Ara que ha arribat l’estiu, gaudeixo una estona del plaer de badar, guaitant els colors aquests tant vius, propis de l’època de l’any, els blaus, els grocs, fins i tot els verds que ja empal·lideixen, l’enorme claror del sol d’estiu, que fa destacar tots els tons del blanc. Gaudeixo també de les olors tant especials, que es deixen sentir només a l’estiu.

Suposo que deu passar una mica a tothom, però jo en particular, quan disposo d’una estona per badar, aquests colors, aquestes olors, sovint em recorden temps passats, de vegades fins i tot molt llunyans, em recorden temps de la meva infantesa, de la meva joventut, res especial, coses senzilles, però molt agradables de recordar.

En els temps aquests que ens ha tocat viure, és força complicat poder destinar una estona, mal siguin uns minuts, a badar, a buidar una mica el pap, per fugir una mica de l’estrès continu, a que ens té sotmesos el nostre ritme de vida, però és una activitat que recomano, és molt útil per carregar les piles, que es diu ara.

Mentre badava, o probablement quan he deixat de fer-ho, he recordat uns mots del gran Josep Maria Espinàs, que explicava l’enorme plaer que proporciona el badar, d’això fa un bon grapat d’anys, en aquells articles diaris que publicava a l’Avui. Quan ho vaig llegir, us ben asseguro que em va fer reflexionar a l’instant, jo, tot i que casat i emmainadat, era un xicot jove i molt enfeinat, que dedicava la major part del meu temps a la feina i el que quedava per la família, aquella que havia fundat amb la meva companya de tota la vida, i encara  hi manllevava temps per altres activitats, extra professionals. Em va fer reflexionar i vaig decidir fer-li cas, en la mesura de lo possible.

Tot i que no estic mai inactiu, trobo que el fet de badar de tant en tant, em regenera, em fa sentir més viu, probablement és el que ens diferencia més dels infants, que segurament com que dediquen força temps a badar, son més receptius.

Com a reflexió d’una estona d’esbarjo, trobo que ja està bé, per tant ho deixaré aquí, tot pensant en articles de caire més profund.

Manel Mayor                                                    17 de Juliol de 2014

La Regidora Pilar Giró, es continua entossudint, a portar el debat per camins equivocats, que jo recordi i consultant la documentació de que disposo, en cap moment es posa en qüestió la vàlua del senyor Moré. El que si es posa en qüestió, és la equanimitat de la seva contractació i l’opacitat  que ha envoltat i continua envoltant tot aquest procés.

La seva prepotència, que jo en aquells moments, no sabia si era volguda o no, però un cop llegida la nota que ha fet pública Radio Sant Feliu, sembla que és del tot volguda, continua anant a la seva i no s’atura a escoltar a ningú, demostrant un menyspreu vers l’oposició digne d’estudi i de passada cap a la població en general, doncs vostè creu, ja que així ho demostra, que els ciutadans no n’hem de fer res, de com es gasten els seus diners, ni de com és gestionen els afers del municipi.

Tinc per norma, ser respectuós amb tothom i tenir sempre present, quines son les meves virtuts i quines son les meves limitacions. Tenint present aquesta norma, en cap moment se’m acudirà discutir d’art amb vostè, però el que no li puc admetre, seguint la mateixa norma, és que tracti d’incapacitats als regidors de l’oposició, per dirimir uns fets, en els quals només cal tenir criteri, sentit comú vaja, i de retruc també jo, m’he sentit menyspreat.

Ja per acabar, li torno a repetir, no se li estar recriminant res al senyor Moré, se li està recriminat a vostè, l’opacitat que ha envoltat aquest afer i que vostè tossudament vol continuar ocultant. Senyora Regidora, l’oposició té tot el dret a estar informada dels afers municipals i els ciutadans també el tenim aquest dret, ja que som els que posem els regidors, al lloc on son.

