Quan dos discuteixen i no s’entenen, tenint un potencial aproximat, el més probable és que les discussions comencin a pujar de to i de les paraules arribin a les mans i acabin a plantofades, tot i que el més assenyat és mirar d’arribar a acords, que normalment significa quedar a mig camí de les dues postures.

El que ja és estúpid del tot, és ser sensiblement inferior i voler lluitar amb les mateixes armes, això és sinònim de suïcidi, per tant, el que menys força té, ha de ser doblement intel·ligent i mirar que aquestes armes o eines basades en la intel·ligència, tinguin l’opció de vèncer a la força superior o força bruta.

Ja em perdonaran, però crec que tenim molts activistes molt carregats de raó, però d’una bona fe digna de contes de fades i és clar amb aquestes eines anem de dret a què ens fotin plantofades a tort i dret.

Perdoneu, però és que ni jugant a la botifarra o a la brisca, no es dóna informació a l’adversari, en aquest cas a la parella rival, la meva pregunta seria: si no ho fem jugant a cartes, perquè redimonis els hi anem dient als que ens enviaran les forces que vindran a repartir llenya, totes les passes que pensem fer?

Ens cal urgentment deixar de fer el paperina i si els que dirigeixen el moviment independentista no donen la talla, s’hauran de canviar, fa dos anys es varen fer massa cagades i així ens va anar, no siguem mesells, o n’aprenem d’una punyetera vegada o la tornarem a cagar.

Au vinga: Salut i República!!!

Manel Mayor                                        30 de setembre de 2019

Sabeu què? Avui em ve de gust fer una bona repassada al govern del nostre Sant Feliu i no per alguna cosa que hagin fet puntualment aquests darrers mesos, no, avui vull fer una crítica diguem-ne constructiva sobre l’obra faraònica que varen fer a la zona de can Rius, perdoneu, com que ja començo a tenir una edat em surt el nom popular que havia sentit sempre, em refereixo a la zona del Passeig Rius i Calvet.

L’excusa d’aquesta obra, que alguns amb un alt sentit de la ironia ganxona, batejaren amb el malnom de “Guíxols Sorra”, era la reconducció de la riera, per eliminar-ne el nyap que s’havia fet anys enrere i la reparació del mal estat de la vorera d’arran de mar.

Aquesta obra, no ho oblidem pas, ens ha costat un ull de la cara i part de l’altre, tot per la gran pressa que tenien a fer-la, per interessos ocults que alguns sospiten, altres en generen rumors, però malauradament ningú no n’aporta proves tangibles.

Però centrem-nos en l’objectiu principal, com ja he deixat palès en algun altre escrit sobre el tema, l’afer més preocupant de la zona que no és altre que la circulació viària no ha estat pas solucionat, ja que les cases que fan el coll d’ampolla continuen al seu lloc.

Pel que fa a la riera, s’ha fet una conducció prou gran per suportar el cabal de l’esmentada riera, però… sí, sempre hi podem trobar un però, la desembocadura, tal com il·lustro a la fotografia és un veritable nyap, que com es pot veure, genera una bona acumulació de porqueria, sí, la que arrossega l’aigua i com que tal com es pot veure la sorra queda a un nivell molt més alt, l’aigua queda estancada, amb el consegüent perill de possibles malalties.

Hi havia i hi ha moltes altres solucions, però segurament el pressupost ha quedat curt, tot i que ha costat molt més del que ho havia de fer, però deixeu-me que tiri una mica de la meva ironia ganxona, el cost de les grades es deu haver menjat el pressupost.

Manel Mayor                                15 de setembre de 2019

Avui, després de llegir un article d’en Narcís Comadira, he tirat un xic més avall i m’ha cridat l’atenció una rèplica d’un lector de Lloret, que es queixava del mot negatiu de “lloretització” i dic negatiu, perquè l’autor de la rèplica, diu que sempre que se l’ha trobat ha estat en sentit pejoratiu.

