Tinc ganes, moltes ganes de què el meu país esdevingui lliure, però encara en tinc més, de què la cultura assassini la ignorància, que no és el mateix que, els cultes assassinin els ignorants, com els rics, els immensament rics assassinen encara que sigui a pessics als pobres, que a més, la seva gran majoria, són els més mancats de cultura i com que la vida es va escolant, lenta però inexorablement, també tinc pressa, molta pressa, perquè tinc o vull tenir l’esperança de veure-ho.
Ens queda molta lluita i hem de ser valents i constants, perquè l’adversari és molt poderós, hem de ser perseverants, tossuts fins i tot, per poder dotar al poble de l’arma més contundent i poderosa, que no és altre que la cultura.
Un poble culte, és infinitament menys manipulable i és i se sent més capaç de construir un projecte de futur, que el faci lliure en tots els àmbits.

Els qui vàrem patir la fastigosa dictadura franquista, des de la infantesa, bé en realitat des de la naixença, fins a l’edat adulta, teníem un desig irrefrenable d’adquirir cultura i de saber-ho tot, per poder esdevenir homes i dones lliures, malauradament encara no ho hem aconseguit, fins i tot hem fet passes enrere, malgrat tot, la lluita continua.

Manel Mayor                                                             01 de juny de 2016

De debò ens veu així? De debò s’atreveix a opinar i a jutjar a tot un territori, del qual no en coneix ni un borrall i encara menys als seus ciutadans?

El senyor Sánchez, té la gosadia de titllar als catalans i de retruc a Catalunya de singulars. No s’equivoqui senyor, no som singulars, som la mar de normals, som gent corrent, el que passa és que sí, som diferents de vostès, perquè casualment, no pertanyem a les estirps de la gran i orgullosa Castella i vés per on volem continuar essent nosaltres mateixos.

Per si es torna a equivocar, li recordaré allò tants cops dit i repetit, Catalunya no és només els Bosch, els Bonastre, els Adell, els Serra, els Gual, els Mas… sinó que hi ha també els Garcia, els Giménez, els Benítez, els Pérez… tant o més catalans que els anteriors.

Vostè i els seus, haurien de fer l’esforç de baixar, de la seva altíssima atalaia, tocar de peus a terra i adonar-se, que a la península Ibèrica, a part dels pobles de Castella i Portugal hi conviuen altres pobles, sí, aquell territori que s’anomena Península Ibèrica, és exactament el mateix territori, que l’Imperi Romà anomenà Espanya, en llatí, Hispània, aquell nom que vostès astutament han manllevat per anomenar Castella i els territoris assimilats.

Considero que aquest podria ser el primer pas, per solucionar conflictes amb els veïns i despullar-nos tots plegats d’hàbits nacionalistes que no condueixen enlloc, indistintament de si Catalunya es constitueix en República independent, tal com seria el meu desig, com si no ho arriba a ser.

Manel Mayor                                                        01 de juny de 2016

Està molt bé escandalitzar-se amb les barbaritats que se’ls hi estan fent als refugiats, coses que demostra que si més no en alguns àmbits, encara hi resta un xic d’humanitat, però ja em perdonareu, després de mesos de mirar cap a un altre cantó, perquè això no ve pas d’un dia ni de dos, ara resulta que una ànima càndida (per anomenar-la d’alguna manera), tot just ara que ho viu en directe, se n’adona del comportament criminal dels estats europeus i surten tot de veus escandalitzades per aquests fets puntuals.

Fa mesos que s’està maltractant a totes aquestes persones, milers de persones, a les que a més de maltractar, se les ha humiliat i vexat amb el vistiplau de la immensa majoria de la societat europea, fa mesos que malviuen en condicions infrahumanes, passant fred, aguantant la pluja… i que deien aquestes veus escandalitzades? Res, callaven com putes i disculpeu-me pel llenguatge, però crec que és l’expressió més adient per aquests comportaments farisaics.

Quan alguns mesos enrere, alguns caps calents, somiatruites… gosàvem denunciar aquests fets, o bé se’ns ignorava o se’ns insultava… que voleu? Emplenar el país de moros? Aquesta era l’expressió habitual que s’ha anat sentint arreu d’Europa, ni quan es va decidir confinar-los a Turquia, no es varen aixecar altres veus de protesta que les que ho han fet des d’un bon començament.