Manel Mayor                                                         16 de Juliol de 2014

Està sent un fet habitual, que s’ajuntin quatre poca-soltes unionistes i es creguin els reis del mambo, que representen a Catalunya. Segurament deu ser degut a la seva poca o més aviat  nul·la cultura democràtica, només així s’entenen els continus catúfols que fan. A més a més de la seva nul·la cultura democràtica, fan evident, una molt pobre preparació en ciències, concretament en matemàtiques i més concretament encara, en l’apartat d’estadística, doncs son incapaços de copsar els moviments de les majories.

Apart de tot l’esmenta’t fins ara, aquests personatges, que son capaços d’insultar a tort i a dret, tot allò que faci ferum de sobiranisme, tenen en canvi la pell molt fina, quan hom es refereix a ells, dient els hi que son uns lerrouxistes i uns quintacolumnistes. Probablement també van fluixos en història contemporània. Esmento això de contemporània, perquè es molt evident i de domini públic , que d’ història de Catalunya en general, no en saben ni un borrall.

A tots aquests personatges, els iria molt bé per altra banda, trepitjar carrer i submergir-se al món real, probablement se’n adonarien, que la realitat és molt diferent de tot allò que prediquen, veurien que tot aquest moviment immens que hi ha al nostre País, no és pas fruit de quatre caps calents, com ens volen fer creure, sinó d’una amplia majoria de la nostra Nació.

Sé que per ells resulta molt complicat, entendre el món en clau democràtica, doncs no hi estan avesats i en canvi estan acostumats a imposar la seva voluntat, costi el que costi i peti qui peti. Tots aquets grupuscles, tenen quelcom en comú, a manca d’arguments, utilitzen a dojo la mentida, la manipulació i l’intent de generar por entre la població, amb contínues amenaces, sense solta ni volta.

Ja per acabar, voldria esmentar a aquests que darrerament, els hi ha donat un gran protagonisme, aquests que s’autoanomenen Societat Civil Catalana, però que coi s’han cregut aquesta gent? De que van, postulant-se com a representants de la societat civil del nostre País? En realitat, no son més que quatre poca-soltes, al servei d’aquells que ens tenen sotmesos, els hi sona la cinquena columna?

Manel Mayor                                                       15 de Juliol de 2014

Me’n havia estat d’escriure sobre aquest tema, amb l’esperança que fos degut a un error, de la mena que fos. Dic això o més ben dit, començo així, perquè se’m havia assegurat un panorama completament diferent i la mateixa font no m’havia pas dit, que tot l’embolic havia de començar a tocar de la Festa Major.

M’estic referint als vàters públics del Quiosc. Primer de tot, no sé a qui se li pot ocórrer, de fer les obres d’uns lavabos fixes d’us exclusiu del Quiosc o fer-les fer, en aquesta època de l’any, desprès trobo molt poc intel·ligent, treure la bateria de vàters públics de la zona i substituir-los per un de sol, havent de demanar la clau al bar.

Si s’ha obligat al responsable del Quiosc a fer les obres ara, es demostra una incompetència total, que s’agreuja, amb el desmantellament de la bateria de serveis existent. Segurament al responsable o responsables municipals, ja els hi deu anar bé, que el personal que hi haurà per aquestes dates, en aquesta zona de la ciutat, faci les seves necessitats escatològiques a la platja. Si no és així com he relatat irònicament, que ho pensen solucionar, els hi agrairia que m’ho expliquessin, a mi i a la població en general.

Senyors responsables del Govern Municipal de Sant Feliu de Guíxols, no es pot gestionar la nostra població amb aquesta deixadesa, amb aquest tant me se’n fot isme, per governar i gestionar, cal planificar, no es poden anar fent pegats, perquè fent les coses d’aquesta manera, es fan malament o molt malament i a més resulten cares , molt cares i no han d’oblidar que els diners que costen les coses mal fetes, son diners llençats i això si que no ho haurien pas d’oblidar,  els diners municipals son de tots. Em sembla que és prou clar, no?

