Arxiu de l'autor: Manel Mayor Lekuona

QUIN PAÍS!!

Publicat el per

Algú sense que li caigui la cara vergonya em pot dir que confiï en l’aplicació de la justícia per part dels jutges espanyols?

A veure els nois d’Altsasu condemnats per terrorisme d’acord amb unes proves que no es creu ni la guàrdia civil, en presó incondicional, els delinqüents de la manada condemnats per un delicte inferior al que han comès i en llibertat provisional, el pare del nadó apallissat brutalment (va morir fa tres dies), acusat de ser-ne l’autor, en llibertat provisional i podria seguir, els rapers, els Jordis…

I no en tenen prou amb això, que una política corrupta, pel que sembla implicada en la guerra bruta que executava el comissari Villarejo, essent ella vicepresidenta del govern espanyol, recupera plaça a l’advocacia de l’estat, ni més ni menys que al tribunal suprem.

Quin bé de déu d’estat noi!! Ja ho veieu, es pot violar, gairebé matar, estafar, fer accions dignes de la màfia i no passa res o gairebé, ara, no se t’acudeixi criticar la casa reial, ni l’església, ni discutir la sagrada unitat d’Espanya…

Manuel Mayor                          24 de gener de 2019

EL DRET A QUEIXAR-SE

Publicat el per

Com que de fet no tinc pràcticament res més que fer, navegava pel Facebook i veig unes fotografies de la zona de la plaça Alabric al·lucinants, si la vista no m’enganya, l’asfalt és al mateix nivell que la vorera i al nostre magnífic ajuntament no se l’hi ha acudit res més, què col·locar unes andròmines espectaculars suposadament per impedir què s’hi aparquin els cotxes, andròmines extremadament perilloses tant per vehicles com per a vianants.

No sé si és perquè estic entre quatre parets dins l’hospital i estic més sensible i més irritable, però hi ha comentaris i actituds que em treuen de polleguera.

És què us queixeu de tot, diuen alguns il·luminats, evidentment, queixar-nos és un dels nostres drets com a ciutadans. Senyors meus, la democràcia no és pas només votar cada quatre anys, la democràcia és exercir el nostre dret a la protesta, la crítica, la controvèrsia i expressar el nostre parer encara que molesti, amb educació és clar, però sense treva.

I sobretot tenim el dret a la informació, cosa que el nostre govern municipal s’ho passa per l’arc de triomf.

Manel Mayor                                12 de gener de 2019

 

 

 

CARTA ALS TRES REIS DE L’ORIENT (AMB RETARD)

Publicat el per

Aquest any que no havia demanat res als Reis Mags de l’Orient, ves per on  ells han fet les coses pel seu compte i m’han fet un regal enverinat, però regal al cap i a la fi, m’han regalat per a mi tot solet un infart, petitet que jo tampoc sóc gaire gros, bé, d’ample deunidó però en total tampoc tinc gaire envergadura.

Ironies ganxones a part, ha estat un ensurt però ara estic bé, ingressat a l’hospital, ple de cables per controlar-me però tranquil i relaxat.

De fet no els hi havia demanat encara res perquè ha estat una setmana d’imprevistos, però de fet miraré de demanar algunes coses encara que sigui a misses dites, al cap i a la fi ells són màgics i encara que sigui fora de data i havent-me fet aquest regal sorpresa segur que alguna cosa hi faran.

Manel Mayor                     07 de gener de 2019

NO ELS HI CAU LA CARA DE VERGONYA?

Publicat el per

Per algú que s’ho miri des de fora resulta si més no inversemblant, què mentre celebren amb eufòria desmesurada la retirada del nom d’Antoni Vidal dels rètols de la Rambla, del qual ens han dit pel dret i pel revés que era un esclavista criminal, sense voler-se adonar que estan traient de context uns fets, volent-los jutjar amb la mentalitat d’avui.

No mouen un dit, ni tan sols una pestanya, per esborrar el nom d’en Miquel Mateu, un franquista destacat, falangista i primer alcalde franquista de Barcelona, sí, el que dóna nom als anomenats popularment pisos de la Caixa, tenen por d’ofendre els Casado i companyia o és que els crims del segle vint ja els hi estan bé? Ja saben que l’Ajuntament de Barcelona li ha retirat la medalla d’or de primer alcalde franquista?

Ah, per si no ho saben, malgrat que l’esclavisme es prohibís al territori peninsular espanyol l’any 1837, no va ser fins al 1873 quan es prohibeix a Cuba.

També vull deixar constància, que ni tinc cap mena de simpatia per l’esclavisme ni miro de treure’l del seu context històric, sinó que me’l miro amb perspectiva històrica.