De fet, el món està mirant cap a un altre cantó, ja des del principi del conflicte, cinc anys enrere, que com és possible? Molt senzill, no hi havia pous de petroli i en canvi, si molta por de Rússia i del seu exèrcit.

No tinc pas cap esperança de què se solucioni aquest conflicte, de fet hi ha el mateix interès que hi havia, vers els refugiats republicans que fugien del franquisme, però actualment, no serà pas únicament culpa dels francesos.

Manel Mayor                                             25 de maig de 2016

En dies com avui i sembla que en venen més, són dies que encomanen mandra, tristor, malenconia… però a mi em fan reflexionar i penso i barrino de tot i amb tot.

Avui sense anar més lluny, llegia no sé a on, una frase que m’ha agradat i molt, perquè trobo que defineix força bé el moment que estem vivint, la frase en qüestió diu: els polítics hi són perquè la gent ja hi era…

Contràriament al que creuen, alguns dels que es dediquen a la política. Dit d’altra manera, la feina dels polítics, és la que els hi ha manat la gent, el poble que els ha votat i els ha col·locat allà on són, cosa que alguns obliden i d’altres ja ho han fet del tot.

Continuant amb les meves reflexions, em ve a la memòria una afirmació de l’expresident d’Uruguai, el senyor José Múgica, que venia a dir més o menys: aquell que aterri a la política per guanyar-hi diners, l’hem de fer fora immediatament, ja que un càrrec electe té la missió, anava a dir la sagrada missió, però seria barrejar conceptes i és quelcom que no m’agrada, té la missió, deia, de vetllar pel benestar del poble, de fer o contribuir a fer lleis justes o de mirar d’impedir que se’n facin d’injustes… dit en poques paraules, sacrificar-se pel poble i perdoneu-me la ironia, no mirar de viure a cavall del poble.

Com que sóc de tarannà optimista i positiu, he triat una fotografia que fa temps vaig fer i que podria voler dir, que malgrat que ens trobem en la foscor de temps difícils, si mirem bé, sempre hi veurem una mica de claror, encara que  sigui minsa, serà una mica de llum d’esperança.

Manel Mayor                                                     09 de maig de 2016

Tots els polítics són iguals, sóc apolític, la política i els polítics són dolents… totes aquestes desafortunades expressions i afirmacions, em porten inexorablement cap al passat, un passat gens feliç pel que fa a llibertats i unes expressions generades, induïdes i propiciades pel feixisme de l’època.

Dit això, cosa que sembla que no està gens clara per segons quins grups, m’agradaria deixar clars alguns conceptes: la política, els polítics i els partits o grups polítics, són absolutament necessaris per poder exercir la nostra llibertat individual i la col·lectiva, podem discutir evidentment, sí determinats polítics són bons o dolentes si estan prou capacitats o són uns inútils, podem discutir també, si les polítiques exercides són les més adequades o no i fins i tot, si són inútils i obsoletes.

Lligat amb tot el que he manifestat en els paràgrafs anteriors, voldria fer avinent, que quan fem accions, manifestacions, queixes… en contra d’un sistema establert, d’un ordre social que considerem inadequat… estem fent política, però creure i fer creure que amb això i quatre manifestacions més o menys lluïdes, solucionem els problemes de les classes més desvalgudes, és d’il·lús o de carallot pocavergonya. Les manifestacions i concentracions públiques provocatives, són necessàries en determinats moments, però per elles soles no solucionen els problemes, si no van acompanyades d’accions polítiques a les institucions, Parlament, ajuntaments…

Manel Mayor                                                   04 de maig de 2016

Començo aquest escrit, amb la intenció de no generar una polèmica exagerada, però creieu-me que se’m fa difícil, perquè m’ho posen certament complicat, tot i així miraré d’esforçar-m’hi.

Com que veig que n’hi ha que tenen molt poca memòria, miraré de fer que els hi retorni. El senyor Vilà sap molt bé, que la placa que hi ha al monument de la Plaça Miquel Murlà, no fa pas esment de les víctimes del franquisme, sinó de les víctimes de la guerra civil, dit això i seguint el meu criteri, en diré la meva opinió.

Les guerres, no en tenen pas de víctimes, tenen morts, completament injustes i injustificades, conseqüència directe de la follia de quatre il·luminats, de ment criminal, per molt que ho justifiquin en nom de Déu o de qualsevol ideologia i com he fet esment més amunt, només aconsegueixen morts a banda i banda.