Manel Mayor                                                       15 de Juliol de 2014

Llegint unes manifestacions d’en Quim Arrufat, dirigent de la CUP, referent a que la consulta s’ha de fer si o si, he de constatar que les diferències amb ERC en aquest aspecte, son mínimes o tal vegada inexistents. Crec jo també, que d’una vegada per totes, ens hem de començar a plantejar, la desobediència institucional, aquesta consulta, aquest referèndum, digueu-li com vulgueu, s’ha de celebrar si o si, malgrat els dubtes que ens pugui generar la postura de l’Estat espanyol.

És hora d’aparcar d’una vegada per totes, l’ambigüitat, és moment d’anar tots a una, hem de ser conscients, que ens trobem  davant d’una oportunitat única i irrepetible, si més no en molts anys. Estic convençut, que malgrat no es digui, que és tal com s’ha de fer, hi ha més d’un pla B, però ara el que toca, és preparar-nos per votar si o si, el 9N, ep! I per votar SI-SI, evidentment.

Encara ens queda un munt de feina per fer i molta gent encara per convèncer, els hi hem d’explicar de totes les maneres possibles, que aquesta és l’única sortida, també els hi hem de dir de manera clara, que la independència per ella sola, no ens solucionarà les nostres penúries, però si que ens donarà o ens posarà a l’abast les eines per aconseguir-ho.

Semblava molt lluny, però gairebé ho tenim a sobre i entremig, tenim la Diada, que ara si que ha de ser la darrera que commemorem, com a nació ocupada, esperem que el desplegament de la V, serveixi per carregar-nos les piles i foragitar dubtes de cara al 9N.

Fora dubtes, fora pors i anem de cara a barraca, votem si a la independència i construïm d’una vegada per totes, la tant esperada, la tant desitjada, la tant cobejada República Catalana, au va, faci pujada o baixada, fem mans i mànigues i anem per feina!!

Manel Mayor                                                                14 de Juliol de 2014

Ahir a les nou del vespre, hi havia ple extraordinari A Sant Feliu de Guíxols i com faig habitualment,  hi vaig assistir. Ja s’endevinava que la sessió podia ser tensa i així va ser, el que no es podia endevinar, és el tracte indigne vers l’oposició, per part del govern, que es va negar a la creació d’una comissió informativa especial, en relació a la contractació d’un gestor turístic.

Tots els grups de l’oposició, es van limitar a criticar, l’opacitat que hi ha hagut en tot aquest procés de contractació, d’aquí la petició d’una comissió informativa, en cap moment ningú va qüestionar la capacitat professional d’aquest senyor. El que si hi va haver, és molta ironia dirigida a la puntuació de la proposta, que vista la documentació, no mereixia pas la puntuació màxima, per dictaminar això, no cal ser cap tècnic en la matèria senyora Giró, només cal tenir criteri.

Al finalitzar el ple, vaig sortir molt emprenyat, com a ciutadà, em vaig sentir defraudat, vexat, menystingut… I enganyat. La senyora regidora, en comptes de respondre les preguntes, que legítimament li havien formulat els regidors de l’oposició, es va passar l’estona, lloant les excel·lències del senyor Albert Moré, cosa que va enfurismar als regidors que havien demanat aquest ple extraordinari, no en va tenir prou, que en un moment determinat els hi va etzibar: deixin treballar, i jo li pregunto: amb això vol dir que no emprenyin, que es deixin de fer preguntes? Tot un exemple de transparència i democràcia i a sobre té la barra, d’esperar gairebé al final del ple, per informar que el senyor Moré ha presentat la dimissió.

Tot plegat molt patètic, indigne d’un consistori democràtic. He mirat d’analitzar els fets amb el cap fred, per això he deixat passar unes hores i n’he tret unes quantes conclusions. La intervenció de la regidora, és per guardar-la i fer-la servir per ensenyar, tot allò que no ha de fer un servidor públic, la no intervenció del senyor Alcalde, ja és de traca i mocador, tota una mostra del menyspreu que dediquen a l’oposició. Tota aquesta opacitat, bé a demostrar que en aquest cas han obrat molt malament, que han fet trampes de manera matussera i se’ls hi ha vist el llautó, en resum que és un veritable nyap.

