat política i humana, son gent sense cap mena d’escrúpols, ni ètica ni dignitat humana.

Sé, me’n adono que se’m nota enfadat, més que enfadat emprenyat, molt emprenyat, en soc plenament conscient, però és que arriba un moment que has de dir prou, prou impunitat, prou contemplacions amb aquesta mena de gent, que raonin, que argumentin i llavors en podem parlar, però mentrestant, ignorem-los i dediquem els hi el nostre més profund menyspreu.

Ja que hi som posats, també ho podríem fer extensiu, als seus companys de navegació, els del PP, uns altres que a manca d’arguments polítics, ni de cap mena, es dediquen a desbarrar contínuament i van fent ridículs i catúfols, contínuament.

Bé, amb això ja acabo, perquè de totes maneres, tota aquesta mena de gent, tampoc es mereixen que els hi dediqui més atenció, ni que hi perdi gaire més temps.

Manel Mayor                                                                                  18 de Juliol de 2014

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=VFpV1mKj3ps&list=UULsVx8a37mEJsF13g7UfdNg[/youtube]

No és que de cop i volta, me’n hagi adonat de totes les coses que no funcionen, o bé que funcionen malament o molt malament, és que n’estic fart d’anar pels conductes normals i que o bé no se’m escolti, o se’m donin llargues o es tirin pilotes fora.

Me’n he cansat i he decidit tirar pel dret i denunciar les coses pel seu nom, perquè veig que és la única solució. Els que m’aneu seguint més o menys regularment, ja us en heu adonat, que no és el primer fet que denuncio aquesta setmana, d’aquí aquesta explicació prèvia.

Cada cop que m’he queixat, de l’aigua de la platja de Sant Feliu, se’m ha titllat d’exagerat, d’esgarriacries, de torracollons… M’he hagut de sentir expressions com aquesta, que sabràs tu, que et penses, que els que t’adjudiquen la bandera blava son uns caps de burro?

Com que me’n he atipat de ser tractat com un ximple o gairebé, he decidit publicar les imatges, que encapçalen aquest escrit, que varen ser filmades dimecres a la tarda i com es diu habitualment, que una imatge val més que mil paraules, aquí us en mostro unes quantes.

No és pas un fet aïllat, però molts cops es deixa passar per alt, pensant que comunicant-ho s’arranjarà, però com s’ha demostrat, això no és pas així, d’aquí la meva denúncia, que suposo que no serà la última.

Manel Mayor                                                       18 de Juliol de 2014

Ara que ha arribat l’estiu, gaudeixo una estona del plaer de badar, guaitant els colors aquests tant vius, propis de l’època de l’any, els blaus, els grocs, fins i tot els verds que ja empal·lideixen, l’enorme claror del sol d’estiu, que fa destacar tots els tons del blanc. Gaudeixo també de les olors tant especials, que es deixen sentir només a l’estiu.

Suposo que deu passar una mica a tothom, però jo en particular, quan disposo d’una estona per badar, aquests colors, aquestes olors, sovint em recorden temps passats, de vegades fins i tot molt llunyans, em recorden temps de la meva infantesa, de la meva joventut, res especial, coses senzilles, però molt agradables de recordar.

En els temps aquests que ens ha tocat viure, és força complicat poder destinar una estona, mal siguin uns minuts, a badar, a buidar una mica el pap, per fugir una mica de l’estrès continu, a que ens té sotmesos el nostre ritme de vida, però és una activitat que recomano, és molt útil per carregar les piles, que es diu ara.

Mentre badava, o probablement quan he deixat de fer-ho, he recordat uns mots del gran Josep Maria Espinàs, que explicava l’enorme plaer que proporciona el badar, d’això fa un bon grapat d’anys, en aquells articles diaris que publicava a l’Avui. Quan ho vaig llegir, us ben asseguro que em va fer reflexionar a l’instant, jo, tot i que casat i emmainadat, era un xicot jove i molt enfeinat, que dedicava la major part del meu temps a la feina i el que quedava per la família, aquella que havia fundat amb la meva companya de tota la vida, i encara  hi manllevava temps per altres activitats, extra professionals. Em va fer reflexionar i vaig decidir fer-li cas, en la mesura de lo possible.

Tot i que no estic mai inactiu, trobo que el fet de badar de tant en tant, em regenera, em fa sentir més viu, probablement és el que ens diferencia més dels infants, que segurament com que dediquen força temps a badar, son més receptius.

Com a reflexió d’una estona d’esbarjo, trobo que ja està bé, per tant ho deixaré aquí, tot pensant en articles de caire més profund.

Manel Mayor                                                    17 de Juliol de 2014

La Regidora Pilar Giró, es continua entossudint, a portar el debat per camins equivocats, que jo recordi i consultant la documentació de que disposo, en cap moment es posa en qüestió la vàlua del senyor Moré. El que si es posa en qüestió, és la equanimitat de la seva contractació i l’opacitat  que ha envoltat i continua envoltant tot aquest procés.