El franquisme en canvi com que m’ha tocat de ple a mi  i a la meva família me’l miro amb fàstic, amb aquella repulsió que no et pots treure de sobre encara que t’hi esforcis.

Manel Mayor                                          25 de novembre de 2018

REACCIONS REACCIONÀRIES

Publicat el per

Em sembla del tot fastigós, poca solta, indecent i manipulador, comparar l’acció d’Arran consistent en empastifar una propietat privada amb pintura, amb els fets criminals dels nazis a la nit dels miralls trencats i al mateix temps mirar cap a un altre cantó quan els brètols són bandes neofeixistes que destrossen vidrieres a Catalunya ràdio, insulten i agredeixen a la gent pel carrer, però mentre vagin cridant viva Espanya…

Ja sabem que pels ultradretans de C’S, Catalunya ràdio i TV3 són els esperits malignes que s’han d’eliminar i que aprofiten qualsevol excusa per atiar l’odi i fer-se les víctimes, habilitat per la qual s’estan constituint en uns autèntics mestres.

Però que aquestes manifestacions les facin jutges en actiu, és una prova manifesta de la manca d’imparcialitat de bona part de la judicatura espanyola.

Tothom que vol saber-ho sap que aquesta guerra bruta fa molt que va començar i que després de l’èxit al País Basc, ara l’estan implantant a Catalunya i, ja que els hi agraden tant les comparacions, els nazis que eren els agressors també es feien les víctimes i en culpaven de tot als jueus i els tancaven a la presó.

Només un apunt, no veuen una gran semblança entre els independentistes i els jueus, vistos per la intolerància ultradretana?

Manel Mayor                                  15 de novembre de 2018

CAUSA GENERAL CONTRA L’INDEPENDENTISME

Publicat el per

Aquest ultra judici al món independentista que ja ha fet públiques les acusacions de la fiscalia de l’estat i de l’extrema dreta (vox), no és més que una causa general a l’estil de la que va perpetrar el franquisme i que talment com aquella ja té les sentències escrites.

De fet una de les acusacions es basa a donar com a fet real, allò que haurien d’haver fet o sigui defensar les institucions i les resolucions parlamentàries contra la violència de l’estat, que aquesta mateixa acusació dóna com a evident, fets que com tothom sap, mai no es varen arribar a produir.

Crec que aquest judici servirà per fer obrir els ulls a tots aquells que tenen una bona fe increïble i que malgrat tot segueixen confiant en la justícia i que d’una vegada per totes ens centrem en l’origen de tot plegat, que no és més que el procés i la declaració d’independència i anem treballant per implementar-la en opinió d’alguns i en fer-ne una declaració real i efectiva segons l’opinió d’altres.

També servirà per fer aterrar al món real de la justícia espanyola, a tots aquells que confien a poder treure de la presó els nostres presos polítics i adonar-se que això només serà possible amb la república o sigui que se’ns gira feina perquè el seu sacrifici no hagi estat en va.

Tot l’expressat en els paràgrafs anteriors no eximeix dels errors i les mancances dels nostres dirigents en tot aquest procés, que espero i desitjo que no s’hagi acabat aquí.

Manel Mayor                                     05 de novembre de 2018

LA FILOSOFIA CRUYFF I CATALUNYA

Publicat el per

Molt sovint veiem i sentim que es fa la comparança entre Catalunya i el Barça, bé, més exactament entre els catalans i els culers.

Ja sé que les primeres reaccions, en llegir el paràgraf anterior poden ser: és clar com que és un refotut culer… però no, no van per aquí els trets, sinó en assenyalar els defectes diguem-ne congènits de la comparança, essent-ne un dels principals el victimisme dels uns i els altres.

Tot això ve a tomb d’un comentari fet per un amic a les xarxes socials, en el que expressava el seu desig que tinguéssim una visió estratègica de lluita nacional amb marcat caràcter cruyffista, és a dir que anéssim d’una punyetera vegada de cara a barraca i ens deixéssim de tàctiques defensives, ja que de tots és sabut que la millor defensa és un bon atac.

Sé que als que no són amants del futbol aquestes semblances els hi poden arribar a semblar estúpides, però volen dir ni més ni menys, que ens dediquem menys a plorar pels nostres presos polítics i somicar per la nostra manca de poder polític real i lluitem més per la consecució de la nostra república.

Em voldria equivocar perquè no els hi desitjo pas cap mal, però estic convençut que els nostres presos polítics no sortiran de la presó fins que no siguem lliures com a poble.

Tornat a la comparança futbolera, en Cruyff  va demostrar a tots els culers i futbolers en general, que ningú lluitarà per tu, sinó que ho has de fer tu mateix, que portant una filosofia guanyadora endavant sense por ni complexos, tot és possible i els hi va treure de sobre, la xacra del victimisme i va demostrar que qui vol pot.