Estic molt dolgut per tot plegat, però especialment, per l’ús de la dictadura de la majoria absoluta, que és, faig el que em dona la gana sense necessitat de debatre-ho, d’alguns ja m’ho esperava i no m’ha agafat per sorpresa, però d’altres em sap molt de greu aquest comportament.

Manel Mayor                                                                           12 de Juliol de 2014

Ara ja, molta gent, cada vegada més, es pregunta amb una certa angúnia, i després del 9N què? Doncs, en realitat és quan comença tot. Esperem, bé, jo n’estic convençut que votarem i guanyarem. Ara hi poso tots els matisos, estic segur que votarem quelcom, una consulta, unes eleccions plebiscitàries… I tant si és una cosa com l’altre, guanyarem i no pas de forma migrada, sinó de manera àmplia i convincent.

Bé tornem al principi, si al final aconseguim fer la consulta, hi ha la possibilitat de que s’enceti una negociació amb l’Estat Espanyol, si no la podem fer de cap de les maneres, doncs difícilment hi hagi negociació, aleshores, segurament no quedarà més remei, que una declaració unilateral d’independència. Però sigui d’una forma o d’una altra, el que hi haurà és una transició, per passar d’un estatus a l’altre. El que és segur, és que no serà un salt al buit, moltes coses estaran a punt, d’altres encara seran a mig fer, però les bases, els fonaments, aquests si que els tindrem a punt.

La independència soluciona de facto tots els nostres problemes? Per se, és evident que no, però ens dona totes les eines, per fer-ho infinitament millor, però a curt termini, no serà tot un desastre? Home, si no fem res, si ens quedem com estem, ja ho és un desastre i dels grossos i si fem el pas, tot i les incògnites que hi puguin haver i que hi hauran, només podem anar a millor, serà un gran pas? Probablement serà una petita passa endavant, però segura i progressiva.

No, no penso començar a donar dades econòmiques, que d’això ja n’hi que se’n ocupen i ho fan molt bé. El que si que m’agradaria deixar molt clar, és que pensem fer un país per a tots, per a tothom que hi vulgui viure i treballar. Que què vull dir amb això, doncs que dins aquesta futura república, no s’hi exigiran ideologies nacionalistes de cap mena, com a qualsevol país normal i m’explico, tots aquells que es senten catalans i espanyols, hi tenen lloc, son del nostres? És evident que si, i tots aquells que només es senten espanyols i només volen ser espanyols? I tant que si, només faltaria i de tots aquells que es senten d’una altra nacionalitat. Com he manifestat més amunt, aquí no es faran classes de catalanitat, sinó classes de català i permeteu-me aquesta ironia adreçada als més grans, podeu estar segurs, que no farem classes de FEN, pels que no sàpiguen de que va, els hi tradueixo: “formación del espíritu nacional”, doncs no volem fer, allò que ens han fet a molts de nosaltres.

Manel Mayor                                                           11 de Juliol de 2014

Llegint un article, referent a la tasca continuada de l’Estat Espanyol, per esborrar-nos la memòria, m’ha esperonat la meva i a més a més, la meva curiositat. Utilitzant, fent servir la meva memòria i la meva curiositat, he consultat fonts fiables, per acabar-me de documentar.

He pogut constatar, que l’Estat borbònic, des del primer moment, té com a tasca prioritària, esborrar la memòria col·lectiva, foragitar la cultura que ens és pròpia, tergiversar la nostra història… I una cosa encara pitjor: voler fer-nos creure, que la seva història és la nostra. No hi ha escatimat mai mitjans i no podem oblidar, que una de les primeres decisions que va prendre el nou règim, va ser tancar les nostres universitats.

Aquesta estratègia, es fa servir al segle divuit, perduda la guerra del 1714 i també es fa servir al segle dinou i al segle vint, quant s’hi esmercen tots els mitjans, acabada la guerra criminal, per amagar les proves del cruel genocidi, de les salvatjades, que es van cometre contra la indefensa població civil, i altre cop, l’intent terrible d’esborrar-nos la memòria, de voler fer-nos creure que la seva cultura era la nostra.

