Després de molt de temps de no fer-ho, avui em tornaré  a fotre amb el govern municipal de Sant Feliu de Guíxols.

Un govern que es caracteritza per la llei del mínim esforç, miraré d’explicar-me bé, ser prou entenedor, vaja, faré l’esforç de no donar per sabudes algunes obvietats.

Començaré per la manca d’implicació amb la neteja i recollida d’escombraries de la ciutat, una manca d’implicació que ens ha dut a prorrogar el contracte, perquè en quatre anys i els tres mesos de l’actual legislatura no han estat capaços ni de fer un esborrany, si més no públic, d’un nou plec de condicions per desenvolupar un nou contracte, l’única acció que han estat capaços de dur a terme és la col·locació d’aquests rètols als contenidors, tal com es veu a la fotografia, però res més, ni vigilància ni res que s’hi assembli, total una mesura que no serveix per aturar els incívics.

Amb les cagades de gos a la via pública tres quarts del mateix, uns cartells molt estètics, però sense cap mena d’efectivitat, ja que igual com amb les escombraries no hi ha ningú que ho controli, això sí tant en l’un com amb l’altre destaca que és una ordenança municipal i que la seva infracció serà sancionada amb la multa corresponent, amb l’enganxada de cartells a llocs no autoritzats tres quarts del mateix o sigui molta estètica i nul·la efectivitat.

I per acabar amb aquesta sèrie de retrets, un que és francament vergonyós a part de que també és molt perillós. Al Salvament, a l’accés del camí cap allà on estava ubicada la casa del fanaler, que tothom que hagi fet una mica el tafaner, haurà vist que no hi ha cap barana per impedir que algú pugui estimbar-se daltabaix del turó i acabar amb els ossos al carrer Colom, ni tan sols una barrera per impedir-hi l’accés, no, no senyor, només han pensat a posar-hi uns senyals de prohibit el pas, molt en la seva línia d’actuació habitual… o sigui deixar-ho tot a la providència, lamentable…

Manel Mayor                                     15 d’agost de 2019

Aquesta calor tan exagerada i enganxosa que estem suportant aquests dies, em porta cap a fer valoracions d’ètica i de política, sí, ja ho sé, per segons qui aquests dos valors no van lligats, no són complementaris, ans al contrari són dos pols oposats.

Els que ho veuen així són incapaços de negociar per arribar a acords, són més propensos a imposar, per la força de les majories absolutes, mitjançant el xantatge o fins i tot alguns per la força de les armes, tenen tendència fàcil a convertir-se en dèspotes i fins i tot tenir tendència cap al nepotisme.

Però pels que creiem en la política, com a contrapès eficient en la balança dels conflictes envers la guerra, és molt important que aquests dos valors (ètica i política) vagin íntimament lligats.

Malauradament, cada cop més, veiem com personatges del món de la política, lligats amb gent indesitjable que se n’aprofita o se’n vol aprofitar, converteixen per moments el noble debat polític, en un circ de pallassos que només insulten, crispen, desqualifiquen… i no són capaços de proposar res en positiu.

De personatges d’aquesta mena, en trobem en tots els àmbits de la nostra política (municipal, comarcal, nacional…) crec que faríem un gran favor al País, si aquesta mena de gent fossin expulsats de la vida política.

Ho deixo aquí, no fos que amb aquesta calor se’m comencés a desfer el cervell.

Espero que la visió de la fotografia us refresqui una mica, encara que només sigui psicològicament.

Manel Mayor                                     09 d’agost de 2019

A veure, la veritat és que em té molt intrigat senyor Cotarelo, a on redimonis era vostè des del mes d’octubre al mes de novembre del 2017? Ho dic, perquè es veu que si era a Catalunya per aquelles dates, no se’n va adonar que ni el President Puigdemont ni els que van marxar amb ell cap a Bèlgica, no la varen pas proclamar la república catalana.

Sí, és veritat, els que es van quedar i ara són a la presó tampoc ho varen fer, però des del primer moment van assumir la seva responsabilitat i tot i saber que els hi pot caure una pena de grans dimensions, no han renunciat ni als ideals ni a la intenció de tornar-ho a intentar.

Suposo que no es prendrà la molèstia de llegir un soldat ras de la lluita per la república, però si ho fa, haurà d’aprendre a llegir entre línies per captar la ironia ganxona.

A veure, quan es tenia el poble sobre motivat i disposat a tot, no es varen atrevir a fer el pas, tot i que havien fet tots plegats les coses força malament, però això tot i ser important no havia de ser necessàriament decisiu.

M’estranya però d’allò més, que igual com s’atreveix a insultar greument al senyor Junqueras, no hagi dit ni fava de la deslleialtat del conseller Santi Vila, que tot i que tenia l’obligació des del seu departament de crear estructures d’estat, no ho va fer en cap moment, cosa que va admetre públicament i en canvi ningú del seu partit no en va detectar res o sí?

Bé, jo ja vaig deixar clar que era dels desencantats i decebuts, però en canvi no m’he dedicat a insultar ningú, abans d’acabar voldria fer un incís: la política és l’art de la negociació, cosa que molts sembla que hagin oblidat.

Evidentment tampoc penjaré una fotografia del senyor Cotarelo, en posaré una de collita pròpia.

Manel Mayor                                 05 d’agost de 2019