Els darrers dies, tenim unes quantes manifestacions de diferents dirigents polítics que són de nota, en fi que són per sucar-hi pa, el no va més de la manipulació i la pocavergonya d’uns poca-soltes diplomats.
Comencem per la ministra Calvo: Escòcia no va fer un referèndum acordat, ole tu!! Suposo que encara deu estar buscant a l’hemeroteca, imatges de la repressió britànica envers els votants escocesos.
El diputat Carrizosa de C’S, té la pocavergonya de dir que no sap de què ens queixem perquè els nostres presos polítics estan en presó preventiva, a Espanya n’hi ha molts que fa més d’un any que estan empresonats sense judici, és clar que no diu que també hi ha delinqüents condemnats que estan en llibertat i que recollons quina casualitat són militars o guàrdia civils, per allò de què la justícia és igual per a tothom, vull dir.
I per acabar, la que es creu que sap de tot i resulta que sap de molt poquetes coses, l’estrella dels mitjans digitals, sí, ho ha endevinat tothom la Inés Arrimadas, ara es despenja insultant al President Torra, per variar, li diu que no sap història, que al President Lluís Companys no el va afusellar l’estat espanyol, el va afusellar el franquisme… aquesta és de matrícula d’honor, la senyora Arrimadas sap per casualitat qui manava a l’estat espanyol l’any 1940? Sap que es va instaurar una dictadura militar després d’una sagnant guerra civil? Deixi de jugar amb les paraules senyora!!!
O és que ara resulta, que ningú era franquista durant la llarga nit de la dictadura?
Manel Mayor 19 d’octubre de 2018
Algú de vosaltres recorda l’expressió animal polític? O dit d’una altra manera vividor de la política? Doncs aquesta és l’etiqueta que més l’hi escau a aquest personatge anomenat Manuel Valls.
Per molt que ens emprenyi i ens faci sentir malament, haurem d’admetre que som uns babaus i ens empassem totes o si no la majoria de calúmnies que llencen els poders fàctics al carrer.
Des que es parla habitualment d’independència al carrer, que és o pot ser una conversa normal al carrer, se m’ha etzibat diverses vegades: és que us penseu que la independència és la panacea? I la meva resposta ha estat sempre semblant: no, evidentment que no, no sóc pas cap il·lús, el que és la independència és una oportunitat, una oportunitat per viure millor.
Amb aquest escrit d’avui vull fer un merescut homenatge a l’avi “Panxo”, és un homenatge petit, senzill, modest, però no pas mancat de contundència, de fet, una mica com era ell o almenys així el recordo jo.
No, no m’oblido pas de tu i avui que és l’únic dia de l’any que vaig dir que escriuria de tu, m’hi poso tot seguit.
Quan hom intenta fer història el primer que ha de fer és documentar-se, perquè si no el que s’aconsegueix és tergiversar-la, ja que tant, es tergiversa per acció com per omissió.
Tot i que ja tenim les eleccions municipals com aquell que diu a la cantonada, la construcció del nou institut ja no és ni un miserable projecte.
Tip de la cantarella de la manca de convivència i la fractura social hi vull dir la meva.
Ja hi tornem a ser amb la Diada, que si festa, que sí és la festa de tots els catalans… a veure si ens entenem, als que no es volen mullar de cap de les maneres i no pensen prendre cap risc per res, l’statu quo els hi va d’allò més bé és clar, que considerem aquesta data com una festa els hi sembla magnífic i als unionistes i a aquells que es volen carregar qualsevol reivindicació que fem com a poble, encara els hi va molt més bé.