Han dut a terme aquesta tasca, de manera tant entusiasta i continuada, que s’ho han acabat creient, bé és una manera de dir-ho, però en qualsevol cas, sortosament per nosaltres, el poble català és molt tossut, i encara que fos de manera precària, ha anat conservant els seus senyals d’identitat, la llengua, que probablement sigui el senyal amb el qual hem estat més tossuts i intransigents, malgrat les prohibicions, les coaccions i les amenaces… La cultura, encara que difuminada i no prou visible,  la consciència, encara que llunyana i difícilment desxifrable, de pertànyer a quelcom diferent, a vegades difícilment identificable.

Malgrat totes aquestes vicissituds, som allà on som, d’aquí venen tots aquests intents de genocidi cultural, per mirar de anorrear-nos. Per això hem de ser conscients, que fins que no assolim la plena llibertat, tindrem aquesta espasa de Dàmocles, sobre els nostres caps.

Manel Mayor                                                          10 de Juliol de 2014

Es veu que ara l’equip de govern municipal, en comptes de comunicar els projectes, grans o petits, a la resta del consistori per les vies normals, ho comuniquen mitjançant la premsa. Una manera certament original de fer política municipal.

Avui dijous, llegint el Diari de Girona, m’assabento que l’alcalde i suposadament l’equip de govern, estudiaran si tanquen el pas nocturn, per la zona del club de mar. Evidentment, he comprovat si el portaveu del grup municipal del meu partit en sabia res, i per ell també era primera notícia.

Aquesta manera tant original de fer política, es ben evident que per mi no és pas gens agradable, però encara em molesta més, que es pretengui prendre solucions a l’engròs i m’explicaré, si el problema és el “ botellon”, es prohibeix i punt i si la policia municipal els enganxa fent aquesta activitat, que els sancioni. Però de cap de les maneres, es pot prohibir el pas a cap hora del dia o de la nit.

A veure, si un dia qualsevol a la nit o a la matinada, es congreguen set o vuit borratxos a la Rambla Vidal i foten tal escàndol, que no deixen dormir al veïnat, que faran? Tancaran el pas per la rambla, durant la nit, o sancionaran els busca-raons?

A veure, aquests darrers anys, s’han fet coses molt estranyes a Sant Feliu, sembla ser que quatre llepafils vinguts de fora, s’han pres la nostra població, com el seu dormitori particular i a sobre han tingut la “sort” que les autoritats municipals els hi ha donat orgue contínua.

A tots aquests llepafils, en primer lloc els hi diria, que qui no vulgui pols, que no vagi a l’era, que traduït a l’Empordanès Ganxó, ve a dir, que qui busqui tranquil·litat infinita, que no la cerqui en una localitat turística.

Manel Mayor                                                      10 de Juliol de 2014

Cada dia, al cercar la premsa diària, el primer que faig és buscar notícies de la meva població, de Sant Feliu de Guíxols. Aleshores el primer titular que veig és el següent: comencen a preparar el nou concurs de residus guixolenc… I em dic ep!! De que va això?

Si l’actual consistori, haurà finit el seu mandat el mes de maig de 2015, quin sentit té voler fer el concurs aquest any que ve, si el contracte de recollida d’escombraries i neteja vial, no acaba fins el setembre de 2016? No troben que és un abús de majoria absoluta? O pot ser pequen de prepotents i creuen que seran clara majoria, després de les Eleccions Municipals de 2015?

En qualsevol cas, crec que això significa hipotecar al proper consistori, que ha de ser en bona lògica, qui decideixi aquest afer tant important i tant quantiós econòmicament. Tant mateix estic convençut, que de dur a terme aquest projecte, dins l’actual legislatura, serà un tortell immenjable pel proper consistori que surti de les urnes.

Em sap greu haver de dirimir aquest afer des dels mitjans escrits, ja que tant el partit al qual represento, com jo mateix, som contraris al populisme i a les baralles mediàtiques, però ja que me’n he assabentat per la premsa, considero que és lícit fer servir aquests mitjans.

Manel Mayor                                                             09 de Juliol de 2014

President dERC Guíxols