No he pogut evitar el sentiment de solidaritat envers aquest senyor, que per cert no conec de res, el cas és que m’ha fet rumiar i no només amb els desastres que ha fet i pensa fer, el nefast govern del nostre ajuntament, sinó que m’ha fet anar cap a un indret de la meva ciutat, que era molt bonic abans de la invasió d’un establiment, que és cau de tota mena de delinqüents i d’escàndols diaris, sí ja sé que molts esteu desitjant que ho digui, sí al carrer Sant Pere.

El cas és que em sabria molt de greu, veure escrit o sentir-ho a dir, que Sant Feliu és un cau de delinqüents i que com que el seu passeig està deixat i arran de mar és un desastre, és una població desastrosa la qual no val la pena visitar.

La generalització, sempre és una arma perillosa i sovint destrossa allò que no veu i allò que no coneix.

Al marge d’aquestes reflexions, que ningú pensi ni per un moment, que deixaré de criticar la desastrosa política urbanística d’aquest consistori i voldria aprofitar per fer un prec a tota l’oposició, perquè faci front comú contra aquests desastres que seran el llegat que deixarem a fills i néts, aquest front, no només hauria de funcionar als plens, sinó també als mitjans de comunicació perquè arribin al màxim de gent possible.

Ho deixo aquí, perquè de les mancances nacionals de Catalunya ja en parlaré en un altre escrit.

Manel Mayor                                        01 de setembre de 2019

Quants dies fa, ja que hi ha gent hospitalitzada, alguns morts, dones que avorten de manera espontània?… i tot per culpa d’una carn en males condicions, que segons sembla en tenen la certesa de la seva procedència i incomprensiblement tot just estan elaborant l’informe.

Importa molt poc que es mori gent i d’altra ingressi en estat greu en centres hospitalaris… és clar que no n’hi ha cap que sigui famós, ni que tingui les butxaques ben plenes, que sigui ric o molt ric, vaja.

Segurament que si aquest frau amb resultat de mort, l’hagués comès algun petit empresari que tot just se’n surt per anar fent bullir l’olla, ja estaria acusat d’homicidi involuntari o d’imprudència temerària amb resultat de mort, com a mínim i probablement amb pena de presó preventiva o amb molta sort en llibertat sota fiança.

Però contràriament a tot això, el representant de la Junta d’Andalusia té la barra i la pocavergonya de titllar d’histèrics, als que gosen queixar-se i demanar responsabilitats, tot plegat molt llastimós, una vergonya, vaja.

Manel Mayor                                      30 d’agost de 2019

Un amic em va passar un enllaç d’un article referent  a la llengua, l’autor del qual, es queixava d’una mena de guardià del català ben escrit, que assota les xarxes socials a la recerca dels pobres que s’atreveixen a escriure malament o en tot cas no fan servir un català prou polit, segons l’estricta opinió d’aquest guardià.

Jo també n’he patit algun d’aquests ultra defensors de la llengua i probablement és el mateix al qual es refereix l’autor de l’esmentat article.

Bé, l’objectiu d’aquest nou post no és altre que donar la meva opinió sobre fets d’aquesta mena, com deia la meva àvia i probablement la meva mare quan jo era menut, totes les masses piquen o dit d’una altra manera, tan nefast és o pot ser l’excés com el defecte.

Jo mateix, he escrit alguna vegada que em sabia greu que es perdessin determinades expressions molt nostrades i que jo he fet servir tota la meva vida, però a la vegada faig servir expressions molt locals del meu Sant Feliu, malgrat que molts cops els correctors me les donin per incorrectes.

Crec que els guardians de la immaculada perfecció, fan tant o més mal que els que ens voldrien fer desaparèixer la nostra llengua de la faç de la terra, perquè poden arribar a aconseguir el que li va passar al llatí, que de tant voler-la fer una llengua culta només a l’abast dels estudiosos, la varen convertir en una llengua morta.

Aquests guardians farien bé d’ocupar-se del català nefast que parlen alguns a TV3 i deixar tranquil·la la gent que sense haver-la estudiat, ha pres la determinació d’escriure en la nostra llengua, encara que només sigui a les xarxes socials.

Una altra cosa, no voldria acabar sense fer-los avinent que hi ha molt de català més enllà del barceloní i del català estàndard.

Manel Mayor                                    24 d’agost de 2019