Han passat dos mesos de les eleccions al parlament espanyol i aquella esperança d’un govern de coalició d’esquerres, ja gairebé s’ha esfumat per diverses raons i l’horitzó s’ha anat enfosquint.
La principal raó de totes, crec jo que és la mateixa debilitat del partit socialista vers els poders fàctics de l’estat, sí, aquells que a simple vista no es veuen però que tots sabem que són allí.
Hi ha també les pressions del gran capital europeu, als quals no els hi fa cap mena de gràcia que els de “Podemos” arribin a ser presents en un govern de coalició amb els socialistes.
Al PSOE ja sabem que el tenen agafat per allà on fa més malt i que farà tot allò que dictin els de l’Ibex-35 i les forces econòmiques que posen i treuen governs, estatals, autonòmics, municipals… només cal veure els moviments que es varen fer a l’ajuntament de Barcelona.
Ara només ens caldrà veure qui cedirà a les pressions que està fent el president Sánchez, per aconseguir ser investit president aquest mes de juliol.
Manel Mayor 29 de juny de 2019
Ahir la meva tercera néta, la Irati, treia el cap per veure aquest món i per quedar-s’hi i crec que amb moltes ganes de fer-s’hi notar.
Si hom no té intenció de manipular o directament en fotre’s dels altres, el que ha de fer és no treure de context l’afer que s’està tractant i això val tant per una informació, una opinió, un moble, una obra d’art, un senyal d’identitat…
Avui vull dir-hi la meva respecte a aquest missatge tendenciós de la dreta sobre el fet d’abaixar els impostos, aquest missatge populista i mentider, que fa creure als incauts menys afavorits que això és una bona mesura, en realitat el que pretén és estalviar-se de pagar (els rics) per unes prestacions per a tots i fer-les desaparèixer, perquè com que ells es poden permetre el luxe de pagar-les no els perjudica.
Abans de començar a fer l’anàlisi del que vaig escriure ahir, he de dir que en veure els primers escrutinis provisionals vaig respirar fondo i em va passar una mica aquella angúnia i tal com es podia entreveure al tripartit fatxa no li quadraven els números.
Quan començo a escriure aquestes ratlles encara no sé cap resultat ni tan sols parcial, de fet encara no ha tancat els col·legis electorals, però segons una estimació molt seriosa i de tota confiança, és per posar-se a tremolar, tenim moltes possibilitats que puguin formar govern el tripartit fatxa.
Hi ha pallassos que et fan riure a cor que vols i n’hi ha d’altres que et treuen de polleguera i et fastiguegen, aquests darrers són aquells que no paren d’insultar, menystenir, crispar, generar odi… tot menys solucions i criteris polítics, ja fan prou amb les calúmnies i les amenaces, malauradament hi ha un sector prou ampli que els hi compra el discurs fàcil i mentider.
Fa molts dies que no estic en contacte amb vosaltres a través d’aquesta tribuna, d’una banda perquè em fastiguegen les campanyes electorals i no vull fer propaganda dels fatxes desbarrant contra ells i les seves barbaritats, ja criticaré quan sigui el moment i de l’altra perquè estic anguniós amb la pujada de l’extrema dreta, veient l’enorme candidesa de la gent més humil que s’empassa aquests discursos fàcils, buits i mentiders que no es cansen d’escampar.
