Avui mentre vaig veient com plou, ara lleugerament, ara amb més intensitat, tinc dins el cap un munt d’idees que van agafant forma a poc a poc.
De les darreres eleccions ençà (municipals i europees), els hiperventilats no han deixat de llençar merda a tort i a dret, amb algun intel·lectual inclòs, pel que sembla, hauríem de fer política de xaiet o el que és el mateix, hauríem de seguir cegament al nou messies de l’independentisme, aquell que mai s’equivoca i que sense que hàgim d’exposar res ens portarà cap a la glòria, altrament dita independència.
Doncs ho sento, no hi puc estar d’acord de cap de les maneres, a part que la majoria d’aquests entusiastes seguidors de l’indiscutible líder, fa ben pocs anys, quan anaven mal dades pels qui gosàvem expressar el nostre sentiment i dir públicament que desitjàvem la independència de Catalunya, no hi eren i ens tractaven de somiatruites i d’il·luminats, ara gosen dir-nos botiflers a molts de nosaltres que pensem que s’ha de tornar a començar.
Ho pensem així, perquè som plenament conscients que moltes coses es van fer malament i es va donar volgudament o no, informació valuosa a un estat que ha demostrat que continua sent despòtic i totalitari en la seva concepció d’unitat per pebrots.
Alguns també ens sentim traïts, perquè malgrat que sabíem a què ens exposàvem, no ens imaginàvem que es pogués tirar enrere, havent arribat allà on havíem arribat i malgrat això no hem dit en cap moment que els responsables d’aquelles decisions fossin uns botiflers ni res que s’hi pugui assemblar.
Ens agradi o no tornem a ser a la casella de sortida i no si val a dir que ens han fet trampes, que teníem la partida guanyada… el que cal és aprendre dels errors i no tornar a cometre’ls.
Apa, Salut i República!!!
Manel Mayor 14 de juliol de 2019
Com he dit moltes vegades, els dies ennuvolats i plujosos m’inspiren, en canvi els dies de molta calor i xafogor em deprimeixen, malgrat que m’agrada i molt la claror dels dies assolellats.
Quan m’he posat a escriure tenia la intenció de parlar dels tripijocs que s’estan muntant des de l’estat espanyol, per impedir que els càrrecs electes al Parlament europeu, puguin recollir les actes que els acrediten com a diputats.
Han passat dos mesos de les eleccions al parlament espanyol i aquella esperança d’un govern de coalició d’esquerres, ja gairebé s’ha esfumat per diverses raons i l’horitzó s’ha anat enfosquint.
Ahir la meva tercera néta, la Irati, treia el cap per veure aquest món i per quedar-s’hi i crec que amb moltes ganes de fer-s’hi notar.
Si hom no té intenció de manipular o directament en fotre’s dels altres, el que ha de fer és no treure de context l’afer que s’està tractant i això val tant per una informació, una opinió, un moble, una obra d’art, un senyal d’identitat…
Avui vull dir-hi la meva respecte a aquest missatge tendenciós de la dreta sobre el fet d’abaixar els impostos, aquest missatge populista i mentider, que fa creure als incauts menys afavorits que això és una bona mesura, en realitat el que pretén és estalviar-se de pagar (els rics) per unes prestacions per a tots i fer-les desaparèixer, perquè com que ells es poden permetre el luxe de pagar-les no els perjudica.
Abans de començar a fer l’anàlisi del que vaig escriure ahir, he de dir que en veure els primers escrutinis provisionals vaig respirar fondo i em va passar una mica aquella angúnia i tal com es podia entreveure al tripartit fatxa no li quadraven els números.
Quan començo a escriure aquestes ratlles encara no sé cap resultat ni tan sols parcial, de fet encara no ha tancat els col·legis electorals, però segons una estimació molt seriosa i de tota confiança, és per posar-se a tremolar, tenim moltes possibilitats que puguin formar govern el tripartit fatxa.
Hi ha pallassos que et fan riure a cor que vols i n’hi ha d’altres que et treuen de polleguera i et fastiguegen, aquests darrers són aquells que no paren d’insultar, menystenir, crispar, generar odi… tot menys solucions i criteris polítics, ja fan prou amb les calúmnies i les amenaces, malauradament hi ha un sector prou ampli que els hi compra el discurs fàcil i mentider.