Les repressions criminals, sí que en tenen de víctimes i la dictadura franquista, a banda dels afusellaments i els assassinats dins i fora dels camps de concentració, es va tirar quaranta anys assassinant adversaris polítics i dissidents de tota mena. Ja sé, que s’aixecaran veus que em diran: a l’altra banda també n’hi va haver d’assassinats i tenen raó.

Aquests darrers assassinats que he esmentat, varen anar a càrrec dels incontrolats, en la seva majoria anarquistes, que no ho oblidem pas, varen tenir accés a les armes, per culpa de la insurrecció militar. Vull deixar molt clar, que tots aquests fets, no són imputables als governs republicans, ni aquí al nostre País, ni a cap ciutat espanyola. Una altra cosa és que no tinguessin prou força, mitjans o habilitat per impedir-ho, però això són figues d’un altre paner.

Tornant-hi doncs a la placa, crec honestament que s’hauria de modificar, fent homenatge als morts, si així es creu escaient, però traient-los l’etiqueta de víctimes i se’ls hi atorgui la categoria de morts que és el que es mereixen tots plegats.

I per acabar, voldria fer esment de la placa que hi ha al monòlit dels Jardins Juli Garreta, que aquesta sí que fa esment de les víctimes de la repressió franquista, monument però, que considero minimalista, per l’abast de la tragèdia. Em diran, que víctimes també n’hi va haver a l’altre bàndol i efectivament n’hi va haver, però durant quaranta anys se les va homenatjar a bastament i a l’actualitat, no se les menysprea pas.

Manel Mayor                                                    30 d’abril de 2016

Pel que sembla, l’afer dels papers de Panamà ha escandalitzat a molta gent, de fet, podríem dir que genèricament ha escandalitzat la gent, igualment també per a molta gent o per a la gent en general, va tenir un gran impacte la corrupció generalitzada dins el PP.

Doncs que voleu que us digui, sense ànims de fer-me el fatxenda, ni ganes de fer-me l’espavilat, a mi no m’ha sorprès o per ser un xic més exacte, no m’ha sorprès gaire i m’explicaré:

Els que ja tenim una certa edat i vàrem viure la dictadura o estaria més ben dit que la vàrem patir, sabem de sobres que un dels pilars en què se sustentava l’esmentat règim era la corrupció sistemàtica i tots sabem com es va passar d’un règim a l’altre, amb la famosa transició, que ja em perdonareu, però jo l’anomeno la renúncia.

La renúncia a eliminar de la vida pública, tota aquella gent que sostenia i en vivia d’aquell règim fastigós i corrupte, resultat? La corrupció ha campat sense fre i sense mesura i el que em meravella de debò, és que n’hi hagi que s’estranyin i es fotin el cap contra les parets. Senyors, d’una comuna només en pot sortir merda i d’un estat manejat per corruptes, només en pot sortir corrupció. Perdó, per als joves que no estigueu avesats al llenguatge d’abans, us vull fer un aclariment, la comuna a què em refereixo, és la d’anar a fer les necessitats fisiològiques, que és el que hi havia abans dels wàters amb aigua corrent d’avui en dia, no voldria que ningú ho confongués amb una comunitat qualsevol.

Si volem ser normals, un dia o altre haurem de fer neteja i ara pot ser el moment. Au vinga, arremanguem-nos i anem per feina, fem neteja i construïm un estat nou, el nostre.

Manel Mayor                                                   10 d’abril de 2016

És ben bé que no ho acabo d’entendre, em refereixo al senyor Franco Rabell, titllant de racistes unes discussions entre acadèmics, que per tot el que he llegit sobre el tema, no hi ha un posicionament decidit sobre el tema de cooficialitat o única oficialitat del català en una Catalunya independent, el que sí que hi ha, són diferents punts de vista, però en clau acadèmica, no pas política, perquè de fet, tampoc els hi correspon.

Tornant al senyor Franco Rabell, hòstia, tinc els meus dubtes, no sé si és burro de collons, si viu en una altra galàxia o és que és un manipulador amb molta mala llet.

Miri, afirmar que els immigrants varen fer de colonitzadors involuntaris, gràcies a la manipulació del règim franquista, no s’allunya pas de la malaurada realitat d’aquella època, que malgrat els esforços de l’esmentat règim, no se’n va pas sortir. No se’n va sortir, perquè una grandíssima part d’aquells immigrants varen deixar de ser-ho per convertir-se en ciutadans del nostre país, malgrat els esforços de quatre poca-soltes, que els hi volen continuar considerant.