Ara ens cal tenir el coratge de tirar endavant estratègies guanyadores i recuperar el nostre orgull.

Manel Mayor                                    25 d’octubre de 2018

DE FATXENDES I POCA-SOLTES

Publicat el per

Els darrers dies, tenim unes quantes manifestacions de diferents dirigents polítics que són de nota, en fi que són per sucar-hi pa, el no va més de la manipulació i la pocavergonya d’uns poca-soltes diplomats.

Comencem per la ministra Calvo: Escòcia no va fer un referèndum acordat, ole tu!! Suposo que encara deu estar buscant a l’hemeroteca, imatges de la repressió britànica envers els votants escocesos.

El diputat Carrizosa de C’S, té la pocavergonya de dir que no sap de què ens queixem perquè els nostres presos polítics estan en presó preventiva, a Espanya n’hi ha molts que fa més d’un any que estan empresonats sense judici, és clar que no diu que també hi ha delinqüents condemnats que estan en llibertat i que recollons quina casualitat són militars o guàrdia civils, per allò de què la justícia és igual per a tothom, vull dir.

I per acabar, la que es creu que sap de tot i resulta que sap de molt poquetes coses, l’estrella dels mitjans digitals, sí, ho ha endevinat tothom la Inés Arrimadas, ara es despenja insultant al President Torra, per variar, li diu que no sap història, que al President Lluís Companys no el va afusellar l’estat espanyol, el va afusellar el franquisme… aquesta és de matrícula d’honor, la senyora Arrimadas sap per casualitat qui manava a l’estat espanyol l’any 1940? Sap que es va instaurar una dictadura militar després d’una sagnant guerra civil? Deixi de jugar amb les paraules senyora!!!

O és que ara resulta, que ningú era franquista durant la llarga nit de la dictadura?

Manel Mayor                                  19 d’octubre de 2018

UN VIVIDOR ANOMENAT MANUEL VALLS

Publicat el per

Algú de vosaltres recorda l’expressió animal polític? O dit d’una altra manera vividor de la política? Doncs aquesta és l’etiqueta que més l’hi escau a aquest personatge anomenat Manuel Valls.

Ben pensat també el podríem anomenar camaleó polític o gira banderes, fins i tot li podríem dir caragirat, si no ja m’explicareu, perquè ell no ho farà, com es pot passar de ser republicà a monàrquic i de socialista a militant d’extrema dreta, sense que li caigui la cara de vergonya.

Un vividor pocavergonya que té la barra de voler ser l’alcalde de la capital de Catalunya, un paio que té més de francès que de català, malgrat els seus orígens i que desconeix completament Barcelona i els seus problemes

Senyor: vagi a fer política a la seva França estimada i deixi’ns als catalans tranquils, o pot ser que allà no el volen veure ni en pintura?

Allez, allez, Monsieur Valls, bon voyage!!

Manel Mayor                          08 d’octubre de 2018

ENTRE LA CALÚMNIA I LA CONFRONTACIÓ

Publicat el per

Per molt que ens emprenyi i ens faci sentir malament, haurem d’admetre que som uns babaus i ens empassem totes o si no la majoria de calúmnies que llencen els poders fàctics al carrer.

Si no fos així, seria molt difícil d’explicar que tot just ara ens comencem a adonar que hi ha mitjans d’abast estatal que manipulen barroerament i que no en tenen prou amb això sinó que calumnien als mitjans que no fan com ells.

Fa molts anys que es va emprant aquesta tàctica menyspreable al País Basc i mentrestant aquí ens hem dedicat a mirar cap a un altre cantó, tots recordarem, suposo, el tancament d’Egin, acusant el mitjà i al seu propietari de col·laborar amb ETA, evidentment fins al cap d’una colla d’anys  no es va demostrar que no eren certes les acusacions, però és clar el mal ja estava fet, la justícia és ràpida o lenta depenent de qui és l’acusat i de qui és la víctima.

Hem de començar a entendre d’una vegada que l’estat fa servir tots els mitjans de què disposa per esclafar qualsevol discrepància per petita que sigui.

Però els que van movent les mentides, manipulacions i calúmnies, no són pas només els mitjans de comunicació, també hi ha els partits polítics encarregats de llençar merda i generar confrontació, al país Basc amb el PP gairebé en feien prou, aquí a Catalunya com que mai ha gaudit d’un suport massa important, es van haver d’inventar un grup d’impresentables d’extrema dreta anomenats C’S, que són uns veritables mestres en això de la calúmnia i la confrontació i quan no l’aconsegueixen se l’inventen.

 

Manel Mayor                                          07 d’octubre de 2018