Estic inquiet, anguniós i tal vegada una mica emprenyat, aquestes són algunes de les sensacions que em deixa la gestió de la pandèmia, les explicacions de metges i científics, les informacions dels mitjans i el comportament d’alguns i no només dels joves.
Pel que fa als que hi entenen, si més no teòricament, cada cop que surten als mitjans de comunicació ens diuen una opinió diferent i molt de cops contradictòria amb l’anterior manifestada.
Continua llegint
Si no fos perquè ja els he vist de tots colors i hi ha poques coses que em sorprenguin, hagués quedat astorat de veure la porcada que ha fet el govern de Madrid.
Però ja fa molts anys que he deixat de creure en l’honestedat dels dirigents del PSOE, que ni és socialista ni és obrer, simplement és espanyol… i de PODEMOS que en podem dir? Doncs simplement que va a remolc del soci majoritari…
Continua llegint
Si tota aquesta colla de polítics que varen assistir al famós sopar de l’IBEX35 tinguessin un mínim de vergonya (vergüenza torera que dirien els mitjans castellans), ja haurien dimitit en bloc.
Continua llegint
Segur que els que teniu o heu tingut algun cop un gos o un gat, sabeu el mal tràngol que es passa quan ens deixen, tot i que no compartíem casa, sinó que era el gos d’en Marc i la Sandra, ha representat una bona bufetada per mi.
Continua llegint
Ara que volen tornar a posar de moda el delicte d’odi, valdria la pena que filessin un xic més prim i es fixessin en les mirades i actuacions d’alguns membres de les forces de seguretat de l’estat, tant a les seves actuacions a les darreres manifestacions, com a les nefastes actuacions de violència l’1 d’octubre de 2017.
Continua llegint
Agafant el fil de l’anterior escrit, la repressió a cara descoberta o emmascarada, continuava el seu camí, a part de substituir la nostra llengua per l’altra, que no deixa de ser una llengua forestera, tenien la barra de dir-nos que el català no era un idioma, que no passava de ser un dialecte… continuaven amb la mentida persistent per anul·lar-nos com a poble.
Continua llegint
Deu ser culpa d’aquest coi de virus, però el cas és que ja hi torno… torno a pensar en el meu viatge per aquest món, un viatge que ha tingut una mica de tot, grans alegries i grans decepcions, però sobretot em deixa la certesa que m’he de penedir de poques coses i encara aquestes si han perjudicat algú ha estat a mi.
De la meva vida, hi ha coses a les quals no vull posar llum perquè no em pertanyen només a mi i per tant estan bé com estan i n’hi ha d’altres que no crec que tinguin gens d’interès per ningú.
Continua llegint
Encara que us ho pugui semblar, no és que em vegi la mort a prop, simplement estic fent com una mena de balanç que no és ben bé un balanç, sinó més aviat un repàs a la meva vida, que tampoc ha estat res de l’altre món.
Perquè no us quedi cap recança us diré tal com diu el meu oncle, l’únic que em queda: qui tingui pressa que m’avanci, tal li fot que ho faci per la dreta com per l’esquerra, ja li cediré el pas.
Continua llegint
Aquestes meves reflexions, segurament són coses de l’edat, que tots plegats quan ens acostem als setanta, ens agafa com una mena de pressa per fer coses i una mena d’angúnia o de por de no poder-les fer totes.
Recordo que quan estàvem confinats vaig comentar que ens afectaria psicològicament i ha estat així, en menor o major mesura ha passat.
Continua llegint
Vista la resposta a la repressió contínua que estem patint des de l’1 d’octubre del 2017, és evident que ens falta cultura democràtica i valentia política i social.
Probablement la meva generació no ha sabut transmetre aquests valors, que de fet són bàsics per assolir la llibertat i els drets socials individuals i col·lectius, per molt que alguns ens hi hem esforçat, tal vegada no ho hem acabat de fer bé del tot.
Continua llegint