Voler fer passar debats acadèmics per debats polítics, ho considero molt poc adequat, per no dir fora de lloc. La qüestió política de l’única llengua oficial o la de la cooficialitat, no solucionen pas els problemes, el que si ho pot solucionar, és la voluntat política de governs i ciutadans, per no menystenir ni una llengua ni l’altra i evidentment no fer-ho servir com a arma llancívola amb finalitats electorals, com alguns estan tan acostumats a fer.

Sincerament, no sé quina és la millor solució, el que si sé, és que s’ha de fer el que convingui a tots els ciutadans i no només a una part…

Manel Mayor                                          07 d’abril de 2016

Des de fa unes quantes legislatures, els plens de l’Ajuntament de Sant Feliu són la mar de distrets, però els de l’actual s’hi porten ben bé l’oli, són, com us ho diria… surrealistes? No sé si ho són exactament, però sí que us puc assegurar, que amb aquests plens n’hi ha per llogar-hi cadires.

A la prepotència i a la fatxenderia, gairebé diria que ens hi hem acostumat, no és que ens agradi, però tampoc hi podem fer gaire res. No seria per tant notícia, el menyspreu vers l’oposició, ni la prepotència que emana en cadascuna de les intervencions del govern, però el que ja surt fora de mida, és que fins hi tot, el portaveu del govern municipal es permeti insultar l’oposició, principalment als tres partits d’esquerres que en formen part.

El portaveu del govern, el senyor Jordi Vilà, s’ha permès el luxe de titllar a aquests tres partits o als seus representants de frívols i al senyor Pere Albó en particular, d’esquerritzant (M’imagino que devia voler dir esquerranós), donant a entendre, que com que aquelles mocions que presentaven, no havien sortit de les ments privilegiades del govern, eren pura demagògia.

Els que érem a la sala de plens i d’altres que ho escoltaven en directe i m’ho van comunicar via xarxa social, que som ideològicament d’esquerres, ens vàrem veure integrats al grup de frívols esquerranosos, que acabava d’inaugurar el portaveu del govern, només dir-li que d’esquerres si ho som i n’estem prou orgullosos, però que de frívols no ens en sentim gens ni mica.

Per acabar, només un apunt dirigit cap aquests que ens donen lliçons de tota mena, cap a un punt que no va ser gaire rellevant durant el ple, però jo que provinc de l’empresa privada, encara que jubilat, no entenc de cap de les maneres, la incompetència de tirar endavant unes obres, duent a terme l’enderroc de les finques de la rambla del Portalet, sense abans haver-se posat d’acord, el responsable del projecte, el constructor i els organismes competents de la conservació del patrimoni.

Manel Mayor                                                        04 d’abril de 2016

A gent que es guanya la vida escrivint, se li hauria de suposar un cert nivell cultural, cosa que tal com es veu el panorama no és ben bé així.

No en tenim prou amb l’idiota indecent recentment nomenat membre de “la real academia espanyola de la llengua” el tal Félix Azua, que ara ens surt una poca-solta veneçolana, que suposadament viu del que escriu, que es veu que la molesta sobre manera que fomentem tot allò que sigui català.

Aquesta suposada intel·lectual, demostra que és una sublim ignorant i una pocavergonya agosarada, que creu o ho fa veure, que voler que el català sigui la nostra llengua preferent, com a llengua natural del país, és una indecència i no s’està d’insultar a tota una sèrie de grups representatius de la nostra societat.

Miri, li diré de manera més o menys educada: nosaltres, els catalans, no la vàrem pas fer venir, vostè va desembarcar al nostre territori perquè va voler, per tant la seva obligació, seria respectar la nostra cultura, els nostres costums i la nostra llengua, llengua que per cert no s’imposa a ningú, tal com vostè afirma o sigui que menteix, per tant si no hi està a gust a la meva terra, el millor que pot fer és marxar.

Miri Ana Nuño, no li dic senyora, perquè de porc i de senyor se n’ha de venir de mena, li reitero que en aquest país no s’ha obligat a ningú a parlar en català, això només ho afirmen quatre indecents com vostè mateixa i com pel que sembla no suporta que es parli, s’escrigui i es llegeixi en català, el millor que pot fer és fotre el camp, o sigui que bon vent i barca nova.

Manel Mayor                                                                  03 d’abril de 2016