La seva prepotència, que jo en aquells moments, no sabia si era volguda o no, però un cop llegida la nota que ha fet pública Radio Sant Feliu, sembla que és del tot volguda, continua anant a la seva i no s’atura a escoltar a ningú, demostrant un menyspreu vers l’oposició digne d’estudi i de passada cap a la població en general, doncs vostè creu, ja que així ho demostra, que els ciutadans no n’hem de fer res, de com es gasten els seus diners, ni de com és gestionen els afers del municipi.

Tinc per norma, ser respectuós amb tothom i tenir sempre present, quines son les meves virtuts i quines son les meves limitacions. Tenint present aquesta norma, en cap moment se’m acudirà discutir d’art amb vostè, però el que no li puc admetre, seguint la mateixa norma, és que tracti d’incapacitats als regidors de l’oposició, per dirimir uns fets, en els quals només cal tenir criteri, sentit comú vaja, i de retruc també jo, m’he sentit menyspreat.

Ja per acabar, li torno a repetir, no se li estar recriminant res al senyor Moré, se li està recriminat a vostè, l’opacitat que ha envoltat aquest afer i que vostè tossudament vol continuar ocultant. Senyora Regidora, l’oposició té tot el dret a estar informada dels afers municipals i els ciutadans també el tenim aquest dret, ja que som els que posem els regidors, al lloc on son.

Manel Mayor                                                         16 de Juliol de 2014

Està sent un fet habitual, que s’ajuntin quatre poca-soltes unionistes i es creguin els reis del mambo, que representen a Catalunya. Segurament deu ser degut a la seva poca o més aviat  nul·la cultura democràtica, només així s’entenen els continus catúfols que fan. A més a més de la seva nul·la cultura democràtica, fan evident, una molt pobre preparació en ciències, concretament en matemàtiques i més concretament encara, en l’apartat d’estadística, doncs son incapaços de copsar els moviments de les majories.

Apart de tot l’esmenta’t fins ara, aquests personatges, que son capaços d’insultar a tort i a dret, tot allò que faci ferum de sobiranisme, tenen en canvi la pell molt fina, quan hom es refereix a ells, dient els hi que son uns lerrouxistes i uns quintacolumnistes. Probablement també van fluixos en història contemporània. Esmento això de contemporània, perquè es molt evident i de domini públic , que d’ història de Catalunya en general, no en saben ni un borrall.

A tots aquests personatges, els iria molt bé per altra banda, trepitjar carrer i submergir-se al món real, probablement se’n adonarien, que la realitat és molt diferent de tot allò que prediquen, veurien que tot aquest moviment immens que hi ha al nostre País, no és pas fruit de quatre caps calents, com ens volen fer creure, sinó d’una amplia majoria de la nostra Nació.

Sé que per ells resulta molt complicat, entendre el món en clau democràtica, doncs no hi estan avesats i en canvi estan acostumats a imposar la seva voluntat, costi el que costi i peti qui peti. Tots aquets grupuscles, tenen quelcom en comú, a manca d’arguments, utilitzen a dojo la mentida, la manipulació i l’intent de generar por entre la població, amb contínues amenaces, sense solta ni volta.

Ja per acabar, voldria esmentar a aquests que darrerament, els hi ha donat un gran protagonisme, aquests que s’autoanomenen Societat Civil Catalana, però que coi s’han cregut aquesta gent? De que van, postulant-se com a representants de la societat civil del nostre País? En realitat, no son més que quatre poca-soltes, al servei d’aquells que ens tenen sotmesos, els hi sona la cinquena columna?

Manel Mayor                                                       15 de Juliol de 2014

Me’n havia estat d’escriure sobre aquest tema, amb l’esperança que fos degut a un error, de la mena que fos. Dic això o més ben dit, començo així, perquè se’m havia assegurat un panorama completament diferent i la mateixa font no m’havia pas dit, que tot l’embolic havia de començar a tocar de la Festa Major.

M’estic referint als vàters públics del Quiosc. Primer de tot, no sé a qui se li pot ocórrer, de fer les obres d’uns lavabos fixes d’us exclusiu del Quiosc o fer-les fer, en aquesta època de l’any, desprès trobo molt poc intel·ligent, treure la bateria de vàters públics de la zona i substituir-los per un de sol, havent de demanar la clau al bar.

Si s’ha obligat al responsable del Quiosc a fer les obres ara, es demostra una incompetència total, que s’agreuja, amb el desmantellament de la bateria de serveis existent. Segurament al responsable o responsables municipals, ja els hi deu anar bé, que el personal que hi haurà per aquestes dates, en aquesta zona de la ciutat, faci les seves necessitats escatològiques a la platja. Si no és així com he relatat irònicament, que ho pensen solucionar, els hi agrairia que m’ho expliquessin, a mi i a la població en general.

Senyors responsables del Govern Municipal de Sant Feliu de Guíxols, no es pot gestionar la nostra població amb aquesta deixadesa, amb aquest tant me se’n fot isme, per governar i gestionar, cal planificar, no es poden anar fent pegats, perquè fent les coses d’aquesta manera, es fan malament o molt malament i a més resulten cares , molt cares i no han d’oblidar que els diners que costen les coses mal fetes, son diners llençats i això si que no ho haurien pas d’oblidar,  els diners municipals son de tots. Em sembla que és prou clar, no?

Manel Mayor                                                       15 de Juliol de 2014