Encara que sé que molta gent es molestarà, aquest torracollons de mena no pot deixar d’expressar la seva opinió tal com raja.
Tot això ve a tomb de les darreres notícies en què el govern espanyol ha engegat una campanya per deixar ben clar al món, que Espanya és un estat democràtic i fins i tot ha encarregat un vídeo per deixar-ho ben clar.
Què voleu que us digui, jo sóc del parer que quan algú no ha estat infidel, no té pas cap necessitat d’esbombar-ho arreu, ni té cap necessitat de dir pel dret i pel revés que hom és bona persona, ni tampoc dir que no ha robat mai…
Evidentment quan hom està convençut de què és demòcrata, tampoc li calen tants escarafalls. La meva experiència m’ha ensenyat que gairebé sempre és certa, la dita aquella que diu: diguem de que presumeixes i et diré les teves mancances.
Us en donaré uns quants exemples: l’Espanya de Franco es va treure del barret la democràcia orgànica, que els que vàrem viure aquells temps sabem el pa que s’hi donava, el règim totalitari de l’Alemanya de l’est, es feia dir: República Democràtica Alemanya, mentre que la que sí que ho era s’anomenava República Federal Alemanya, la república Democràtica del Congo, que no va celebrar eleccions lliures fins al juliol del 2006…
Total, que si has de cantar les teves excel·lències per ser creïble, tens mala peça al teler.
Manel Mayor 31 de gener de 2019
Algú sense que li caigui la cara vergonya em pot dir que confiï en l’aplicació de la justícia per part dels jutges espanyols?
Com que de fet no tinc pràcticament res més que fer, navegava pel Facebook i veig unes fotografies de la zona de la plaça Alabric al·lucinants, si la vista no m’enganya, l’asfalt és al mateix nivell que la vorera i al nostre magnífic ajuntament no se l’hi ha acudit res més, què col·locar unes andròmines espectaculars suposadament per impedir què s’hi aparquin els cotxes, andròmines extremadament perilloses tant per vehicles com per a vianants.
Aquest any que no havia demanat res als Reis Mags de l’Orient, ves per on ells han fet les coses pel seu compte i m’han fet un regal enverinat, però regal al cap i a la fi, m’han regalat per a mi tot solet un infart, petitet que jo tampoc sóc gaire gros, bé, d’ample deunidó però en total tampoc tinc gaire envergadura.
Per algú que s’ho miri des de fora resulta si més no inversemblant, què mentre celebren amb eufòria desmesurada la retirada del nom d’Antoni Vidal dels rètols de la Rambla, del qual ens han dit pel dret i pel revés que era un esclavista criminal, sense voler-se adonar que estan traient de context uns fets, volent-los jutjar amb la mentalitat d’avui.
Em sembla del tot fastigós, poca solta, indecent i manipulador, comparar l’acció d’Arran consistent en empastifar una propietat privada amb pintura, amb els fets criminals dels nazis a la nit dels miralls trencats i al mateix temps mirar cap a un altre cantó quan els brètols són bandes neofeixistes que destrossen vidrieres a Catalunya ràdio, insulten i agredeixen a la gent pel carrer, però mentre vagin cridant viva Espanya…
Aquest ultra judici al món independentista que ja ha fet públiques les acusacions de la fiscalia de l’estat i de l’extrema dreta (vox), no és més que una causa general a l’estil de la que va perpetrar el franquisme i que talment com aquella ja té les sentències escrites.
Molt sovint veiem i sentim que es fa la comparança entre Catalunya i el Barça, bé, més exactament entre els catalans i els culers.
Els darrers dies, tenim unes quantes manifestacions de diferents dirigents polítics que són de nota, en fi que són per sucar-hi pa, el no va més de la manipulació i la pocavergonya d’uns poca-soltes diplomats.
Algú de vosaltres recorda l’expressió animal polític? O dit d’una altra manera vividor de la política? Doncs aquesta és l’etiqueta que més l’hi escau a aquest personatge anomenat Manuel Valls.