No sé si és una impressió meva, però encara que sembli molt fort, la seva idea de participació ciutadana, em va semblar bessona de la que té el PP del diàleg, que diu diàleg sí, però només del que jo vull i vostès, primer triarem el que ens sembli i després els hi demanarem la seva opinió i sí, dic vostès, perquè si he de ser just, no li puc carregar el mort al senyor Muñoz, sinó que considero que és, com ho diria… una idea col·legiada.

La meva, d’idea de participació ciutadana és força diferent, ja que crec que si no hi ha diferents opcions, ens agradin o no, estem pervertint aquesta participació.

Anem al que sembla el seu projecte d’aparcament a la zona centre. Ens parlen d’un aparcament en alçada a la zona de La Corxera, que a part de dubtar que pugui fer desaparèixer els cotxes en superfície del passeig, ens produirà l’efecte crida, a tots els vehicles que vinguin de la zona de llevant, amb el consegüent caos circulatori, crec jo, més gran que l’actual, a la via principal del passeig.

Pel que sembla, el seu afany per menjar-se el món en quatre anys, els hi fa perdre el món de vista i se n’obliden de planificar, sí, ho han entès bé planificar i no només a curt termini, que se sol fer i perdoneu-me la grolleria, per ensenyar que es té més grossa que els adversaris.

Una bona manera d’estar al servei del poble, és fer projectes a curt, a mitjà i a llarg termini, amb el benentès que han de ser útils als nostres ciutadans, no per alimentar els egos, sí, és evident que alguns dels projectes, els hauran de dur a terme altres regidors, cosa que no hauria de ser cap problema, ja que si són fets amb destresa, consens i participació ciutadana, qualsevol opció política els podria tirar endavant.

Tornant estrictament a l’aparcament, considero que es faci el projecte que es faci, dels que en tenim coneixement, no deixarà de ser un pedaç i m’explicaré, tenen algun projecte seriós pel que fa al passeig i la seva viabilitat? Han pensat com solucionar l’enorme caos circulatori de la seva via principal? I en la seguretat dels vianants?

Manel Mayor                  08 de novembre de 2015                       

Ja em sap greu, però m’he de tornar a referir al comportament del regidor Josep Muñoz. En el ple extraordinari d’ahir, ens va regalar tot un repertori, dedicat a alliçonar a tots els presents a la sala de plens i amb un to de veu, que jo m’atreviria a titllar d’amenaçador.

Ja em perdonareu que no segueixi l’ordre cronològic, ho aniré desgranant a mesura que em vagi fluint al magí, sense que perdi el seu sentit. Començo doncs en la seva defensa de vot negatiu, negatiu crític ho va anomenar, de la moció en defensa del President Mas i els consellers implicats, en la consulta del 9N.

Partint de la base que tothom té dret a tenir i a expressar la seva opinió i en conseqüència el seu vot, no li admeto que ens vulgui alliçonar i menys encara que pixi fora de test, abordant temes que no s’estaven discutint en aquest ple i volent menystenir als que no pensen com ell o sigui els que volem la independència del nostre País i a més ho va fer amb uns arguments sense cap base, volent restar legitimitat als acords de la majoria absoluta del Parlament Català, basant-se en la llei orgànica que regeix el present Estatut, que demana les dues terceres parts per modificar-lo.

A veure, sense ànim de voler ser groller, el primer que se m’acut és: Se’n fot de nosaltres senyor Muñoz? Perquè aquí no estem parlant de modificar un estatut, estem parlant de construir una república, que evidentment no té res a veure amb l’Estat espanyol. Em fa gràcia però, per dir-ho d’alguna manera, que faci referència a un Estatut, aprovat per totes les forces al Parlament de Catalunya, menystingut per l’aleshores govern socialista, que a sobre el seu company Alfonso Guerra es va vanagloriar d’haver-li passat el ribot, una mostra de claríssim menyspreu cap als catalans. Tot i així, es va referendar i aleshores amb aquesta eina tan útil per tots vostès, el TC, se’l va acabar de carregar, per tant no ens parli de majories, ja que aquestes se les passen per l’arc de triomf, cada cop que els hi convé.

Tota aquesta exposició la va fer, com a soci del govern més independentista que ha tingut mai Sant Feliu, mentre els seus socis feien veure que no el sentien, per molt que després el seu portaveu, fes un dels seus clàssics discursos patriòtics.

Bé, com que veig que m’he allargat molt, deixaré l’aparcament per a un proper article.

Manel Mayor                                06 de Novembre de 2015

Ahir, durant el transcurs del ple ordinari, vaig quedar momentàniament sorprès, tot i que en aquests pocs mesos ja s’ha anat veient el tarannà, em va sorprendre, deia, de fet relativament, però el que si em va sobtar, va ser la contundència i la prepotència de la qual va fer gala el senyor Muñoz, per insultar i menysprear a tots aquells que creiem en la democràcia, no en  l’obediència cega i el més sorprenent de tot, és que el govern més “independentista de la història de Sant Feliu”, restés impassible.

Miri senyor, titllar de moda una manera de veure o interpretar la política i a més a més mirant amb aires de superioritat i burlescament des de la seva atalaia consistorial i donant a entendre que els seus adversaris polítics són idiotes, com a mínim és de mala educació, però de fet, no ens agafa del tot desprevinguts.

Manipular és una tàctica o una estratègia, que sembla que domina molt bé, però li vull fer avinents uns quants detalls: tot i que jo, no sóc pas historiador, conec prou bé la història del meu País i la que he viscut en primera persona encara més. No, no estic pixant fora de test, aquesta obediència que defensen a capa i espasa, de manera gairebé fanàtica, és la mateixa que ens volien imposar durant el franquisme i que alguns, molts diria jo, ens dedicàvem a desobeir sistemàticament, dins de les nostres possibilitats, alguns fins i tot s’hi jugaven la vida, perquè un dels principis de la democràcia, és que si una o unes lleis són injustes i il·legítimes, s’han de canviar, no pas obeir de manera submisa. Ha de tenir en compte, que els que hem viscut la dictadura, en una de les seves parts més fosques, sabem molt bé de què parlem, no cal que ens ho expliqui ningú.

També va ser molt depriment el missatge, d’acatament sistemàtic, per part del senyor Jordi Vilà. On han anat a parar aquells discursos tan abrandats, en defensa de la política i en contra de convertir-se en un mer gestor? Ser membre destacat d’aquest govern li ha fet perdre la memòria?

Tot plegat molt trist, senyors… seria molt d’agrair que tornés la concòrdia i la bona educació, tot dins d’un debat polític, que ha de ser sempre en benefici de la nostra ciutat.

Manel Mayor                                               30 d’octubre de 2015