Aquest dimecres ens ha deixat l’amic Juan Fernández, “El Maestro”, com l’anomenàvem els companys més propers, volia posar-me a escriure tan bon punt em vaig assabentar del fet, però no en vaig estar capaç, no hi havia manera de concentrar-me.
Avui per fi m’hi he tornat a posar, amb el repte d’intentar descriure la figura d’un home bo, enamorat del futbol, amic dels seus amics…
Continua llegint
Llibertat, bonica paraula, però de debò arribem a ser lliures del tot? No, del tot mai, sempre hi ha quelcom que ens empresona i fins i tot hi pot haver alguna cosa que ens esclavitza…
Vaig néixer sota el pes d’una dictadura feixista, vaig créixer en una societat presonera de les seves pors i esclava d’un analfabetisme d’estat que servia per tenallar tres generacions.
Continua llegint
Sentim sovint, que el futbol i l’esport en general no s’ha de barrejar amb la política, però casualitat o no, aquesta cita sempre es fa des del poder i és des d’aquest mateix poder que sempre es transgredeix la regla, interessant no?
Continua llegint
Fa més o menys un any vaig pronosticar (sense cap mena d’ego científic ni res semblant) que els efectes del confinament i totes les restriccions que es veien a venir a mitjà termini, ens afectarien psicològicament i malauradament no em vaig pas equivocar, més aviat vaig fer curt.
Continua llegint
Hi ha alguns il·lusos que es vantaven tot just fa quatre dies com aquell que diu, de què l’extrema dreta havia desaparegut, que només quedaven grupuscles residuals…
Res més lluny de la realitat, l’extrema dreta estava amagada, esperant el seu moment, quan els hi bufen vents contraris sempre decideixen fugir de la superfície i esperar temps millors…
Continua llegint
Renoi quin any aquest que estem a punt d’acomiadar!! Estem rebent hòsties de tot arreu, la pandèmia, la política, l’economia… fins i tot el futbol (el Barça, és clar) ens dóna disgustos, dia sí, dia també.
Continua llegint
Amb el cap emboirat per una mena de tristor i d’angoixa indefinida, estic contemplant el carrer que desprèn uns colors trists i a la vegada bonics, en una tarda canviant, ara amb sol ara amb el cel ennuvolat…
Sé que el meu estat d’ànim està alterat per l’ambient que estem vivint tots plegats, per culpa de la pandèmia i de la seva gestió, tant en la seva vessant informativa com en la logística, totes dues farcides de contradiccions i de manca de coherència en alguns casos.
Continua llegint
Ja em perdonareu que trobi estrany i matusser tota aquesta allau de youtubers i influencers encara que em mogui amb molta naturalitat per les xarxes i per internet en general… la meva àvia n’hagués dit: gent que viuen del “cuento”.
Continua llegint
Abans de començar voldria deixar clar, que la fotografia que encapçala l’escrit no hi té res a veure, és una de tantes que he fet jo.
Portem des de la declaració de la independència posposada, cremant tones i tones de petroli o si voleu una expressió més generalitzada, fent volar coloms a tort i a dret… ja està bé si us plau!!
Continua llegint
Estic inquiet, anguniós i tal vegada una mica emprenyat, aquestes són algunes de les sensacions que em deixa la gestió de la pandèmia, les explicacions de metges i científics, les informacions dels mitjans i el comportament d’alguns i no només dels joves.
Pel que fa als que hi entenen, si més no teòricament, cada cop que surten als mitjans de comunicació ens diuen una opinió diferent i molt de cops contradictòria amb l’anterior manifestada.
Continua llegint